El forat negre del coronavirus a Barcelona

La llista de testimonis de familiars de pacients que relaten desatenció i falta de mitjans humans i informació al centre sociosanitari concertat Hestia Palau de Barcelona creix. Les queixes i denúncies de familiars de persones grans que han mort sense que els avisessin ni se'n poguessin acomiadar s'estenen a un altre centre del grup, l'Hestia Gràcia. El Síndic de Greuges acumula 31 sol·licituds d'intervenció a l'Hestia Palau, el centre del qual han rebut “més queixes, amb diferència” durant la crisi del coronavirus.

L'empresa assegura que el tracte ha estat correcte i no comenta les situacions que expliquen aquests familiars: persones grans deshidratades, mal alimentades i mal ateses, errors en la medicació o impossibilitat de parlar amb ells. Sobre les xifres d'infectats pel virus o morts als centres, Hestia remet a Salut. Al Departament indiquen que van obrir dos expedients per deficiències en l'atenció i falta d'informació als familiars, i estudien sis casos més. Tots vuit s'han enviat a la Fiscalia, però aquest diari no ha aconseguit contactar-hi.

Mentrestant, Salut no facilita dades sobre quants pacients han derivat d'hospitals a aquests dos centres, queixes rebudes, casos de covid-19 reportats per Hestia o pacients morts des del març. Fonts del Departament asseguren que no ho faran “fins que s'acabi la investigació” i tampoc responen per què continuen derivant malalts a Hestia tot i els expedients. A l'Hospital de Sant Pau, principal font de derivacions, un portaveu tampoc facilita les xifres i remet a Salut.

El Síndic, en el seu informe Salut i drets en la crisi de la covid-19, assenyala que “l'hermetisme, el silenci, l'opacitat i la falta d'informació dels centres residencials i de l'Administració han estat el denominador comú de les queixes rebudes”. Els centres sociosanitaris (12 a Barcelona, públics i concertats) són una combinació de residència i hospital que atenen persones amb convalescències llargues que necessiten cures o rehabilitació. Els dos centres Hestia sumen 450 llits (Palau) i 150 (Gràcia).

La quinzena de casos recollits per aquest diari repeteixen el mateix relat. Persona gran derivada de Sant Pau, falta d'informació, impossibilitat de visitar-la per les restriccions de la pandèmia, diversos interlocutors (no sempre el metge) que els diuen que el malalt està bé, sensació que falta personal i, de manera precipitada, avís que el malalt ha empitjorat o ha mort.

La família d'Alicia Almunia (87 anys) es va endur la seva mare, que havia estat derivada a l'Hestia Gràcia després de patir un ictus a finals d'abril. “Després de 10 dies sense veure-la, quan vaig entrar la seva imatge em va recordar l'Holocaust: no responia a estímuls, havia estat abandonada, tenia infecció d'orina, deshidratació i anèmia”, explica Esther López, la seva filla. La mateixa nit li van trucar avisant que tenia febre, la van ingressar a Sant Pau i dues nits després va tornar a l'Hestia Gràcia. “Quan hi vaig anar, un sanitari va reconèixer que no donaven a l'abast, que no l'estaven hidratant ni alimentant”, afegeix. Espantada, la família va aconseguir traslladar-la a un hospital de la seva mútua. Dues setmanes després, ara que ja és casa, la família creu que hauria mort.

El pare de Salvador Bergoñón va morir en aquest mateix centre, després de passar per Hestia Palau, on va passar 45 dies derivat de Sant Pau i “hi va entrar pitjor del que va ingressar: sense caminar, no li havien posat la dentadura i no li entrava, la deixaven al llit, el tracte era denigrant”. Li van donar l'alta, va tornar a casa, va recaure, va ingressar a Sant Pau i altre cop a l'Hestia, aquesta vegada Gràcia. Amb l'estat d'alarma van deixar de poder visitar-lo i la situació es va complicar: trucaven cada dia, els responien diferents veus, fins que un dissabte els van dir “que havia entrat en el procés”, l'endemà “que estava bé” i, cinc hores més tard, una altra veu els va comunicar la mort. No se'n van poder acomiadar. Bergoñón apunta a la “falta de mans” i critica la direcció d'Hestia i del Sant Pau “per traslladar pacients malgrat les queixes”. Assegura, a més, que un metge li va explicar que el seu pare tenia febre i li van donar antitèrmics i també morfina. Preguntats per aquest i altres tres casos concrets, l'empresa rebutja fer-ne consideracions per “protecció de dades”.

Jorge Navarro, el pare del qual va morir a l'Hestia Palau nou dies després d'ingressar, parla de “mala praxi assistencial”. “No s'entén que davant de tantes evidències d'assistència nefasta l'Administració no hagi pres mesures”, diu, i relata, igual que altres famílies, que el mòbil del seu pare va desaparèixer: “L'única cosa amb el que es podia comunicar”.

Des d'Hestia, un portaveu respon per escrit admetent que la crisi sanitària “ha suposat una pressió addicional per als centres i el personal”. Però assegura: “Hem disposat dels recursos humans i materials necessaris per garantir el benestar físic i la salut dels nostres pacients".