Covid-19: no sense Europa

La pandèmia de la covid-19 desconcerta. Per això, a Units per Avançar defugim la crítica fàcil a la gestió de les autoritats europees, espanyoles, catalanes o locals davant l'emergència. Necessitem un consens polític, territorial, econòmic i social per afrontar amb garanties la fase de la reconstrucció, més enllà de les fronteres.

Europa serà la clau per sortir del forat. Per aquesta raó, sense deixar d'assenyalar els errors, hem de fugir del populisme que identifica la Unió Europea amb ineficàcia, insolidaritat i inutilitat. El replegament en posicions aïllacionistes i unilaterals ens conduirà al pitjor escenari postpandèmia.

És imprescindible una anàlisi exigent, però ponderada, tant del que ha fet la Unió Europea com, sobretot, del que podem esperar i demanar-ho.

Al llarg d'aquestes setmanes la UE ha actuat en quatre direccions:

— Flexibilitzar les restriccions dels ajuts públics, per permetre els programes nacionals d'ajuda a pimes i autònoms. Flexibilitzar també la interpretació de les normes sobre estabilitat pressupostària.

— “Passar el rasclet” als romanents pressupostaris per alliberar fins a 60.000 milions d'euros, que els estats podran gastar en projectes vinculats amb la sanitat i reconstrucció econòmica-social.

— Activar els mecanismes financers: el Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat comprar deute de fins a 750.000 milions, ampliables, i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha establert garanties per donar suport al crèdit a les empreses.

— Afegir “diners frescos”. Dijous passat 9 d'abril, l'Eurogrup va assolir un acord que permetrà injectar fins a 500.000 milions, preferentment als països més afectats per la pandèmia. Caldrà seguir amb atenció la materialització d'aquest acord.

El més important és, tanmateix, el que ha de fer a curt i mitjà termini:

— Reforçar el mercat interior i activar polítiques que redueixin la vulnerabilitat industrial de la UE. Davant de les emergències, hem de tenir una indústria amb més capacitat de resposta i evitar que un únic país sigui la fàbrica del món.

— Garantir una coordinació més gran en les respostes sanitàries i en la recerca. Tenim conjuntament una enorme capacitat científica i d'innovació, però necessitem actuar més units.

— Més recursos. A les portes d'un nou període de programació, 2021-2027, no és suficient redefinir les prioritats i redistribuir els diners. Com a europeistes hem de reclamar un acord per incrementar el sostre de despesa, perquè reconstruir no impliqui abandonar la innovació, la digitalització o la lluita contra el canvi climàtic.

— Emetre “coronabons” davant d'una crisi simètrica i exògena, en la qual té tot el sentit mutualitzar l'esforç. Una garantia conjunta que enfortirà Europa.

— Mantenir els valors de democràcia i promoció dels drets i llibertats fonamentals, essència del projecte comú. Europa és la millor garantia que l'ús de les tecnologies per controlar la pandèmia no es converteixi en un escac i mat a la nostra llibertat.

Cada tarda sortim a aplaudir els sanitaris i tots els col·lectius que, amb un risc personal important, fan que el país funcioni. A Europa no la podem aplaudir, però hem d'entendre que és el nostre millor instrument per sortir del forat, sense perdre l'essència del que hem aconseguit amb molts anys de persistència: la llibertat i el respecte envers les persones.

Joaquim Llimona és advocat i membre del Comitè Directiu d'Units per Avançar.