“Al bomber que em va gravar despullada al vestidor només li han caigut quatre mesos de presó. És humiliant”

La història del parc de Bombers de Barcelona a Sant Andreu va canviar per sempre el 26 de setembre del 2015. Fins llavors, tots els membres de l'equip municipal d'emergències treballaven units per la confiança que tenien els uns en els altres. Aquell dia, es va trencar per sempre. Una de les bomberes del parc va descobrir que un company havia col·locat una càmera oculta al vestidor de dones. Feia tres mesos que gravava la intimitat de les bomberes sortint de la dutxa i canviant-se al costat de la taquilla. Aquell dia es va trencar la unitat i va començar un procés legal que va acabar el 26 de juny. El delicte que va cometre el bomber va ser castigat amb quatre mesos i 15 dies de presó.

El condemnat no ingressarà a la presó perquè no té antecedents, les tres bomberes que va gravar nues durant tres mesos no rebran ni un cèntim i, el pitjor de tot, el bomber –que sempre ha reconegut els fets– tornarà al seu lloc de treball. Indignació és el que ara senten les víctimes, bona part del cos d'emergències i també l'Ajuntament de Barcelona. Encara hi ha possibilitat de recurs, però sembla que el retorn al parc de bombers d'algú capaç de robar la intimitat de les seves pròpies companyes és inevitable.

Al parc dels Bombers de Sant Andreu treballaven el setembre del 2015 quatre bomberes. La Sofia – nom fictici, ja que les víctimes prefereixen l'anonimat– va entrar a les 20.45 al vestidor, va moure un dels bancs i va caure a terra el que semblava que era un llapis de memòria. “Vaig anar al menjador, on hi havia la resta del torn, perquè pensava que era d'una companya. Ella va dir que no era seu. Llavors un bomber ho va veure i va dir: ‘Això sembla una càmera”, recorda la Sofia. Les dues bomberes van ficar el llapis de memòria al port USB de l'ordinador i hi van aparèixer imatges de tres de les dones al vestidor filmades entre el juliol i el setembre. “Deu ser pels torns, però una companya no hi apareix. En dues imatges sortia la cara d'un company col·locant la càmera. Feia tres mesos que ens gravava amb total impunitat. Entrava al vestidor poc abans que hi arribéssim i quan en sortíem tornava per apagar la càmera”, lamenta la Sofia. Dins del vestidor van detectar petits trossos de velcro amb què l'acusat anava subjectant la càmera per gravar des de diferents enquadraments.

Al parc de bombers hi va haver un escàndol monumental. Les víctimes van avisar els superiors i el bomber va quedar suspès de feina. L'endemà l'acusat va enviar un WhatsApp a la Sofia i la resta de bomberes: “Soc el puto porc fill de puta de la càmera. Ho sento i em penedeixo al 100% de com de covard he estat per no dir que era jo el culpable, em va fer por dir-ho pels comentaris que vaig sentir. He pensat tota la nit en com justificar-ho i és impossible perquè el que he fet no té nom. M'agradaria donar-vos una explicació. Podríem quedar demà per parlar-ho? De debò, em sento molt malament i assumiré que rodi el meu cap després de parlar i d'explicar-me. Mai havia fet una estupidesa tan gran, juro que mai més faré res dolent. En el fons no soc mala persona encara que ho hagi estat últimament”.

No van parlar amb ell. El 30 de setembre del 2015 van formalitzar les denúncies. “Al principi vam tenir molta por que hagués difós els vídeos per internet. Són estadis que com a víctima vas passant. Ell sempre ha dit que era per a consum personal, però els Mossos no van registrar el seu ordinador”, explica. El bomber va ser processat per tres delictes (un per cada bombera) de descobriment i revelació de secrets. La Fiscalia va sol·licitar que se li imposés una pena de dos anys de presó per cadascuna, en total sis anys, una multa de 14.400 euros, que no pogués apropar-se a les tres bomberes ni al seu lloc de treball en cinc anys i que indemnitzés les víctimes amb 3.000 euros a cadascuna. Els lletrats de les bomberes i el de l'Ajuntament, que també es va personar en la causa, van sol·licitar, a més, que se l'inhabilités, durant el termini de la condemna, perquè no pogués exercir com a bomber.

“Ell sempre ha reconegut els fets i des del primer moment ens va oferir 3.000 euros a cadascuna perquè retiréssim la denúncia i ens oblidéssim del tema. No ho vam voler fer. No és una qüestió de diners, és de dignitat. La nostra feina es basa en la confiança i ningú pot confiar en aquesta persona”, sosté la Sofia. El 23 de juliol el titular del jutjat penal número 19 de Barcelona va fer pública la sentència. L'acusat va ser condemnat a quatre mesos i 15 dies de presó i la suspensió de feina durant aquest breu espai de temps. Com que les bomberes no van voler acceptar la indemnització que l'acusat havia deixat consignada al jutjat, se li retornaran els 9.000 euros.

“És indignant. Ara queda poc recorregut. Els advocats presentaran un recurs però aquesta sentència dista molt de ser exemplar. Al juny, el Suprem va confirmar una pena d'un any de presó per a un mosso que va gravar 17 companyes mentre es canviaven al vestidor de la comissaria de Badalona. No se l'ha inhabilitat i es reincorporarà al cos. És una vergonya, en els casos en què hi ha funcionaris policies nacionals, mossos o bombers tots els condemnats continuen treballant mentre que en casos idèntics a clíniques dentals o gasolineres el primer que fan els caps és fer fora els acusats”, denuncia la Sofia. “De debò que hem de tornar a treballar amb ell? És una revictimización en tota regla. El més important és que no torni a passar una cosa així i la sentència, el que en realitat ve a dir és que tot s'hi val. És una sentència cutre, indigna i insultant. Ha estat una nova humiliació”, lamenta.

L'Ajuntament ha anunciat que recorrerà contra la sentència a l'Audiència de Barcelona en considerar-la molt benvolent amb el condemnat. De moment, el Consistori adverteix que el bomber no tornarà al parc on treballava. Les tres víctimes estan indignades amb la justícia i han engegat una campanya a les xarxes socials sota el nom Bomberes per la dignitat de la dona, en què mostren la seva denúncia a la sentència: “No, no ho acceptarem. Ni per nosaltres, ni per les companyes, ni per cap dona”.