Els ERTO s’acarnissen amb el turisme i la indústria, però no afecten l’agricultura

L'aturada de l'activitat econòmica a causa de la pandèmia ha deixat un escenari de l'ocupació molt perjudicat. A Catalunya, segons les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, hi ha 97.962 expedients de regulació d'ocupació temporals (ERTO), que afecten 724.218 treballadors. L'impacte no ha estat el mateix a tot arreu. La majoria es reflecteix a Barcelona i la seva àrea metropolitana, Tarragona i tota la costa, on es concentra l'activitat industrial i turística, mentre que a Lleida el vendaval dels ERTO no ha afectat l'agricultura, una activitat essencial.

Tres mesos després de l'inici de l'estat d'alarma, el nombre de treballadors afectats per acomiadaments temporals ha anat augmentant cada setmana, presents a la gràfica com una corba que encara no s'ha doblegat. Això indica que mentre l'emergència sanitària ha deixat enrere el seu pitjor moment, la crisi econòmica i social només acaba de començar, i cada setmana hi ha empreses que recorren a aquesta mesura d'acomiadaments temporals perquè no podenafrontar el pagament de les nòmines. Cal veure quants d'aquests expedients temporals es convertiran en definitius quan acabi l'estat d'alarma que dona cobertura als ERTO a causa de força major. A Catalunya, el 84% dels expedients presentats al·leguen aquest motiu per l'aturada de l'activitat a causa del confinament, mentre que la resta argumenten un descens de la producció.

El Departament de Treball, mitjançant el seu Observatori del Treball i Model Productiu, detalla l'impacte dels ERTO a Catalunya segons la branca d'activitat. Del total d'afectats, amb dades d'aquest cap de setmana, més de mig milió de persones temporalment sense feina corresponen al sector dels serveis, especialment a l'activitat turística. L'altre gran grup és el de l'activitat industrial, en el qual hi ha gairebé 150.000 persones afectades. El segueix el sector de la construcció, amb 45.700, i un grup de 18.000 afectats amb activitat no especificada. El grup amb menys afectació és el de l'agricultura, una producció essencial que no s'ha aturat malgrat la pandèmia i que té menys de 4.000 persones acomiadades temporalment.

El mapa territorial reflecteix aquesta diferència entre l'impacte en les diferents activitats. L'àrea de Barcelona concentra gairebé quatre de cada cinc afectats, seguida de Girona i Tarragona amb els municipis costaners, mentre que Lleida i les Terres de l'Ebre, on predomina l'activitat agrícola, amb prou feines sumen el 5% del total.

L'estadística municipal entra al detall en les empreses que han presentat expedients, però ofereix dades contradictòries. Per exemple, Badia del Vallès, amb poc més de 13.400 habitants, surt ben parada a l'estadística amb només 87 afectats perquè gairebé no té empreses al terme municipal. Tanmateix, la majoria de veïns treballa fora del municipi i està afectat per un expedient. “Aquí tots treballem fora, en la construcció, empreses d'altres ciutats, a Barcelona... Badia és una ciutat dormitori en tota regla”, explica Juan Andrés, veí de la localitat. Matadepera comparteix amb Badia la característica de ser bàsicament residencial, però té un dels índexs de PIB per càpita més elevats d'Espanya, mentre que Badia en té un dels més baixos. A Matadepera, de 9.326 habitants, en consten 290 afectats per ERTO.

El mateix passa amb els 81 municipis de 500 habitants o menys que, segons l'estadística, no tenen cap afectat per ERTO. Gairebé tots aquests pobles són als voltants de Lleida. “Molts es dediquen a l'activitat agrària i per això no han patit cap ERTO, però d'altres simplement estan habitats per persones que treballen a Lleida i que han estat acomiadades temporalment”, explica Joan Ramon Mòdul, geògraf de la Universitat de Lleida i responsable d'un estudi sobre l'impacte de l'aturada d'activitat als municipis. Mòdul viu en un d'aquests micropobles, Montoliu de Lleida, on no hi ha cap afectat per ERTO registrat, però hi ha veïns que treballen en empreses que han aturat l’activitat. “Aquestes dades diuen molt de l'estructura econòmica que tenim. L'hostaleria, però sobretot la restauració, s'ha vist tocada a tot arreu, i a les grans ciutats ha afectat sobretot l'activitat comercial. L'agricultura, no obstant això, se n'ha salvat”, explica.

A l'altre costat de la balança hi ha els municipis on hi ha més indústria. El gran exemple és Martorell, on s'ubica l'automobilística Seat i moltes de les seves empreses satèl·lit. Aquest municipi, amb 28.000 habitants, té registrats 18.000 treballadors afectats per ERTO. “És evident que no tots viuen a Martorell, però aquestes dades expliquen bé l'aturada d'activitat”, assenyala Mòdul.