“La Generalitat té marge; no pot ser que només es demanin coses al Govern”

Josep González està aquests dies a casa seva ancorat a l’ordinador i a les aplicacions que utilitza per participar en videoconferències, com la que va mantenir amb EL PAÍS dijous. El president de Pimec demana més diàleg, que les administracions facin més cas als agents socials i més mesures que impulsin l'economia després del cop del coronavirus.

Pregunta. Es compliran dos mesos d'estat d'alarma. Com en valora la gestió?

Resposta. La situació ens ha desbordat a tots i, per començar, als governs. Les mesures han estat tímides i moltes vegades han arribat a deshora. Hem de ser comprensius, però hi ha hagut imprecisió i confusió entre directrius que s'han llançat des de l'Administració central tot i que potser hauria estat millor que s'haguessin pres des de la proximitat sense perdre aquesta estratègia central. També critiquem el Govern: trobem a faltar més reunions amb els agents socials. El Govern central n'ha mantingut moltes més.

P. L’última polèmica és la de les rebaixes. El Ministeri de Sanitat diu que no; Indústria, que sí.

R. S’ha de donar joc a les empreses. Si s'han de fer vendes amb hora concertada o per internet, que es facin, però no es pot matar l'economia per prendre decisions equivocades. És tan important reduir morts com salvar l'economia.

P. Barcelona i la seva àrea metropolitana es queden de moment fora de la fase 1 del desconfinament. Com ho valoren?

R. Mantenir certs aspectes de la fase 0 era recomanable a Barcelona i Madrid; les xifres ho demostren. Però s'imposa la flexibilitat en algunes zones i entre la fase 0 i la fase 1 hi pot haver un 0,5. [Com ha sigut, al final.] I s'ha d'obligar a portar mascareta. On hi ha la policia perquè ho controli? Falta disciplina. Si això comporta més contagis, també significa llocs de treball i sous en perill. No podem ser tolerants.

P. L’enuig és patent en el sector comercial. Pot resistir aquesta desescalada més lenta?

R. És clar que està enfadat. Falten mesures més flexibles. La restauració i el petit comerç saben que la seva supervivència depèn de començar a treballar ja.

P. És optimista respecte a aconseguir una recuperació ràpida?

R. Si som capaços de fer coses que m'aportin optimisme... El que no es pot fer ara és apujar impostos, com passa amb la Generalitat i els municipis. Cal aplaudir l'acord entre l'Ajuntament de Barcelona i els restauradors per ampliar terrasses i reduir les taxes. Ara els impostos cal reduir-los i ajornar-los. Falta un pla de reactivació potent. Els crèdits de l'ICO han estat potents, però l'endeutament només servirà si l'economia es recupera a temps.

P. Pimec ha estat molt dur amb els crèdits ICO assegurant que no sempre s'han utilitzat per al que estaven planejats.

R. En general els bancs han interpretat que aquests crèdits eren una oportunitat per fer negoci quan en realitat el seu esperit era afrontar una situació de postguerra. En una enquesta que hem realitzat es demostra que com més petites són les empreses, més interessos i comissions paguen... S'haurien d'haver igualat condicions de les petites amb la resta d'empreses. Les pimes acaben finançant les grans. Segons les nostres dades, la mitjana del tipus d'interès d'aquests crèdits no és gaire alta: se situa en el 2,12%, però s'han produït puntes de fins al 6%. Un altre problema és que no tots els crèdits han anat a liquiditat: el 36% ha anat a reestructurar deute que ja tenien les empreses, retirant-se altres pòlisses.

P. I els crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF)?

R. Han tardat una mica més, però perquè al principi els crèdits ICO estaven a l'1,5% i els de la Generalitat, a un 3%.

P. La Generalitat pot fer molt més del que ja fa amb els seus Pressupostos?

R. Va anunciar que permetrien millorar en 3.000 milions la disposició de recursos i el Govern central ofereix una línia no retornable de 16.000 milions per a les autonomies, per la qual cosa disposarà d'uns 6.000 milions més, així que també té capacitat per fer coses. No pot ser que només es demanin coses al Govern i si no s’aplica aquí el mateix.

P. Reeditar els Pactes de la Moncloa ja es considera impossible. Hi ha alternativa?

R. L’economia no és sòlida i empitjorarà. La mesura excepcional era reeditar aquests pactes on tots estiguéssim a l'altura de les circumstàncies. Els partits no estan per això. Com a alternativa demanem un grup d'experts reconeguts i apolítics que emetin unes deliberacions que el Govern hagi de complir obligatòriament. Donaria una visió a Europa que es demanen coses però que també es fan els deures. I serviria per fer reformes estructurals que un sol partit no pot fer