“M’ha fet molta il·lusió tornar a l’escola”

“A casa m'avorria molt. Feia els deures, però m'agrada venir a l'escola. M'ha fet molta il·lusió tornar”, explica Mariam, una alumna de 6è de primària que, amb la motxilla a l'esquena i una mascareta blanca, entra a l'escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa (Barcelona). Són les 9.30 de divendres. Forma part del segon grup del seu curs que accedeix esglaonadament cada mitja hora després de la presa de temperatura i el rajolí de gel hidroalcohòlic. Mariam explica que el pitjor del confinament ha estat “no poder venir a l'escola ni veure els amics ni les professores”.

El pla de reobertura català contempla que puguin tornar a les aules, sempre de manera voluntària, les etapes d'infantil (amb pares amb problemes de conciliació), els de l'últim curs de cada etapa (6è de primària o 4t d'ESO), mentre que en la resta dels nivells només es preveuen tutories. A la classe de la Mariam eren 26 i han tornat 19. Tot i que la ràtio màxima d'alumnes per aula en primària és de 13 alumnes, estan dividits en tres grups. “La nostra escola és petita i les aules també. Si hem de respectar els quatre metres quadrats per alumne, a cada classe només hi caben nou”, intervé la directora, Marina Mateu. Unes línies verdes a terra marquen la quadrícula on s'ubica cada taula.

Encara que moltes escoles han decidit reduir a la mínima expressió la tornada el juny (tenien marge per decidir-ho), aquesta escola de Terrassa –que està qualificada de màxima complexitat per l'elevat nombre d'alumnes vulnerables que acull– ha optat perquè els estudiants de 6è acudeixin dues hores cada dia (la resta només ho faran un dia en les dues setmanes que queden de curs). “Volíem que sortissin de casa. Són nens acostumats a jugar i fer vida al carrer que de sobte s'han quedat tancats en pisos petits. Volíem que es poguessin veure entre ells, acompanyar-los emocionalment i acomiadar-los”, afirma Mateu, que admet haver patit aquests mesos pels seus alumnes. “D'alguns no en sabíem res perquè no els podíem contactar”. El primer dia de classe, el 8 de juny, el van dedicar a les emocions: “Senzillament els vam deixar parlar. Deien que ho han passat molt malament i que han estat molt tristos”.