Els rebrots de Barcelona donen el cop de gràcia a l’economia de la costa

Els rebrots a l'àrea metropolitana de Barcelona i les recomanacions de no sortir de casa poden suposar un cop mortal per a les poblacions costaneres que viuen del turisme. El turisme de masses ha deixat pas al turisme de proximitat a municipis com Lloret de Mar. El sector, que s'ha centrat a captar viatgers de l'àrea de Barcelona, alerta que les noves restriccions deixaran la temporada en blanc, i preveuen una important crisi social a l'hivern.

La pandèmia de coronavirus ha canviat el paisatge de Lloret, Roses, Salou i altres poblacions costaneres catalanes que viuen gairebé exclusivament del turisme. El primer municipi és un dels exemples d'un model que ha entrat en una crisi profunda a causa de la covid-19. Lloret, amb 40.000 habitants, té 30.000 places hoteleres en més de 120 establiments. Rep cada any un milió de turistes que en conjunt passen cinc milions de nits a la població. El 95% de l'economia de la ciutat, que alhora és un centre de serveis per a les poblacions del voltant, se sustenta directament o indirectament gràcies al turisme.

El municipi està acostumat a treballar amb grans grups de viatgers que venen amb turoperadors, i acull principalment turistes francesos, anglesos, centreeuropeus i de l'Europa de l'Est, especialment de Rússia. Tot això ha canviat: a Lloret ja no es veuen turistes estrangers omplint a vessar la platja, el passeig marítim o el carrer que concentra les discoteques i bars.

Del total de places disponibles, està obert el 60%. “El problema és que només omplim els caps de setmana. De dilluns a divendres tenim una ocupació d'entre el 10% i el 15%”, explica Antoni García, portaveu de l'associació turística d'apartaments de la Costa Brava. García té una empresa de gestió d'edificis turístics a Lloret. “Després de la pandèmia vam veure que havíem de començar de zero la temporada, molts van apostar per obrir, però ningú s'esperava que la demanda fos tan baixa”, resumeix. Els preus, expliquen els hotelers, han hagut de baixar i se situen, en plena temporada alta, a nivells del maig. “Entenc els companys que no han obert. El que tothom està intentant salvar és l'empresa, no la temporada”, assenyala García.

El sector admet que viu al dia, amb reserves i cancel·lacions d'última hora. El patronat de turisme de Girona i la Costa Brava ha destinat la campanya a captar turistes de França i de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però els rebrots de les últimes setmanes han perjudicat també aquesta estratègia. “El turisme estranger és molt sensible a les notícies. Quan des de Bèlgica o Alemanya es llegeix que hi ha un brot al Segrià, no pensen que està lluny de Lloret, per a ells el perill és el mateix, i cancel·len”, explica García. L'obligació de portar mascareta també ha estat dissuasiva, segons lamenta el sector turístic. “Això, i les limitacions en totes les activitats: bars, discoteques, trajectes amb vaixell, activitats de grup en platges…”, afegeix.

El cop de gràcia l'han donat els brots a l'àrea metropolitana de Barcelona, d'on procedeixen la majoria de turistes aquesta temporada. “A cada moment cal fer el que toca, però anem afegint restriccions que el mercat difícilment pot assumir”, admet Jaume Dulsat, alcalde d'aquesta localitat a la Costa Brava.

L'Ajuntament de Lloret ha instal·lat un sistema de control a les platges que demostra la caiguda del turisme estranger: a les platges centrals, normalment plenes de viatgers de fora, aquests dies sempre hi ha aforament disponible, mentre que les cales i platges més allunyades, conegudes pel turisme local, són plenes.

Però no només els comerços i hotels estan patint l'impacte de les restriccions de mobilitat. La crisi del coronavirus ja ha triplicat la demanda d'ajuda i aliments, però això no és res, avisen les entitats socials, comparat amb el que vindrà a l'hivern si aquesta temporada acaba sent tan curta i fluixa en turisme. Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, detalla que a Lloret de Mar l'augment de la demanda ha estat del 100%, mentre que a Roses ha crescut un 129%.

A Tossa de Mar les famílies que demanen aliments han passat de 60 a 180. “Moltíssima gent ve per primera vegada. Tenim persones que s'han quedat a l'atur, però també moltes que viuen de l'economia submergida i de sobte s'han quedat sense ingressos”, explica. A Lloret l'Ajuntament va haver de traslladar el centre de distribució d'aliments al pavelló esportiu per atendre l'augment de la demanda. “A altres ciutats hem reforçat els centres, però en algunes no, de manera que la llista d'espera creix”, explica Puigdevall. L'Ajuntament ja està buscant un nou local per atendre la demanda, i està en procés de revisar els pressupostos: “Hem de redissenyar els comptes perquè siguin més socials”, explica l'alcalde.