Acadèmics denuncien el “pèssim” estat de l’arxiu de la Delegació del Govern a Catalunya

L'arxiu històric de la Delegació del Govern a Catalunya s'esllangueix en un estat precari de preservació i de documentació. Des de fa dotze anys, 12.300 carpetes d'un dels fons administratius més importants d'Espanya es troben emmagatzemades en un aparcament de Barcelona. “És exagerat dir que és un arxiu; és un magatzem, i en un estat de conservació i classificació pèssim”, assegura Javier Tébar, director de l'Arxiu Històric de Comissions Obreres. “És difícil imaginar un altre arxiu de tanta rellevància conservat tan malament”, corrobora Carme Molinero, professora d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'arxiu de la Delegació del Govern cobreix un període que va del 1866 al 2009. Manel Risques, historiador de la Universitat de Barcelona (UB), és un dels experts principals sobre l'antic Govern Civil de Catalunya. Va ser gràcies a la seva intervenció que es va introduir un sistema bàsic de classificació per a l'anomenat “Fons Antic”. Assegura que es van perdre els documents de la primera meitat del segle XIX –la que correspon als primers passos del sistema administratiu provincial a Espanya– i afirma haver estat testimoni, el 1985, de piles de lligalls del segle XIX disposats per ser incinerats, extrem que es va poder evitar. “Fins i tot quan feia fred, els ordenances cremaven papers per escalfar-se. Encara avui no hi ha un arxiver professional al capdavant, no hi ha pràcticament cap tipus de classificació, més enllà de conceptes generals. I quan obres una carpeta, no saps què t'hi trobaràs”, diu Risques.

El 2008, amb motiu de les obres de reforma de la Duana –encara en curs–, seu de la Delegació del Govern a Barcelona, l'arxiu es va traslladar a un aparcament propietat de l'Estat al carrer Doctor Trueta. Es va adaptar una secció del garatge per a les prestatgeries, a més d'habilitar un despatx i una rudimentària sala de consulta. “El que havia de ser una solució provisional s'ha convertit en una cosa que sembla que sigui de per vida”, comenta Molinero. La Delegació informa que el retorn de l'arxiu al Palau de la Duana està previst per al maig del 2021, quan haurien de finalitzar els treballs de reforma.

El registre d'arxius històrics del Ministeri de Cultura alerta des de fa anys dels dèficits del fons documental de la Delegació del Govern. “La dotació de mitjans humans i materials és insuficient per al correcte tractament arxivístic de la documentació”, avisa el Ministeri: “No es disposa de personal amb coneixements tècnics per al tractament i organització de la documentació, especialment la de caràcter històric [...] No es disposa d'instal·lacions adients per a la correcta conservació de la documentació pel que fa a climatització o protecció contra el foc, no es disposa d'equips per a la microfilmació de la documentació històrica”.

Els responsables de l'arxiu asseguren que la conservació del material és òptima, i que hi ha instal·lats dos deshumidificadors. Afegeixen que la classificació dels expedients és correcta, ordenada per temàtica i per anys, i que a mesura que analitzen carpetes, en precisen més el contingut. Aquests responsables comenten que la sol·licitud d'informació per part d'investigadors es respon en no més de quatre dies de mitjana, i amb precisió. Els pocs papers que no es faciliten, diuen, és perquè les persones esmentades en els documents no han permès la seva consulta segons la llei de protecció de dades. Els experts consultats per EL PAÍS coincideixen a negar que això sigui cert. L'equip a càrrec de l'arxiu sí admet que no compten amb personal expert en arxius.

“És un caos”

El cens del Ministeri de Cultura també adverteix que “es desconeix si s'ha realitzat transferència a altres arxius”. La Delegació especifica que part dels fons van transferir-se a l'Arxiu General de l'Administració, a Alcalá de Henares. Un investigador que ha treballat a fons amb l'arxiu de l'antic Govern Civil durant el tardofranquisme i la Transició és el professor de la UAB David Ballester:

“Demanes hora, demanes el que vols i en funció del que han trobat, t'ho mostren. Allò és un caos. Depens molt del factor sort”.

Ballester subratlla que les complicacions augmenten amb els informes policials, dels quals en molts casos es desconeix la ubicació. Ricard Vinyes, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, explica que només ha vist la mateixa deixadesa amb el fons documental de la Policia Nacional a Barcelona. “És igual el color polític, els delegats del Govern no fan us de l'arxiu ni deixen que ningú ho faci, interpreten de forma arbitrària la llei de protecció de patrimoni”.

Tant Tébar com Vinyes i Ballester expliquen que els acadèmics i doctorands es troben amb greus limitacions i llargs temps d'espera per aconseguir la informació requerida. “És xocant que l'arxiu tingui una consulta dificilíssima, amb funcionaris quee posen pals a les rodes”, afirma Vinyes, que també va ser Comissionat de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona. Tébar recorda una visita a l'arxiu el 2011 amb l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. Aquest havia tramitat uns documents per una investigació, però una vegada allà, un funcionari l'hi va denegar esgrimint una còpia de la llei de patrimoni.

Tébar diu que l'arxiu general del Ministeri de l'Interior també actua de forma arbitrària, amb terminis d'espera que poden superar l'any, però concedeix que la documentació està ben preservada i classificada. El director de l'arxiu de Comissions Obreres posa com a exemple del desordre a la Delegació del Govern el fet que el 2008 havien desaparegut una sèrie d'informes policials franquistes dels investigats per Activitats Contra el Règim, unes fitxes que ell mateix havia consultat pocs anys abans. Tébar creu que aquests documents continuen a l'arxiu, però que probablement no es va saber trobar-los de nou.