_
_
_
_
_

Els xiringuitos de les platges de Barcelona amenacen amb no obrir aquest estiu

Barcelona fa una crida al civisme en sortir amb nens el diumenge i recorda que parcs i platges segueixen tancats

Un agent de la Guàrdia Urbana tanca l'accès a les platges el passat 15 de març.
Un agent de la Guàrdia Urbana tanca l'accès a les platges el passat 15 de març.Joan Sánchez

Els xiringuitos de les platges de Barcelona, els 15 que estan sobre la sorra, amenacen l'Ajuntament amb no obrir aquest estiu. Asseguren que, sense saber encara quan reobriran les platges i preveient que podran tenir menys clients per les mesures de distanciament durant el desconfinament per evitar contagis de la covid-19, no els surt a compte. Com a condició per obrir, els empresaris demanen que se'ls perdonin els elevats cànons que van pagar a inicis de març. El Consistori assegura que se'ls retornarà el que correspongui pels dies que han estat tancats i recorda que la data d'obertura la marcaran les autoritats sanitàries.

Mentre, i 48 hores abans que entri en vigor l'autorització perquè els nens surtin una hora al dia de casa, l'Ajuntament ha fet una cridas aquest divendres al “civisme” i al “sentit comú” perquè la sortida dels menors es produeixi sense incidents. El tinent d'alcalde de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, ha recordat que les platges i els parcs segueixen tancats. “No estem desconfinant la ciutat. És important que surti bé, sense posar en risc el confinament que ens ajuda a evitar repunts”, ha afegit la regidora de Salut, Gemma Tarafa.

Des dels negocis de la platja, el propietari del local Barcelona Beach (al Bogatell), i vicepresident de l'Associació de Xiringuitos de Barcelona, Josep Carbonell, assegura que “aquesta temporada serà ruïnosa”, diu sobre un conflicte revelat per El Periódico. Els cànons, que els locals paguen a Parcs i Jardins, oscil·len entre 100.000 i 500.000 euros a l'any i es paguen abans d'obrir, al començament de març, explica. “Des de llavors l'Ajuntament té tres o quatre milions d'euros nostres”, lamenta i recorda que un parell de quiosquets van arribar a obrir abans del tancament de les platges el dia 14 de març. En total, els 15 locals donen feina a 600 persones, manté. És una mitjana de 40 per local, perquè obren tots els dies 16 hores (de 10 del matí a 2 de la matinada).

“La proposta a l'Ajuntament és que ens retornin els diners a canvi d'obrir i no guanyar res, però almenys que les platges tinguin xiringuitos i lavabos, perquè ens obliguen a donar el servei”, diu. “Si no, ens acollirem a la clàusula que per raons excepcionals tenim dret a renunciar i a la devolució del cànon”.

Batlle i la regidora d'Hisenda, Montserrat Ballarón, han assegurat que el consistori manté “un diàleg permanent amb aquest sector”. “Als que han abonat el cànon sencer se'ls retornarà els dies que no han pogut obrir, la resta es decidirà en funció de com evolucioni la temporada i les platges puguin tornar a la normalitat”, han explicat.

En vistes al diumenge, quan els nens podran sortir al carrer per primera vegada després de més de sis setmanes, Batlle ha fet una cris a “evitar concentracions que posin en perill les distàncies. Gaudim del diumenge en aquestes condicions de seguretat, Barcelona ha donat una imatge de civisme que estem segurs que es mantindrà”, ha assenyalat Batlle. El regidor ha recordat que es recomana l'ús de mascaretes a partir dels tres anys, rentar-se les mans abans de sortir de casa, o que cal mantenir la distància interpersonal d'entre un i dos metres.

Tarafa ha demanat “prudència i responsabilitat” i també ha apel·lat “a la coresponsabilitat de tots, com hem fet en les últimes sis setmanes”. “No ens estem desconfinant com a ciutat, estem donant un respir als nostres nens per a l'equilibri de la seva salut física i mental després de tantes setmanes d'esforç”.

L'edil ha fet balanç del desplegament de serveis i polítiques socials extraordinàries durant la crisi de la covid-19: “Els sistemes de cura són els que ens han aguantat com a ciutat i com a societat”. Entre altres xifres, ha enumerat les 714 places per a persones sense sostre habilitades; l'increment d'un 146% de menjars repartits (9.400 en total cada dia), o els 1,8 milions d'euros extraordinaris en ajudes socials.

Tarafa, a més, ha demanat “canvis estructurals profunds a curt, mitjà i llarg termini” i en aquest sentit ha citat la implantació d'una renda mínima, perllongar la moratòria de desnonaments i “regularitzar les persones migrades en situació irregular, que viuen una doble vulnerabilitat, perquè no acudeixen als serveis socials”.

Sobre quines seran les condicions de desconfinament a la ciutat, Batlle i Tarafa han recordat que la ciutat té redactats 40 plans de confinament per als serveis i espais de la ciutat a l'espera de finalitzar-los i concretar-los quan el govern fixi calendaris i condicions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_