El retard en les notes de la selectivitat a Catalunya dificulta la inscripció dels estudiants en altres regions

L’Estela Guindal acaba de conèixer les seves notes de la selectivitat. Està contenta perquè li arriba per estudiar el que volia: Medicina. Tot i que viu a Vilanova i la Geltrú, a uns 50 quilòmetres de Barcelona, pensava marxar a estudiar a Salamanca. “És on viuen els meus avis i estaria a 10 minuts de la universitat. Si em quedo aquí hauria d'anar cada dia a Barcelona amb tren, que tarda gairebé una hora i sempre hi ha retards”, intervé la jove. Però els seus plans s'han vist truncats per un problema burocràtic: les universitats havien de publicar les notes de la selectivitat abans del 17 de juliol –segons marca una ordre ministerial– però Catalunya es va retardar fins al 24. Per a aquell dia, moltes universitats ja havien tancat el termini d'inscripció.

Llavors va començar un periple per a l’Estela. “Vaig parlar amb la Universitat de Salamanca, em van dir que fes la inscripció amb notes fictícies i, quan tingués les bones, presentés una reclamació. Però llavors vaig directa a la segona convocatòria i m'he d'esperar fins al setembre per saber si he entrat”. Una cosa semblant li va passar amb la Universitat de València, on també havia pensat estudiar. “Em ponderen les notes de Matemàtiques, així que em puja la mitjana”, concedeix. Al final, la jove ha presentat la sol·licitud en aquests dos campus, a més de la Universitat de Barcelona. “Almenys intento assegurar-me entrar en alguna”, apunta amb resignació.

L’Estela lamenta que han estat setmanes de “molt sofriment” i de trucades constants a universitats i a la Generalitat, i la culpa de la seva situació és del retard en la publicació de les notes a Catalunya.

L'ordre ministerial PCM/362/2020 de 22 d'abril que regula les proves d'accés a la universitat estableix com a data màxima el 17 de juliol per publicar les notes de la selectivitat. Catalunya va considerar “inviable” acabar els exàmens el 10 de juliol i donar els resultats una setmana després si es volia assegurar la “qualitat” en la correcció. Finalment, es van publicar el divendres 24, 14 dies després dels exàmens (l'any passat es van tardar 12 dies). Catalunya també defensa que és “l'única comunitat autònoma que té exàmens corresponents a 29 matèries diferents (una desena més, com a mínim, que a la resta de l'Estat), fet que augmenta la complexitat en les tasques de correcció”.

Aquest retard ha generat algunes queixes entre alumnes que volen estudiar en altres comunitats. La Secretaria d'Universitats catalana assegura que les queixes que ha rebut són “mínimes” i recorda que només l'1,5% d'estudiants (prop de 400) es matricula en campus d'altres comunitats. Així mateix, recorda que el ministeri d'Universitats va publicar una nota demanant “flexibilitat” en el nombre de places ofertes al primer curs “per a aquells casos en què es puguin produir desajustos a causa de les temporalitats de les diverses comunitats autònomes i universitats”, segons indica la carta. “En aquest sentit, queda assegurat que els alumnes catalans no patiran cap mena de discriminació”, subratlla la Secretaria, que afegeix que, de tota manera, en els casos que es trobin “es faran les gestions pertinents” amb la resta de les comunitats. De tota manera, des de Catalunya es critica l'ordre ministerial i es demana al Govern “coherència en les resolucions que es publiquen al BOE i que haurien de tenir en compte els calendaris real, no els interessos particulars d'alguns centres”.

La polèmica ha arribat al Congrés dels Diputats mitjançant una pregunta parlamentària presentada pel PP, demanant al Govern que solucioni aquests problemes de dates i que garanteixi que qualsevol alumne pugui estudiar a la universitat que triï.