Un Govern confinat i divorciat

Entre els matrimonis mal avinguts que s'han quedat confinats sota el mateix sostre durant la pandèmia, destaca la volcànica parella que cohabita al Palau de la Generalitat. L'estat d'alarma va agafar en plena disputa pública i amb els papers del divorci pendents de firmar la coalició formada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, i ara, mentre que els primers no tenen pressa per culminar el tràmit convocant eleccions, els segons miren el calendari en espera que l'estiu doni una treva per anar a les urnes. Però malgrat els esforços del president català, Quim Torra, per defensar que té el control de la situació política a Catalunya, els qui podrien acabar decidint sobre el calendari electoral són els jutges del Tribunal Suprem, pendents de dictaminar sobre la inhabilitació ferma del dirigent independentista, condemnat per un delicte de desobediència.

Els hereus de Convergència, amb un Quim Torra desbocat, aspiren a demorar els comicis tant com sigui possible en espera que els vents demoscòpics bufin més a favor seu i conscients que, ara com ara, el soci menor del Govern, Esquerra, està ben posicionat per ser una mica més que l'eterna aspirant a la presidència. La gestió de la pandèmia ha permès a Quim Torra aparèixer davant dels seus com un president que s'alliberava de la tutela del fugit Carles Puigdemont i s'ha lliurat a l'exercici de la gesticulació amb la tranquil·litat que l'estat d'alarma deixava la responsabilitat final en mans del Govern central. Sempre a contracorrent, va ser pioner demanant un “confinament total” de Catalunya que el Govern va veure més com una maniobra per distanciar-se de la resta d'Espanya que com una mesura útil per frenar l'epidèmia. I quan el confinament va ser ferri a tot el país, Torra i tot el seu aparell de propaganda es van entregar a la causa de culpar el Govern i Espanya en general de l'avenç de la malaltia. “Amb una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts”, va acabar per afirmar Meritxell Budó, consellera de la Presidència.

“Les eleccions es faran quan es puguin celebrar de manera segura”, asseguren fonts de Junts per Catalunya, la coalició del president català. No hi ha pressa. Creuen que el temps corre en contra d'Esquerra, un partit que va basar la seva estratègia a aconseguir els departaments “socials” del Govern amb els quals pretenia lluir capacitat de gestió al caliu d'augments pressupostaris que se n'han anat en orris amb la crisi. “Volien exhibir expansió econòmica i pot ser que només puguin lluir retallades”, resumeixen a Junts per Catalunya. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, complint pena de presó pel procés, és l'únic que ha aixecat la veu en plena pandèmia per demanar eleccions. “Té pressa perquè a la tardor el seu partit tindrà pitjors expectatives”, insisteixen a Junts per Catalunya, destacant que el gestor de les previsibles retallades no serà ningú més que Pere Aragonès, vicepresident econòmic del Govern i candidat d'ERC a la Generalitat.

ERC prepara una campanya centrada en dos eixos. D'una banda, volen destacar que la “reconstrucció” de Catalunya l'ha de liderar un partit progressista perquè la crisi no la paguin “els de sempre”. De l’altra, aspiren a exhibir un independentisme pragmàtic que no els impedeix arribar a acords amb el PSOE, encara que només quan els convé i a risc de perpetuar la seva imatge de soci poc fiable. És en aquest context que cal emmarcar el seu rebuig de donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma d'aquesta setmana. “De tant en tant cal plantar-se, encara que aspirem a continuar sent socis preferents del Govern”, expliquen fonts pròximes a Pere Aragonès. Això els hauria de permetre, esperen, afrontar una campanya rivalitzant amb els socialistes i els comuns en el flanc progressista i amb Junts per Catalunya en el pla independentista. Només les urnes podran dirimir si aquestes contorsions són massa fins i tot per a l'electorat català, tan acostumat a la variabilitat dels seus partits.

El tercer en discòrdia amb aspiracions a formar part d'un govern a Catalunya són els socialistes. Conscient que fer oposició en temps de crisi és complicat, i més encara si tens responsabilitats de govern a Espanya, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha optat per una doble estratègia. D'una banda, criticar sense contemplacions els estirabots de Torra però, de l'altra, oferir un “pacte per a la reconstrucció”. “És evident que el que es necessita en aquests moments és un acord d'àmplia base per afrontar la crisi que ve i només treballant junts serem capaços de sortir-nos-en”, resumeix Iceta.

De moment, el canvi de fase sembla haver obert una breu treva entre Govern i Generalitat. Sanitat ha acceptat la petició de Catalunya per passar a l'anomenada fase 1 a només el 10% de la seva població i fer-ho sense tenir en compte els límits provincials. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va celebrar ahir que s'hagi “escoltat i atès” la seva demanda. Ara Catalunya estudia com remuntar la seva economia en mesos que es preveuen crítics per a un sector tan vital com el turisme, especialment quan s'haurà de comptar amb uns viatgers nacionals que els exabruptes del procés van foragitar massivament. La Generalitat pretén ara baixar el volum i ultima una campanya que apel·larà als “vincles emocionals” que els catalans mantenen amb la resta d'espanyols. La resposta és una incògnita.