Els flamencs li agafen el gust al delta de l’Ebre

El delta de l'Ebre viu dies de trànsit intens. Després dels mesos de confinament i les restriccions a la mobilitat pel coronavirus, l'aiguamoll s'ha convertit en un punt d'atracció per a nombrosos visitants, ansiosos d'ambient pur i de grans espais a l'aire lliure. L'interès pel Delta no és només humà. Els flamencs han escollit assentar-se entre les 7.000 hectàrees d'aigua i terra que separen el Fangar de la Punta de la Banya.

Más información

El delta de l’Ebre, horitzons desbordants de vida

El Delta de l’Ebre: de 315.000 a 244.000 ocells

Segons el cens realitzat pels tècnics del parc natural, aquest any s'han comptabilitzat 4.303 parelles reproductores, 1.300 més que les que es van veure l'any passat. La xifra és un rècord històric, molt per sobre de la mitjana, 1.523 parelles, registrada des que el 1992 l'au rosada es va establir a les salines de la Trinitat. "La clau és que aquí troben la tranquil·litat que necessiten per criar", indica Toni Corcó, responsable del cens d'aus al parc natural. Explica que, malgrat que les condicions naturals de la maresma romanen estables des de fa anys, el flamenc no va començar a mostrar interès per criar al Delta fins que es van protegir específicament alguns espais i es va prohibir el pas de persones. Les restriccions, valora Corcó, han evitat que l'allau de visitants que ha rebut la zona després d'aixecar-se l'estat d'alarma hagi interferit en la cria de flamencs.

Se'ls ha volgut protegir tant que, aquest any, per primera vegada el cens s'ha fet a partir d'imatges preses amb un dron en lloc d'utilitzar l'helicòpter. Corcó recorda quan fa gairebé 30 anys el parc va pagar la novatada i va fer dispersar una colònia sencera de flamencs per culpa d'un hidroavió que volava a baixa altura.

El parc valora que part de la bona col·locació que troba el flamenc al delta de l'Ebre té a veure amb les mesures que han pres per foragitar depredadors potencials, com el cas de les guineus (‘Vulpes vulpes’) i la gavina argentada (‘Larus michahellis’).

Segons recull el cens d'aquest any, les 4.300 parelles han propiciat el naixement de 3.260 pollets. Corcó justifica el desfasament entre parelles i nombre de cries en el fet que que no totes les postes aconsegueixen sobreviure. Els flamencs femelles comparteixen la responsabilitat de la incubació amb els mascles. "Posen un sol ou i li dediquen tota la cura", assenyala Toni Corcó, que xifra en 30 anys la mitjana de vida d'aquestes aus.

El cens comptabilitza les parelles que es reprodueixen, però al delta de l'Ebre hi ha fins a 12.000 exemplars individuals, comptant els alevins i els adults que no es reprodueixen. El flamenc és una de les espècies més emblemàtiques del parc natural del delta de l'Ebre. És l'únic lloc de Catalunya on es reprodueix i un dels pocs punts de la Mediterrània on ho fa de manera regular.

Sense anellatge

Els tècnics del parc han anellat en els últims anys 4.370 exemplars de flamenc, el que ha permès fer-los un seguiment i observar-los en un total de 14 països, com per exemple França (36% de les observacions), altres llocs d'Espanya (21%) i Itàlia (19%), encara que també se'ls ha seguit la pista en destinacions més llunyanes com per exemple Mauritània, Senegal, Montenegro i Turquia.

L'anellatge de flamencs és una activitat científica que requereix la participació d'unes 250 persones, entre tècnics i voluntaris. Aquest any, per precaució davant de la covid-19, al Delta no s'ha realitzat.