“Amb la superilla es vol modificar allò que va destrossar l’avarícia”

Salvador Rueda (Lleida, 1953), biòleg, va crear el concepte de superilla arran d’un estudi sobre el soroll a Barcelona, i ara que s’han viscut unes insòlites setmanes de renovació mediambiental per la pandèmia, subratlla que “el confinament ens ha regalat un paisatge sonor on es podien sentir els ocells. Amb el 70% d’espai sense cotxes que plantegen les superilles, les condicions serien semblants, afegint-hi sons humans”.

Pregunta. La situació és ben anormal.

Resposta. Tan anormal que hauríem d’aconseguir espai públic per poder mantenir la distància social adequada. Les superilles el proporcionen. I permeten reduir significativament la contaminació atmosfèrica. La revista Science of the Total Environment ha analitzat 66 regions d’Europa, i el 78,5% de morts per coronavirus eren a les cinc regions més contaminades. La superilla va ser pensada fa 33 anys a partir del soroll i ha evolucionat apuntant a la planificació ecosistèmica de les ciutats. Ofereix regenerar les ciutats afrontant els reptes actuals.

P. I per què els veïns la van rebre tan malament al Poblenou?

R. Aquella superilla la va impulsar un equip de govern nou i políticament molt dèbil. L’oposició va utilitzar totes les armes per tombar una proposta que s’atribuiria a Colau, encara que venia de Trias, i va tenir el suport del sector de l’automòbil.

P. Tanta influència té aquesta indústria?

R. Miri d’on venen els ingressos publicitaris dels mitjans de comunicació i sabrà qui mana. El del motor és dels sectors que paga més publicitat als mitjans.

“Si els polítics no poden consensuar l’augment del preu de l’aparcament, tot el projecte quedarà en xerrameca”

P. Però són els veïns els qui determinen si volen superilles.

R. Les últimes eleccions ho resumeixen: a les zones on hi ha superilla, el suport a Colau ha estat majoritari. Demani a la gent que viu en superilles i escolti què diuen.

P. Alguns no hi volen viure perquè els lloguers pugen.

R. És comú recórrer al sil·logisme que diu que si inverteixes en un lloc, apareix algú que se n’aprofita, així que és millor no invertir-hi. Hem de regular que això no passi. És un tema de lleis, plans i ordenances.

P. Per què no es legisla contra grans contaminadors com els transatlàntics?

R. Això depèn de la Generalitat i l’Estat.

P. Vostè va estrenar l’Agència d’Ecologia Urbana l’any 2000, clau per impulsar les superilles, col·laborant amb la Diputació, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament. Li han fet canviar gaires plans?

R. L’Agència és un consorci públic amb l’objectiu de repensar les ciutats en clau de sostenibilitat. El pressupost provenia en un 85% de projectes estratègics en qualsevol lloc del món i en un 15% de les entitats consorciades. Hem estat independents, sense deixar-nos influir per cap ideologia. No he acceptat mai un projecte imposat.

P. Parla en passat.

R. Ja no hi soc, a l’Agència. Em vaig jubilar i, a més, des de feia tres anys em plantejava crear una fundació per incidir directament sobre els processos de rehabilitació urbans a tot el món. La fundació ja està en marxa i no té relació amb l’Ajuntament.

P. El seu desig és omplir Barcelona de superilles. Quant de temps trigaria?

R. La primera fase, no gaire més de tres mesos. Aquesta setmana Vitòria ha començat la implantació de superilles. Ho podrien fer en un mes, amb una inversió ridícula, 300.000 euros. Només posant tanques, cons, pintures i canviant senyals de trànsit alliberarem de cotxes el 70% d’espai públic.

P. Vitòria és una ciutat molt més petita.

R. La solució és la mateixa. Es tracta de tenir voluntat política i fer una aposta per comunicar bé el projecte. ¿La inversió mínima costaria dos, tres milions d’euros? En un pressupost de més de 2.000 milions, què és aquesta xifra per canviar la ciutat?

P. Suposem que tanquen al trànsit el carrer Aragó. Els cotxes desplaçats no col·lapsaran altres vies?

R. Reduint els vehicles un 21%, no hi haurà col·lapses enlloc. El Pla de Mobilitat preveu aconseguir-ho amb un bon transport públic, i la nova xarxa ortogonal de busos ja està en funcionament. També completant la xarxa de bicicletes, que ja està implantada en més del 80%, reduint la superfície destinada al cotxe i apujant el preu de l’aparcament. Si els polítics consensuen aquest augment de preu, les superilles aniran de debò. Si no, tot quedarà en xerrameca.

P. Si el cotxe elèctric redueix la contaminació, les superilles...

R. La clau és l’escassetat d’espai públic. No pot ser que ciutats que han de ser per a les persones tinguin el 65% del seu viari ocupat per un artefacte. Una altra possibilitat és el cotxe autònom, perfecte per a les superilles, si bé cal vigilar que el seu èxit no acabi rebentant el transport públic. Cal l’equilibri.

P. Com feia Cerdà. Intervenir per primer cop en el seu pla del produir vertigen...

R. Gens. A Cerdà li han tocat tot. Per això la ciutat s’ha quedat sense espais verds, s’ha pujat l’alçada dels edificis, s’han descompensat densitats... Volem modificar el que va destrossar l’avarícia. Les superilles són un projecte complet de reciclatge urbà en què s’integren totes les peces de l’urbanisme posant al centre la persona i les lleis de la natura.

P. Caldran canvis arquitectònics?

R. Un de factible és enjardinar terrats.

P. L’Ajuntament vol posar prestatges portàtils al carrer per oferir llibres en préstec als vianants. La cultura...

R. Amb el confinament hem fet concerts, lectures, cursos virtuals... a casa. Si l’espai públic és la casa de tots, només cal que la cultura que hem projectat a casa la traiem al carrer, que també és casa nostra, una compartida que s’ha de cuidar i on es poden desenvolupar totes les idees imaginables.