La covid-19 s’acarnissa amb la Barcelona pobra

La covid-19 no entén de fronteres ni de classes socials, però s'acarnissa amb els entorns desfavorits. Aquesta és la conclusió que es desprèn d'un estudi realitzat per científics de l'Hospital del Mar i de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPGol) sobre la incidència del virus a Barcelona: als districtes amb renda més baixa, com Nou Barris, la incidència de la covid-19 és més forta. Aquí, per exemple, es va registrar una incidència gairebé tres vegades superior a la dels barris rics, com el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Els experts consultats coincideixen que l'habitatge, la feina i el tipus de relacions socials són al darrere d'aquesta bretxa.

Els investigadors del Mar i l'IDIAPGol van analitzar les dades dels pitjors dies de la pandèmia, des del primer cas (el 26 de febrer) fins al 19 d'abril. En aquest temps, la incidència acumulada de la covid-19 a la capital catalana va ser de 49,24 casos per 10.000 habitants, però l'embat del virus no va ser igual a tota la ciutat. “Trobem una correlació significativa: els barris amb més nivell de renda tenien menys incidència”, explica Maria Grau, investigadora principal i membre del grup de recerca epidemiològica i genètica cardiovascular de l'Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Així, Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb la renda més alta (40.022 euros per càpita), va ser el que va tenir la incidència més baixa en la primera onada: 28,06 casos per 10.000 habitants. El districte de Nou Barris, el més pobre de Barcelona, va patir una incidència 2,5 vegades més alta que la de la Barcelona rica: 69,58 infectats per 10.000 habitants.

Amb 12.000 euros de renda mitjana, segons l'estudi dels investigadors de l'Hospital del Mar, el districte de Nou Barris acull algunes de les zones més pobres de Barcelona. En aquest entorn de grans blocs de pisos i molta vida al carrer, el percentatge de veïns migrants se situa entre el 20% i el 50% de la població, i al voltant del 40% dels habitants d'aquest districte tenen només estudis primaris o menys. Si l'indicador de renda familiar disponible situa la mitjana de Barcelona (21.896 euros l'any) en 100, a Ciutat Meridiana, un dels barris del districte, aquest indicador és de 38,6. Aquest barri o la Trinitat Nova dupliquen la taxa d'atur de Barcelona (7%).

A tot just 12 quilòmetres, vorejant la falda de la muntanya de Collserola, s'alça l'altra Barcelona, la ciutat rica. Habitatges unifamiliars amb jardí, xalets adossats i edificis modernistes reconvertits en mansions, escoles de negocis o col·legis de pagament dibuixen el paisatge de diversos barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Més del 80% dels veïns tenen estudis mitjans o superiors i la taxa d'atur és la meitat que la mitjana de Barcelona.

“No és el mateix viure en 200 metres quadrats que en 40. No és el mateix agafar el transport públic per anar a la feina que desplaçar-s'hi amb cotxe propi. No és el mateix poder teletreballar que haver de sortir cada dia”, explica José Miguel Baena-Díez, investigador de l'IDIAPGol. Els experts coincideixen que, encara que el virus sigui imprevisible i no distingeixi entre rics i pobres, l'entorn i els condicionants socioeconòmics confereixen un determinat risc d'exposició al virus. “És el cercle viciós de la pobresa i es fa un efecte bola de neu. L'existència de més patologies prèvies en la gent més pobra augmenta la seva predisposició a infeccions més greus de covid-19”, assenyala Grau. La seva investigació s'ha publicat a la revista Journal of Public Health.

No és la primera vegada que els experts posen el focus en com les desigualtats socials influeixen en les infeccions per coronavirus. L'Agència de Salut Pública de Barcelona ja va recollir en un informe del maig passat que “les àrees més desfavorides, amb rendes menors de 18.085 euros, tenen incidències més altes que les més afavorides”. “Són els homes d'edat més avançada els que presenten una gradació més clara de desigualtat socioeconòmica”, afirmava l'estudi. Els signants de l'article assenyalaven també les condicions de vida i de treball com a elements cabdals per entendre aquestes desigualtats. “Segons l'Observatori Metropolità de Barcelona, el rang de superfície mitjana dels habitatges de Barcelona és d'entre 45 i 125 metres quadrats, i hi ha confluència de factors: pisos més petits i amb més ocupació en alguns dels barris més pobres”, apuntaven els experts de l'ASPB. També tornar forçats a la feina per por de perdre el lloc de treball, no poder seguir les mesures de prevenció en l'exercici professional o compartir habitació a causa de la precarietat de la feina i del sou afavoreixen condicions sanitàries poc apropiades que fan augmentar la infecció.

“No em sorprenen aquestes desigualtats i el gradient socioeconòmic. Les pandèmies tenen naturalesa comunitària, no hospitalària. Quan has de sortir a treballar, tens més risc. Si la teva salut de base és pitjor, com passa amb les persones amb més problemes socioeconòmics, l'impacte de la covid-19 és més alt”, assenyala David Elvira, economista expert en gestió sanitària i exdirector del Servei Català de la Salut. En la seva investigació, els científics de l'Hospital del Mar i de l'IDIAPGol esmenten estudis en què s'observa que la gravetat de la covid-19 s'amplifica amb l'existència d'epidèmies de malalties cròniques, com la diabetis o l'obesitat, que “també tenen un patró social i estan associades als determinants socials de la salut”. Per exemple, expliquen els experts, en una gran àrea a Louisiana (Estats Units), el 76,9% dels pacients hospitalitzats amb covid-19 i el 70,6% dels qui van morir eren negres, mentre que només el 31% d'aquest grup ètnic rep atenció mèdica rutinària. Els pacients negres en aquesta àrea tenien més prevalença d'obesitat, diabetis, hipertensió i malaltia renal crònica a l'inici de l'estudi en comparació dels pacients blancs.

Reforçar l’educació sanitària

L'evolució dels brots de covid-19 incideix en aquestes desigualtats. Per exemple, el focus a la comarca lleidatana del Segrià, que va començar entre temporers precaris que vivien al carrer o apinyats en infrahabitatges on no es podia garantir un aïllament segur. A l'Hospitalet de Llobregat, els rebrots també es van donar a la Torrassa, un dels barris més humils i amb més densitat de població de la ciutat. Els brots a Sabadell i Ripollet segueixen el mateix patró: veïnats obrers, amb blocs de petits habitatges i alta ocupació i veïns que fan molta vida social conjunta. “Un estudi serològic a Suècia va demostrar que als barris més pobres el 30% havia passat la malaltia, mentre que als rics només era el 4%”, exemplifica Grau.

Els experts aposten per reforçar l'educació sanitària a les zones amb més risc. “Cal augmentar l'esforç d'alfabetització en salut d'aquestes persones i també cal fer més esforç econòmic per disminuir aquesta precarietat”, insisteix Grau. José María Molero, del grup de Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc) advoca per ampliar els recursos per facilitar l'aïllament dels casos positius. “Una cosa fonamental en la covid-19 és l'aïllament i cal potenciar residències i hotels medicalitzats per separar adequadament els infectats del seu entorn familiar”, apunta el metge, que reclama també garantir l'accés de tots els ciutadans a les mesures de protecció que suposen un cost, com la mascareta.

Malgrat tot, Elvira adverteix: “Com a gestors sanitaris podem compensar les desigualtats en salut, però no arreglar-les. Podem fer una política pal·liativa, però el problema de base és que cal posar fi a les desigualtats socials”.