El Paco: “Un any tanco, dos no”

“Pacooooo… què ha passat aquest any? Per què no has obert?”. “Pacoooo… On ets? Es pot arreglar amb alguna cosa?”. Les veus es fan cada vegada més fortes en un passeig marítim amb poca gent: només alguns esportistes i els qui no renuncien a buscar el millor lloc a la platja. És un diumenge d'agost. Fa una calor terrible. Són les nou del matí. L'escenari de postal és el passeig marítim de Sitges (Garraf).

Tots els que passen es fixen en l'elegant Paco, amb el seu enorme barret i la seva camisa acabada de planxar. Posa davant la càmera del fotògraf Josep Lluís Sellart com un actor d'una altra època mentre sosté una foto del seu xiringuito blau. Aquest any ni rastre del Paco ni del seu negoci d'hamaques i patins a la platja Benaprès, aquest tros de terra dedicat al doctor que curiosament va ser líder en l'aplicació de la vacuna antitífica i va dur a terme campanyes per prevenir i combatre la propagació de malalties infeccioses.

Les conseqüències del coronavirus, però també la falta de sorra, li han impedit obrir. “El virus ens ha matat, ens ha arruïnat. Aquest any ho estic passant molt malament. És el primer en 50 anys que no obro. Un any sí que tanco, dos no”. I s'abaixa la mascareta per sota del nas per dir: “No vull venir aquí perquè ploro”. Aquí és on va arribar fa més de mig segle aquest home de 72 anys nascut a Ribera del Fresno (Badajoz). Va treballar com a rentaplats a l'hotel Calipolis, a la bugaderia del Florida, es va casar, va fer la mili (“el temps més tonto que has de fer a la vida”), fins que algú li va donar la idea. “Vaig pensar, d'on trec hamaques, ferro per posar tendals…? No tenia ni un duro. Hi havia una senyora, Emilia Castillo, que em va donar hamaques, tendals, ferro… Em vaig apoderar del seu rasclet i cada dia netejava la platja. I així va començar tot. Llavors Sitges era una meravella, no vam pagar tant, els alcaldes eren més bones persones, si et feia falta sorra te n'hi posaven”. Van ser moltes les famílies del passeig que van ajudar en aquests primers temps l'home del xiringuito. El Paco té sempre la mateixa clientela, que adora i ells també l'adoren. El Paco són molts pacos. Una història que per culpa de la covid es repeteix a gairebé tots els pobles de la costa.

I malgrat els problemes econòmics, aquí a Sitges, les dades s'han mantingut per sota de la mitjana. “Només hi ha set casos”, em diu una estiuejant a la parada del mercat amb un somriure triomfador. I enumera els noms dels infectats, segons les seves últimes indagacions. Ella n'està convençuda: som en una zona gairebé covid free i això és motiu d'orgull.

Sitges es manté en una situació d'estabilitat i pocs casos, tot i que el risc de rebrot és moderat. Durant l'última setmana (del 28 de juliol al 3 d'agost), el municipi ha registrat quatre casos nous i la taxa d'infectats per 100.000 habitants és de 15,8, molt per sota de la mitjana catalana (77,8). Des de l'inici de la pandèmia, el poble ha sumat 225 casos positius i 51 morts.

Lorena Luengo és infermera i treballa a l'ambulatori de Sitges. A l'estiu, a més, s'instal·la en un dels càmpings del poble amb la seva caravana. Aquests estan sent mesos atípics i per això, a més de vacances, la Lorena és rastrejadora tres hores al dia després d'apuntar-se al servei d'epidemiologia. Aquesta dona veu com gairebé tot ha canviat al seu voltant: se senten els ocells amb més força, els turistes són molts menys, es pot caminar pel Cap de la Vila a qualsevol hora o menjar sense necessitat de reservar amb una setmana d'antelació.

Sense por de res

“Penso que individualment la gent ho ha fet bé: es posa mascareta, es renta les mans, fa servir el gel i si no, el porta a la bossa. Potser soc positiva, però la gent és bastant educada. En el cas concret del jovent, ells creuen que no els passarà res, són els que corren més amb el cotxe o els que beuen. Hi ha una edat determinada en què sembla que no et passarà mai res”, reflexiona la infermera.

I és un gairebé tot ha canviat perquè hi ha coses que sembla que ni la covid pot vèncer. Un exemple: el carrer del Pecat un dissabte a la nit d'agost ple a vessar i sense distància social.