Educació detecta 55.000 famílies sense ordinador o sense connexió per poder seguir les classes a distància

La Natalia viu amb els seus dos fills de 10 i 14 anys al pis dels seus pares, al districte de Nou Barris de Barcelona. Aquí es van traslladar després de perdre, pels deutes acumulats, el pis que tenien a Sabadell. Treballa en una floristeria, però amb el seu sou no en té prou per viure sense preocupacions. Amb el confinament, els fills fan com poden les tasques que els envia l'escola –l'institut escola Trinitat Nova de Barcelona– tenint en compte que no tenen ordinador. Sí que tenen dos mòbils: el de la Natalia (que ella també necessita per fer la seva feina) i el del germà gran, encara que amb dades limitades. “Quan arriben els deures de l'escola no sempre té gigues o una connexió que pugui agafar dels veïns. A més, els números i les lletres dels deures es veuen molt petits, els arxius no es poden descarregar perquè no són compatibles. Tampoc poden crear un document i, de vegades, després de mitja hora fent una tasca resulta que no la pot enviar perquè l'arxiu no és compatible o no té dades”, relata desesperada aquesta mare.

La Natalia i els seus fills són una de les 55.000 famílies que el Departament d'Educació ha detectat que no tenen ordinadors o connexió a internet, cosa que els dificulta poder seguir les classes a distància. La gravetat de la pandèmia fa cada dia més evident que les escoles no tornaran a obrir i Educació ja va anunciar que aquest últim trimestre, que arrenca després de la Semana Santa, serà eminentment virtual.

Per quantificar la bretxa digital i els alumnes més vulnerables que no podrien seguir adequadament aquesta educació a distància, el Departament va llançar fa uns dies una enquesta entre les escoles. Els resultats revelen que hi ha 55.000 famílies amb algun tipus de mancança tecnològica, tot i que el nombre d'alumnes és superior, perquè es compten els domicilis.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, s'ha mostrat aquest dimecres “tranquil” respecte a la necessitat d'ordinadors, ja que ha assegurat que a les escoles hi ha uns 100.000 ordinadors a punt per poder repartir. “Estem parlant amb empreses de repartiment per fer-los arribar als alumnes, i als professors en el cas que hi hagi mestres que també ho necessitin. Però sabem que arribar a tothom serà difícil perquè hi ha molta casuística”, ha reconegut el conseller en una entrevista a la cadena Ser. A més, ha anunciat que disposen de 23.000 paquets de dades mòbils per facilitar la connexió a internet, que se sumaran als que ja estan habilitant els ajuntaments (3.000 en el cas de Barcelona, ha apuntat el conseller).

La Natalia ajuda els seus fills ensenyant-los les tècniques per estudiar que va aprendre de petita, però demana aquests materials tecnològics perquè els seus fills no es quedin enrere. “Veig que van endarrerits, perquè els que tenen recursos ja han pogut fer totes les tasques”, lamenta aquesta mare, que admet que viu la situació amb angoixa. “Tinc la impotència de no poder donar-los el que necessiten i la incertesa de com faran l'avaluació”.

Situacions com la d'ella són nombroses a l'institut escola Trinitat Nova de Barcelona. De 535 alumnes, només la meitat tenen ordinador i connectivitat. El director del centre, Joan Artigal, explica que els perfils més habituals són famílies amb un sol mòbil amb dades per a tota la família i sense ordinador, o bé famílies amb portàtils però sense internet, o fins i tot famílies amb els recursos materials “però sense l'hàbit de saber utilitzar-los com a eina educativa”, detalla el director.

Artigal assegura que també és clau tenir un entorn adequat i un espai per a l'estudi (hi ha moltes famílies que viuen en un espai molt reduït), així com l'acompanyament de pares i professors. “Ara ens ha agafat la bogeria dels ordinadors, però estem vivint una situació d'estrès emocional i vivencial. I també cal educar en això. El primer que cal fer és preguntar als alumnes com estan, què estan fent i després proposar-los tasques que puguin ajudar-los a créixer com a persones. No podem pensar que amb la connectivitat ja n'hi ha prou. Una pantalla no fa escola”, remata el docent.

El curs no s’allargarà

El conseller d'Educació ha expressat també la seva esperança que es pugui retornar a les aules abans que s'acabi el curs, però ha matisat que, si això es produeix, no tots els centres podran obrir el mateix dia, a causa del desconfinament gradual. “És més fàcil mantenir la distància social en un centre de FP gran que no pas en una escola infantil”, ha apuntat Bargalló, que a més ha rebutjat la possibilitat d'allargar el curs acadèmic. “Si l'allarguem fins a l'agost, això implicaria començar el següent al novembre. Vestiríem un sant per desvestir-ne un altre”, ha assegurat. Però al mateix temps ha admès excepcions, com a 2n de batxillerat o a FP, en què sí que es podria retardar el calendari.