A l’Institut Nova Història (i II)

Tal com vaig prometre en la darrera entrega, continuo oferint més investigacions sobre la veritable catalanitat de gent famosa, sempre seguint les pautes científiques de l’Institut Nova Història.

En el moment actual, també puc demostrar que Gabriel García Márquez era català. La demostració és senzilla, concloent i definitiva: Garcia és un cognom del tot català. Hi ha milers de catalans que es diuen Garcia. Per si això fos poc, Garcia és el topònim d’un municipi de Tarragona, reconquistat per Ramon Berenguer IV; de manera que poca broma. Ell, en realitat, es deia Gabriel Garcia (sense accent!) i Marquès. I, com tothom sap, l’etimologia de “Marquès” és “marca”, que vol dir “frontera”. Tot indica, doncs, que va néixer a la Franja de Ponent.

També cal estudiar els casos dels catalans que, en realitat, no ho són, cosa que no fan els de l’Institut. Per exemple, he descobert que Salvador Dalí no és català. Hi ha documents en el seu museu de Figueres, que no s’havia mirat mai ningú, que demostren que el seu nom no és Salvador Dalí, sinó Salvador D’Allí, prova indiscutible que no és d’aquí. És d’allí. I allí és Espanya, i per això en el seu testament va deixar tantes obres a Madrid. Una altra prova concloent de la seva espanyolitat és el Crist que hi ha actualment a Glasgow. Un català no pintaria mai santcristos amb una perspectiva tan irreverent.

He descobert també que la Pilar Rahola no és catalana. El seu segon cognom és “Martínez”, l’etimologia del qual és “Hija de Martín”. Es veu que va intentar canviar-se’l. Es volia posar Pilar Rahola i Martinell, però no li ho van deixar fer. Un amic meu de Terol m’ha assegurat que té proves fefaents que demostren que la Rahola va néixer a Saragossa i que per això es diu Pilar. Ella ho amaga perquè així pot continuar guanyant milers d’euros a TV3 insultant Pedro Sánchez i fent veure que és independentista. Un argument addicional: si fos catalana de veritat, no seria tan tòxica. Tothom sap que els catalans no som així.

L’Anna Simó (ERC) va donar el Premi Nacional President Lluís Companys a l’Institut Nova Història. I ara, els de la Generalitat li acaben de donar tres milions. Espero que a mi també me’ls donin. No sé si ho faran, perquè com que he criticat tant el procés, tinc la intuïció que em tenen ojeriza. Perdonin el barbarisme, però si en Torra pot dir “Apreteu, apreteu!”, no veig per què jo no pugui dir ojeriza. Ara bé, després de l’àrdua feina que he realitzat, segur que la Generalitat no em negarà ni el premi ni els milions.