El gimnàs que va obrir per fer “el que sempre feia”

Una cua d’individus silenciosos, molt semblant a la que ordenadament i espaiadament s’organitza a les portes dels supermercats, s’alinea cada matí –des del 20 d’abril– davant de les portes del Gimnàs Social Sant Pau del barri barceloní del Raval. És l’únic centre esportiu que ha aconseguit eludir el confinament i obrir en plena pandèmia.

Una obertura el misteri de la qual s’apressa a revelar Ernest Morera, un dels membres de la cooperativa de treballadors que el gestiona: “Ara estem fent el que sempre hem fet: ajudar les persones que ho necessiten”. El gimnàs Sant Pau té la piscina tancada, igual que les zones de màquines. El centre va obrir fa 80 anys com a sala de dutxes. Avui, en un 2020 terroritzat per la pandèmia del coronavirus, el Sant Pau s’ha convertit –una altra vegada– en un lloc on en ple confinament 75 persones sense recursos poden accedir a una dutxa, canviar-se de roba i emportar-se dinar i sopar.

Vuit membres de la cooperativa del Sant Pau els esperen, a les nou del matí: uniformats amb vestits de cel·lulosa blanca, mascaretes i termòmetre d’infrarojos. Si la persona no té febre, ha passat la primera prova. Accedeix a la recepció reconvertida en guarda-roba i després d’una petita gimcana de gels hidroalcohòlics topen amb la imponent presència de Santi González —DJ, propietari de la botiga de roba Araña Raval i activista d’Acció Riera Baixa– que s’ha apuntat, també, a aquesta iniciativa i s’encarrega de buscar i lliurar roba neta. “Ho rentem tot a 60 graus i hem comprat calçotets i mitjons nous”, informa González. Després de proveir-se de vestimenta arriba el torn de dutxar-se en uns vestidors on, per complir les condicions de distància social, s’han inutilitzat algunes aixetes. Després de la dutxa vindrà el torn de recollir el menjar.

400 paguen i 900, no

“El Sant Pau no ha estat mai un negoci. Tenim 400 socis que paguen i 900 que no paguen i venen derivats de més de mig centenar d’entitats del barri”, destaca Ernest Morera. Gràcies a aquesta acció altruista desenes de veïns desfavorits poden fer esport, dutxar-se i socialitzar-se en una Barcelona que, almenys fins al flagell de la pandèmia, vivia de cara al turisme i d’esquena a molts veïns.

De fet, el servei de dutxes per a persones necessitades s’oferia al gimnàs des de fa més d’un any i mig. “Fa uns dies vam rebre l’encàrrec de l’ajuntament, i més concretament de l’Institut Municipal de Serveis Socials, perquè continuéssim prestant aquest servei. Vam tornar a obrir”, informa el membre de la cooperativa. El menjar el proporciona l’ajuntament, i molta de la roba ha estat donada per particulars després d’haver fet diverses crides.

A fora, a la cua, continuen aglutinant-se, sempre deixant dos metres de distància, cada vegada més persones. “Hi ha gent que no s’havia vist mai en una situació similar i que en qüestió de dies s’han quedat sense un cèntim”, destaca González. A causa del tancament dels restaurants, comunitats senceres han vist com la seva forma de subsistència s’enfonsava. El Sant Pau continua amb la seva tasca mentre els seus treballadors saben que, almenys fins fa unes setmanes, l’especulació immobiliària feia que el futur del gimnàs pengés d’un fil.