Orwell i Auden, cremant a la Guerra Civil

Mentre una bala feixista travessa el coll de George Orwell al front d'Aragó, apareix publicat Spain, de W. H. Auden, potser el poema més famós de la Guerra Civil espanyola. El mateix dia, sí: el 20 de maig de 1937. Allà es creuen les experiències de dos dels noms més rutilants de les lletres angleses amb el conflicte del moment. Gairebé van estar a punt de fer-ho també físicament: el poeta va passar fugaçment per Sarinyena, a prop de les posicions on hi havia el futur autor de 1984.

A Orwell no li va agradar gens la composició del seu compatriota, destinada a recaptar fons per a la Spanish Medical Aid, unitat d'ajuda humanitària a l'exèrcit republicà impulsada pel Partit Comunista anglès. El va titllar d'“amoral” perquè en un dels versos (“l'acceptació conscient de culpa en l'assassinat necessari”), l'home que va viure la persecució dels militants del POUM i la desaparició d'Andreu Nin per agents soviètics, va notar el pútrid alè de la doctrina comunista estalinista. Auden, que ja estava incòmode amb el seu paper de poeta compromès, va modificar el poema en posteriors antologies, ja marcat pel també famós vers “Avui, el combat” (eco de l'eslògan comunista que anteposava la guerra a la revolució); va canviar-ho després per “el fet de l'assassinat”, però, encara insatisfet, va donar ordres que no es tornés a publicar mai.

En major o menor mesura, ambdós van passar per la Guerra Civil espanyola i cap dels dos va sortir-ne indemne. Parafrasejant uns versos precisament d'Auden de 1935, el professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga ho analitza a Quan la història et crema la mà (Tusquets; també en castellà), per la seva justa erudició i claredat anglosaxones, assaig inusual en el qual entrecreua la vida i obra dels dos autors a través del vidre d'aquella contesa.

El desembre de 1936, Orwell va a París per recollir els papers que el permeten entrar a Espanya. Es troba amb Henry Miller, que, quan s’assabenta dels seus plans d'allistar-se voluntari per lluitar contra el feixisme, l'anomena “boy scout idiota” i li regala un bon abric de pana. Però l'anglès, ja adult (33 anys), està en el tercer dels seus “viatges expiatoris”, com els anomena Berga, després d'escriure sobre la marginalitat a París i Londres i conviure amb els miners del nord industrial d'Anglaterra, d'on sortiran textos que anticiparan el documental realista. Purga així la seva exquisida educació a Eaton i el dimoni de ser fill de funcionari anglès a l'Índia, instrument de l'explotació imperialista.

Quan escriu el Fets de Maig de 1937 és a Barcelona, amb el seu primer permís després de quatre mesos al front: vol veure la seva dona, Eileen, que l'ha acompanyat, i demanar d'allistar-se les Brigades Internacionals per combatre en posicions més actives que la d'Aragó. Constatar la purga del POUM per part dels comunistes de la línia soviètica el fa repensar-se, per solidaritat, el canvi de destinació i torna amb els seus companys de partit al front, on poc temps després serà ferit. Després de salvar-se de miracle i descobrir que la policia els té fitxats per “pronunciats trotzskistes” i “agents d'enllaç” del POUM, Orwell i Eileen passen discretament la frontera per Portbou com dos innocents turistes anglesos.

Homenatge a Catalunya es publicarà el 25 d'abril de 1938, embrió literari i polític de 1984, considerades obres de denúncia d'un sistema totalitari que només busca la destrucció de l'esperit humà i la igualtat fraternal, crits d'alarma sobre la gestió de la veritat que fan les dictadures, de Hitler a Stalin. Orwell tornarà d'una Catalunya que marcarà la seva vida i obra literària posterior i la seva posició com a intel·lectual “convertit en pacifista, un antimilitarista”, sosté Berga, que creu que només trenca la que haurà escrit el maig de 1937. Els dubtes íntims es difuminen. “Passades les febres del marxisme i el freudisme”, creu Berga, Auden retrobarà la fe cristiana i buscarà als anys 50 com ajudar, amb la seva poesia, la regeneració moral d'una societat que s’ha de reconstruir després de l'horror de la Segona Guerra Mundial. Orwell i Auden van passar per l'Espanya de 1936 i no només s’hi van cremar la mà, sinó també l'esperit.

La caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, arriba quan el matrimoni Orwell viu al Marroc perquè l'escriptor necessitava un clima sec (i econòmic: els 1.500 exemplars inicials d'Homenatge... no es van esgotar fins a 1950, quan ja era mort) per curar la seva tuberculosi. Auden tampoc no viu al seu país, sinó que entra al port de Nova York, on ha acudit amb el seu amic i amant ocasional juvenil Christopher Isherwood. Fuig per tancar la bretxa entre el que sent, la seva poesia, i la seva necessitat de ser un intel·lectual engagé, el deure de participar en tot debat públic a la convulsa Europa dels anys 30. “Probablement soc un soldat horrible, però com puc parlar d'ells o per a ells si no m’hi allisto?”, es pregunta en una carta a una amiga per justificar que vol combatre a la Guerra Civil espanyola aproximadament a les mateixes dates que Orwell, el desembre de 1936.

El front, després de parlar amb els seus pares i amics, serà substituït per la conducció d'ambulàncies, tasca que tampoc durà a terme. En realitat, Auden no veurà ni sentirà gairebé cap bala: serà a Espanya només dos mesos, entre el 13 de gener i el 2 de març de 1937. Al front d'Aragó, el punt de pulsió suïcida, de voler la mort, desapareix: les imatges de les esglésies cremades a la zona republicana li quedaran a la rebotiga de la memòria i reforçaran la incomoditat posterior dels versos militants d'un Spain que haurà escrit el maig de 1937. Els dubtes íntims es difuminen. “Passades les febres del marxisme i el freudisme”, creu Berga, Auden retrobarà la fe cristiana i buscarà als anys 50 com ajudar amb la seva poesia a la regeneració moral d'una societat que s’ha de reconstruir després de l'horror de la Segona Guerra Mundial. Orwell i Auden van passar per l'Espanya de 1936 i no només s’hi van cremar la mà, sinó també l'esperit.