Per què la campanya de l’Orgull 2020 a Barcelona no té els colors de l’arc de Sant Martí

Barcelona, emblemàtic bressol de l'activisme homosexual a Espanya, tampoc s'ha quedat aquest any a casa (tenint en compte, és clar, les mesures necessàries contra la propagació de la covid-19). La capital catalana va acollir la primera manifestació del nostre país en suport als drets i llibertats de la comunitat LGTBIQ, el 1977, que va patir la repressió de les autoritats, però va servir perquè el 1978 l'homosexualitat deixés d'estar tipificada en la Llei de perillositat i reforma social. El 2020, la manifestació catalana del dia de l'Orgull continua sent la més multitudinària del Mediterrani i aquest any, a més, compta amb la campanya de suport de Nacho Padilla, nou director creatiu de l'Ajuntament de Barcelona.

Formada per una sèrie de tres il·lustracions sota l'acrònim "LGTIBCN", és un "compendi i resum de l'estreta relació actual i històrica de la ciutat de Barcelona amb la causa LGTBI", explica Padilla.

Per a aquesta ocasió el madrileny ha col·laborat amb les dissenyadores Patricia Armada i Eva Vesikansa, fundadores de l'estudi Velkro. Ens donen les claus per interpretar aquesta campanya que treu els colors (de l'arc de Sant Martí) als carrers de Barcelona.

1. Els braços que s'alcen per totes les batalles per la igualtat

"La gent de Barcelona va ser la que va crear les primeres agrupacions en defensa dels drets LGTBI o la que va organitzar les primeres manifestacions del moviment després de la dictadura", explica Nacho Padilla. A totes elles es dedica la primera de les imatges d'aquesta tríada, que fuig dels colors cridaners típics de les banderes i aposta pels contrastos entre tons roses i verds.

Per a les dissenyadores de Velkro aquest estendard subjectat per dues mans és també una icona de "la reivindicació per la igualtat real" en una ciutat que ha estat pionera a sortir a lluitar per aquests drets. Però van més enllà i es fa ressò de les batalles més contemporànies: "Avui, les demandes LGTBI es fonen també amb les dels moviments feministes i antiracistes, per a moltes persones la lluita contra la intolerància és doble o triple".

2. Les cares de la fluïdesa de gènere

Amb aquests dos rostres, Patricia Armada i Eva Vesikansa han volgut plasmar la seva idea de "la fluïdesa de gènere, de les persones transgènere i de la seva despatologització". És, a més, un tribut personal a Sonia Rescalvo, la transsexual assassinada el 1991 per sis neonazis al Parc de la Ciutadella, un fet considerat com "el primer crim d'una transsexual pel simple fet del ser-ho del que es té informació i constància a Espanya", argumenta Padilla.

També els colors tenen un simbolisme especial. Es juga amb la fusió "de les banderes de l'orgull gai, lesbià, trans, intersexual o bisexual", expliquen les dissenyadores de Velkro, en un terreny de "tons intermedis, que representen la diversitat d'una manera més subtil".

3. Una abraçada de suport que no ens podem fer

Una cosa que crèiem perduda durant aquests mesos, una abraçada, torna a cobrar tot el sentit en la campanya, no importa a qui es faci. És "la solidaritat, el suport i la defensa davant de l'assetjament laboral i escolar, la violència LGTBIfòbica o la falta d'igualtat real", en paraules de Padilla; i "el suport de les diverses xarxes de protecció contra la discriminació, contra la violència, contra el bullying a les persones LGTBI", en les d'Armada i Vesikansa.

Des del punt de vista tipogràfic, per a l'acrònim –única part textual i central de la gràfica que apareix a tota la campanya–, s'ha optat per un estil geomètric, el de la tipografia Formula, d'una fosa jove, Pangram Pangram Foundry, amb algunes connotacions simbòliques: "És gairebé perfecta, per deixar clar que no existeix cap dubte sobre la fusió entre LGTIB i BCN".