Zones rurals amb risc de despoblació es beneficien de l’efecte confinament

El confinament ha incrementat la demanda de finques rústiques, terrenys i parcel·les de terra on la grandària d’espai a l’aire lliure faci més suportables les restriccions a la mobilitat de successives tancades. Zones rurals que tenen excedent de camps abandonats i propietats en desús proven de casar aquest interès urbanita de viure al camp per mitigar el risc de despoblació que pateixen. Els bancs de terres del Priorat i el Baix Camp gestionen més de 700 hectàrees disponibles i són al capdavant a l’hora de trobar noves mans per treballar terres i finques que han quedat en desús.

Els mesos de tancada domèstica per culpa de l’estat d’alarma a causa del coronavirus i l’amenaça permanent d’una nova restricció a la mobilitat han provocat un rebrot de l’interès per posseir una parcel·la de terreny a l’aire lliure on poder oxigenar-se. Hi ha qui va més enllà i, amb la nova normalitat, es replanteja emprendre una nova forma de vida. Una vida al camp. "De vegades s’idealitza una manera de viure que, en realitat, és dura”, adverteix Mireia Vilamala, responsable del banc de terres del Priorat. "És clar que hi ha gent que es flipa una mica pensant que troben una finca amb caseta i faran això i això altre. Després no s’acaben de decidir mai”, apunta Gessamí Sardà, encarregat del banc de terres del Baix Camp. Les dues comarques tarragonines són pioneres en la implantació i desenvolupament d’un sistema per gestionar camps i explotacions agrícoles que s’han abandonat.

Más información

Quant val un poble?

Més de 700 famílies es postulen per treballar a Prat de Comte

El Priorat ofereix 176 finques de 39 propietaris, un total de 239 hectàrees. Al Baix Camp el banc de terres gestiona gairebé 500 hectàrees. La idea és que l’eina serveixi per recuperar terres que van quedar en desús i mitigar la falta de relleu agrari. De retruc, també es busca atreure gent a nuclis rurals que pateixen l’amenaça de la despoblació. ”Vam descobrir el tema del banc de terres durant el confinament, volem buscar un tros de parcel·la per iniciar un projecte que ens permeti viure al camp i viure del camp”, assenyalen Marta Giménez i Xesco Jou. D’uns trenta anys i psicòlegs tots dos, els seus orígens són lluny del camp, a l’àrea metropolitana els d’ella i a prop de les platges del Maresme, els d’ell. L’últim any l’han passat vivint i treballant a Mèxic, però afirmen que estan en una fase d’inflexió. ”Hem de decidir cap a on orientem la nostra vida i, arran del coronavirus, ens sorgeix la necessitat de no tornar a la ciutat”. La parella admet que la seva aposta "és un projecte de vida i té una mica d’activisme”, però ambdós descarten que es tracti d’un fal·lera passatgera, “sabem el que hi ha, no caurem en la utopia que marxem a viurem al camp i ja està”. Detallen que proven de formar-se en temes com l’agricultura orgànica i que el projecte que tenen al cap busca "diversificar”. Parlen de fer venda directa de cistells de fruita i verdura, d’oferir allotjament rural i de potenciar l’apadrinament de plantes o trossos d’hort: "És una manera diferent de poder interaccionar amb el camp, te’l cuidem però és teu, pots venir quan vulguis”.

Mireia Vilamala assenyala que al Priorat, malgrat el potent recurs del vi, cada any s’abandonen 200 hectàrees de terres. Els cellers es barallen per ocupar els pendents pissarrosos que són més frondosos per al raïm, però a la comarca també hi ha terres amb oliveres, ametllers o avellaners, cultius en risc de minvar. Atreure candidats capaços de donar-li utilitat a aquests camps, moltes vegades, consisteix en joves que busquen emprendre la seva activitat agrícola o per pagesos ja consolidats que pretenen ampliar els seus camps de cultiu.

Tanmateix, l’aposta doblement guanyadora per al Priorat es dona en reclutar forasters que ajudin a contenir la despoblació: 500 veïns menys en l’última dècada, una caiguda del 5% per a una comarca que no arriba als 10.000 censats. "El problema és el tipus de finques que ens demanen, difícils de trobar perquè en molts casos es busca que la parcel·la de terra vagi vinculada a una masia on poder iniciar un projecte vital”, relata Vilamala. Gessamí Sardà manifesta que la meitat dels que s’interessen pel banc de terres del Baix Camp parlen de "projecte de vida amb caseta en el camp”. La pretensió, diu, aboca una descompensació perquè "hi ha més gent que busca casa amb terra que disponibilitat de finques amb casa”. Sardà defuig parlar de febre "urbanita" pel camp, pel deix despectiu que pot haver darrere del terme. "No té res a veure que algú sigui de ciutat, a l’hora de fer les coses no es tracta del bagatge que es tingui, sinó de la determinació que es posi en alguna cosa”.