Un Salou sonso

El patronat de turisme de Salou té en marxa una campanya de promoció a Instagram en què recull fotos vistoses d'alguns racons del municipi. La selecció mostra capvespres ataronjats al passeig marítim, suggestives estampes de la platja dels Capellans o els detalls modernistes de la Casa Bonet, obra de l'arquitecte Domènec Sugranyes i Gras, que va ser deixeble i col·laborador de Gaudí. L'àlbum d'imatges permet apreciar una característica comuna: al paisatge no apareix ni una ànima. Salou, tan eixerit sempre, aquest estiu és un esbós de naturalesa morta. "És molt trist", repeteix la Marisa, mentre abandona la platja traient-se la sorra que li cobreix els turmells. "Hotels i restaurants tancats i botigues sense gent", lamenta quan se li pregunta la seva opinió sobre els efectes que ha provocat la covid-19. El seu disgust per aquesta temporada tan moixa puja de grau quan la contraposa als records de 40 anys d'estiueig a Salou. La Carmen, la seva germana, la complementa per confeccionar una peculiar guia del lleure: "Aquí ens ho hem passat molt bé i les discoteques, te les podem dir totes: la Cage de Medrano, l'Amadeus, el Flash Back, el Pacha...". Això era abans perquè ara a Salou les discoteques són mudes i si potser alguna aixeca veu, cas del Tropical, és per denunciar que ha patit 135 inspeccions en nou mesos.

L'ambient només es troba arran del mar. A les dues platges més grans, Ponent i Llevant, s'ha fixat un límit d'aforament de 13.000 persones i l'ajuntament ha gastat 100.000 euros en una xarxa de sensors que controlen si hi ha risc de multitud a la sorra. Allà destaca més que mai l'accent aragonès, "ratico", "vueltecica", que criden els abundants paisans aragonesos, perquè l'anglès i el francès, tan audibles altres estius, amb prou feines es poden practicar ara. Dels vuit milions de pernoctacions que acumula Salou en una temporada sense virus, un terç les contracten forasters britànics i francesos. Xavier Avila és empresari turístic amb quatre dècades d'experiència, una d'aquestes, Eivissa. “El francès és bon turista, però l'anglès és el millor que hi ha per treballar, gasta diners i no es queixa mai", assenyala. Té un popular pub, The Mucky Duck, on solen abeurar els grups de turistes que s'allotgen en un complex d'apartaments a mig camí de Cambrils. Aquest any els xalets estan semibuits, com el pub del Xavi. La quarantena ordenada pel govern de Boris Johnson per a tots aquells que vulguin entrar al Regne Unit després d'haver viatjat per Espanya ha fos expectatives. Com les que tenia Pep Moreno, xef a càrrec del Deliranto, un restaurant que va guanyar la seva primera estrella Michelin fa uns mesos i que afrontava l'estiu 2020 amb l'ànim de monetitzar la distinció. “El Deliranto no és un restaurant per a nens sinó per a adults que volen viure com nens”, afirma Moreno.

Tenir el negoci enfocat en agradar al públic infantil i juvenil tampoc garanteix, aquest estiu, donar salts d'alegria. Port Aventura ha hagut de retallar l’horari, obre més tard i tanca abans, per reajustar l’oferta al baix ritme d'entrades venudes. El parc, que també ha hagut de tancar un dels quatre hotels que havia habilitat, opera amb l'aforament reduït al 30% de la seva capacitat i obliga a utilitzar mascareta dins del recinte.

Un altre exemple de resignació l'ofereix el Jordi, treballador d'una cafeteria situada al passeig Jaume I, un lloc molt cèntric i amb vistes privilegiades sobre la platja. “Si aquests, que són els que més treballen de Salou, tampoc no tenen gent, ja diràs”, diu. Quan parla d’“aquests” es refereix als seus veïns, dos famosos establiments de menjar ràpid. De la façana d'un d'ells penja una vistosa pancarta anunciant preus especials i descomptes del 10%. “És molt difícil, no hi ha turistes”, es queixa un comerciant d'origen indi, “tothom m'anomena Jackie”, davant d'una botiga plena d'objectes de platja. Afirma que paga 7.000 euros de lloguer del local per tota la temporada, però lamenta que no li sortiran els comptes. Molt a prop del seu comerç hi ha l'Hotel Magnolia, un establiment exclusiu per a adults. No accepta nens perquè diu que vol oferir als seus clients “una experiència distingida allunyada de l’enrenou i del soroll d'un altre tipus d'hotels”. Aquest any al Magnolia es respira un silenci escrupolós. Està tancat i barrat.