Això era i no era un drama

Ha saltat la controvèrsia, altra vegada, sobre les dificultats que té la llengua catalana en l’espai audiovisual i sobre com això pot accelerar la seva extinció, aquest cop arran de l’estrena, dilluns passat, de la sèrie Drama per TV3. En el primer capítol, l’Àfrica, una jove de vint-i-tants que comparteix pis, queda embarassada suposadament del Yuri, tot i que, al final de l’episodi, se’ns revela que hi ha més candidats de la fecundació i això ja fa preveure la direcció dels episodis següents. El més comentat, però, en un país malalt de llengua, ha estat l’ús indiferent de castellà i català, tota una novetat en una cadena com TV3.

La qüestió de la llengua en les sèries juvenils ha estat sempre motiu de disputa. Ja ho va ser a Plats bruts, la primera producció pròpia que es va atrevir a exhibir un català adulterat amb una finalitat expressiva evident (còmica en aquest cas), i ho ha estat més recentment a Merlí, aquesta vegada amb el realisme com a justificació: no són creïbles uns estudiants de batxillerat que s’expressin només en català normatiu, i per això havien de dir joder de tant en tant. Però la frontera de l’ús indistint del castellà, en funció del personatge, l’escena o el transcurs de la trama, és una línia que no s’havia traspassat mai.

La qüestió de la llengua en les sèries juvenils ha estat sempre motiu de disputa

Corren temps de canvi en l’expressió lingüística de la ficció, i també en la recepció que té aquesta expressió. Fins no fa gaire, una superproducció podia fer un gran esforç de recursos per garantir el realisme de vestuari i decorats, però es menystenia l’element lingüístic, o es relegava a un paper merament decoratiu. N’eren un cas paradigmàtic les pel·lícules de nazis, on els alemanys sempre parlen anglès i només fan servir l’alemany els soldats rasos quan criden. O les produccions sobre la Passió de Crist, on la diversitat de llengües a la Judea del segle I quedava del tot erradicada i Jesús i Pilat parlaven el mateix. Aleshores prevalia la funcionalitat al realisme, perquè, al capdavall, el que calia era explicar una història.

Algunes produccions recents han trencat aquest paradigma, conscients que el consum de ficció és cada cop més en versió original, i que per al receptor, un cop descartada l’opció del doblatge, tan creïble ha de resultar el vestuari dels actors com allò que parlen. D’aquí l’esforç d’una sèrie com Unorthodox, rodada parcialment en ídix, o bé de Vikings, majoritàriament en anglès quan els personatges parlen la mateixa llengua però que s’atreveix amb versions antigues de les llengües respectives quan del que es tracta és de reflectir un intercanvi entre personatges que no s’entenen. És una solució més versemblant que fer-los parlar tots sempre el mateix, tot i que la celeritat amb què algun personatge aprèn la llengua de l’altre, a fi de facilitar els diàlegs, s’allunya dels esforços que ens calen per aprendre idiomes.

La sèrie Drama, doncs, entra de ple en aquesta nova dinàmica en què la versemblança no es vincula a la funcionalitat sinó al realisme, amb el salconduit de saber que els joves, avui, no tenen cap problema per accedir a continguts en altres llengües mentre hi hagi subtitulació. Però falta decidir si això és un cop per a la llengua, en cedir un àmbit com l’audiovisual al més depredador dels bilingüismes, o si és, en canvi, tota una bona notícia en fer present el català allà on ho hi seria. És com allò de la pregunta de la zebra: és negra amb ratlles blanques o blanca amb ratlles negres? És una sèrie en castellà amb fragments en català, o és en català amb fragments en castellà?

És clar que és una bona notícia. La sèrie, estrenada fa uns mesos a la plataforma digital Playz de TVE, suposa posar un peu en un canal de distribució fins ara vedat al català, i probablement servirà per donar difusió a la llengua per uns circuits i uns territoris fins ara inaccessibles. El que no s’entén, però, és que TV3 l’emeti, perquè la conquesta d’àmbits d’ús que suposa Drama es regira com un bumerang per acabar manllevant un espai televisiu lingüísticament preciós i laminant la funció normalitzadora de la cadena. A banda que, possiblement, la darrera cosa que faran els joves serà consumir-la asseguts al sofà, al costat dels seus boomers progenitors.