La pandèmia redueix a un petit format la celebració de la Diada

Aquest any la tradicional ofrena floral davant de l’estàtua de Rafael Casanova al centre de Barcelona ha obert una Diada de petit format i molt atípica a causa de la pandèmia. El compliment de les mesures sanitàries per evitar el contagi ha eliminat la banda municipal de l’ofrena i les comitives d’institucions i partits s’han reduït notablement amb relació a altres anys. Aquestes restriccions contrasten amb les concentracions previstes per a la tarda a tot Catalunya convocades per l’ANC i que esperen reunir desenes de milers de persones malgrat les advertències del Col·legi de Metges pel risc de contagi que poden provocar.

Fins ara era una tradició que tot el Govern posés davant de l’estàtua, però aquest any la comitiva únicament l’han format el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès, i la portaveu, Meritxell Budó. Ha passat el mateix amb la representació del Parlament, encapçalada pel president, Roger Torrent, o amb les delegacions dels partits. En nom del PSC han acudit el primer secretari, Miquel Iceta; la portaveu en el Parlament i vice-primera secretària, Eva Granados, i la presidenta del partit i de la Diputació de Barcelona, Núria Marín.

Budó i Torrent han recorregut al tradicional argumentari independentista per recordar l’existència de “presos polítics i exiliats” i denunciar la “repressió de l’Estat”. L’últim exemple, ha dit la portaveu, ha estat la decisió del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona d’enviar a judici una trentena de càrrecs pel referèndum il·legal de l’1 d’octubre. La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, s’ha expressat en termes semblants, ja que ha defensat la convocatòria de gairebé 90 “manifestacions estàtiques” que tindran lloc aquesta tarda a tot Catalunya per celebrar la Diada i que preveuen reunir prop de 50.000 persones. “Volem defensar el dret a la manifestació amb seguretat i per això hem adoptat totes les mesures que estableix el Procicat”, ha dit.

D’altra banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha evitat les valoracions polítiques i ha assegurat que la d’aquest any “no és la Diada que voldríem”. Per això ha demanat “convertir la Diada en una oportunitat, per cuidar-nos els uns a d’altres i reunir forces perquè venen mesos difícils i fa falta que tots donem el millor de nosaltres mateixos”. Iceta també ha advocat perquè cadascú “celebri la Diada a la seva manera”. Amb relació al missatge institucional de Quim Torra emès ahir a la nit en què reclamava que el president del Govern i el Rei demanessin perdó per l’afusellament de Lluís Companys el 1940, Iceta ha afirmat que ja s’han produït reivindicacions de la figura del president Companys i de la injustícia immensa que va ser d’aquell judici farsa. Segons l’opinió del dirigent del PSC, “tots els homenatges seran bons, però el millor serà l’anunciada aprovació d’una llei de memòria democràtica que faci justícia, tanqui les ferides i

permeti mirar cap endavant”. “Demostrarem que som capaços d’organitzar mobilitzacions adaptades a la covid i justament perquè hi ha crisi la necessitat de la independència és més urgent, perquè volem tenir un estat que remi a favor dels interessos dels ciutadans”, ha afegit la presidenta de l’ANC, que ha repetit el missatge dels últims dies: “Serà la manifestació més important que s’ha celebrat a Europa aplicant mesures covid”. Malgrat les paraules de Paluzie, el Col·legi de Metges ha desaconsellat aquestes concentracions a què, per primera vegada, no assistirà el Govern.

Com cada any, desenes d’entitats culturals i socials han fet les seves tradicionals ofrenes i, com cada any, s’ha produït algun moment de tensió. Aquesta vegada ha estat a causa de l’ofrena feta per l’entitat constitucionalista Catalunya Suma, en què han desplegat una bandera espanyola i han estat increpats per alguns dels assistents, i quan han aparegut militants del Moviment Identitari Català, un grupuscle independentista amb plantejaments xenòfobs.