L’ICEC injecta 17,2 milions d’euros al sector audiovisual

“Comencem a recórrer el camí que teníem traçat el 2017 i que es va torçar quan el Tribunal Constitucional va tombar la taxa de l'audiovisual”. Ho ha dit aquest divendres el director de l'Àrea d'Audiovisuals de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Francisco Vargas, en presentar en roda de premsa telemàtica les ajudes de la Generalitat al sector audiovisual, que sumen 17.249.000 d'euros, 5,7 milions més que l'any passat (11.519.000), i s'apropen als 18 milions del 2017, derivats en part de la reinversió en el sector de la taxa de l'audiovisual. Les primeres línies es convoquen a partir de dilluns, 25 de maig. Aquesta injecció de recursos respon a l'aprovació del pressupost de la Generalitat el passat 27 de març.

Les línies d'ajudes estan dedicades al desenvolupament de projectes, a la producció audiovisual, a l'exhibició i a la internacionalització del sector. Les ajudes que milloren més la dotació són les destinades a la producció d'obres audiovisuals d'animació —que passen d'1,3 milions a 2,5 milions d'euros. “El sector de l'animació ha de recuperar terreny a Catalunya i necessita gasolina”, ha subratllat Miquel Curanta, director de l'ICEC. Una altra gran beneficiada és la producció de llargmetratges cinematogràfics —que passa de 4.820.000 euros a 7.200.000. A més, es llança una ajuda nova destinada a les coproduccions internacionals, dotada amb 1,2 milions d'euros, amb la intenció que les productores catalanes puguin crear xarxes de col·laboració al mercat internacional.

Se'n beneficien també les fases de desenvolupament de projectes, és a dir, les prèvies al rodatge, amb especial èmfasi en l'àrea de guió, la producció de curtmetratges, d'obres per a televisió, de sèries (aquest apartat dobla la quantitat, dels 600.000 euros del 2019 a 1.200.000), i l'organització de festivals.

A més, la situació generada per l'expansió del coronavirus, que ha afectat molt durament el sector, ha fet que la setmana passada s'aprovés una ajuda de 8 milions d'euros a fons perdut (amb la intenció d'ampliar-se quan es disposi de més recursos), a través de l'Institut Català de Finances (ICF), per afrontar les despeses estructurals en molts projectes durant l'estat d'alarma: lloguer, hipoteques, serveis, subministraments, impostos i quotes professionals a les empreses que hagin tramitat un ERTO… Aquesta ajuda es concretarà a principis de juny.

Les actuacions de l'ICEC en el sector audiovisual pretenen reforçar també el compromís amb els criteris progènere, introduir millores tècniques en totes les línies, apostar per la producció de llargmetratges cinematogràfics (incrementant en un 69% la dotació respecte de l'any passat), potenciar els projectes d'exhibició a Catalunya, amb projectes com FilmoXarxa i el Cicle Gaudí, i ja s'han renovat els quatre festivals més importants de Barcelona: D’A, In-Edit, L’Alternativa i DocsBarcelona.

Pel que fa a les plataformes digitals, tant Curanta com Vargas asseguren que s'ha parlat pràcticament amb totes elles i que “tenen ganes de treballar des d'aquí”, segons ha explicat el director de l'ICEC. “Estem treballant en això, no desaprofitarem cap oportunitat de poder-les fer treballar aquí”, ha dit Curanta.

Representants de diversos camps del sector presents en la reunió (productors, exhibidors, guionistes…) s'han mostrat agraïts per les línies presentades. “Crec que és un any de celebració”, ha destacat Raimon Masllorens, president dels productors catalans. “Després d'aquests tres anys picant pedra i fent uns equilibris increïbles cal pensar que som en el bon camí. És una situació una mica més normal que la d'aquests últims anys. Segurament encara no és la normal, però ho aconseguirem”. El productor Xavier Atance ha volgut subratllar que els suports a la coproducció internacional i als documentals per a televisió “poden convertir Catalunya, una miqueta, en l'enveja de les altres comunitats autònomes”. Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya, ha celebrat la rapidesa de l'actuació de l'ICEC i espera que la tasca tingui continuïtat.

Malgrat l'entusiasme, tots són conscients que cal esperar que aquestes mesures es concretin i donin el seu fruit, un treball que implica tots els actors del sector. “Avui som optimistes”, ha reconegut Masllorens, “però l'optimisme decreix una mica quan pensem en la televisió pública. Cal veure com respon TV3”.

Després de “la travessia del desert”, de la qual ha parlat Curanta en referència a aquests tres últims anys, queda camí per fer. Masllorens ha posat l'accent en la taxa “tombada per un tema polític” el 2017: “Imaginem que a tot això hi puguem afegir la taxa…”.