La segona vida de l’ordinador
Entitats impulsen la recollida de dispositius de segona mà per donar-los a alumnes sense recursos perquè puguin seguir les classes a distància
Donar una segona vida als ordinadors en desús portant-los a famílies que no es poden permetre comprar-ne un. Amb aquesta idea Jordi Ros va viatjar a Guatemala ara fa 15 anys. Va aprofitar que era a Califòrnia fent el doctorat com a enginyer de Telecomunicacions per portar ordinadors de segona mà a una escola. Llavors va decidir crear la plataforma Labdoo per connectar donants de dispositius i persones que els necessitaven. Des d'aleshores, la plataforma ha subministrat portàtils a més de 1.600 escoles d'uns 130 països. Amb la pandèmia han decidit aprofitar la seva experiència per sumar uns mil ordinadors i portar-los als alumnes sense recursos perquè puguin seguir les classes a distància durant la resta del curs. “Una de les conseqüències de la covid és que està accentuant la bretxa digital i els nens sense accés a la tecnologia estan en una situació de desavantatge. Per això el que fem és ajudar en tot el que podem, la demanda és molt gran”, afirma Ros.
Fa una setmana que han començat la campanya per recollir ordinadors per a aquesta causa. Des de llavors i fins a aquest dimarts han rebut unes seixanta donacions, però peticions de mig miler d'ordinadors. Les persones que vulguin donar els seus ordinadors o tauletes antigues ho comuniquen a través de la pàgina web de Labdoo, la plataforma els recull i els assigna un codi (que el donant podrà rastrejar per saber el destí del seu dispositiu), un equip de voluntaris neteja els equips i hi instal·la programes educatius i finalment el lliuren a aquells peticionaris que també ho han sol·licitat prèviament al web. “Així es garanteix la traçabilitat i la transparència”, resumeix Ros.
En una línia semblant, la Fundació Surt, dedicada a l'assistència i formació de dones en situació de risc, també ha iniciat una recollida d'ordinadors portàtils i tauletes per a aquest col·lectiu d'alumnes més desfavorits. Esther Ramos és la coordinadora de l'àrea d'empoderament econòmic de Surt. Dirigeix un programa d'ajuda a 200 dones per a la seva formació econòmica i laboral. La gran majoria viuen en condicions d'exclusió: el 65% no guanya més de 400 euros mensuals.
Ramos explica que en les últimes setmanes havien trucat a les dones del programa per saber quines necessitats els estava comportant el confinament. Surt va rebre unes 40 respostes que coincidien en la necessitat d'equips informàtics perquè els menors puguin seguir les classes. Un altre inconvenient que van trobar és l'absència d'accés a internet a moltes d'aquestes llars. La fundació estudia aportar alternatives, com connexions mòbils de telèfon o incentivar el moviment ciutadà de compartir connexions wifi entre veïns.
Per minimitzar la bretxa digital i assegurar-se que tots els alumnes podran seguir les classes a distància després de la Semana Santa –el tercer trimestre serà eminentment virtual, ja que és possible que les escoles no reobrin aquest curs–, Educació ha engegat una enquesta per comptabilitzar els alumnes que no disposen de dispositius tecnològics o d'accés a internet. Però els resultats no s'esperen fins a passades aquestes festes. Llavors, el Departament veurà si pot solucionar aquestes mancances amb els recursos que hi ha als centres o si n'ha de comprar de nous.
Davant d'aquesta demora, alguns ajuntaments han pres les regnes, han fet aquest recompte als seus municipis i han repartit els ordinadors necessaris. És el cas de Sant Julià de Ramis (Gironès), on s'han detectat 11 d'aquests alumnes. “Les escoles i els instituts han facilitat els ordinadors a aquest alumnat, però com que no tenien connexió a internet, l'Ajuntament ha comprat llapis USB perquè s'hi puguin connectar”, explica l'alcalde, Marc Puigtió.
L'Ajuntament d'Hostalric (Selva) també ha donat quatre ordinadors a l'institut del municipi. I a Sitges han iniciat una campanya per recollir dispositius per als 91 alumnes detectats amb necessitats i una empresa està donant targetes de connexió per a 41 alumnes sense internet. L'Ajuntament també promou que particulars obrin el wifi si detecten alumnes vulnerables al veïnat, una iniciativa que s'està replicant a molts municipis. “Molta gent vol ajudar i cal aprofitar l'onada de solidaritat per actuar ràpid”, assenyala Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges.
Reciclar millor que comprar
Noms. Jordi Ros (44 anys) i 4.000 voluntaris més / Esther Ramos (54 anys).
Professions. Enginyer de Telecomunicacions / Treballadora social.
Què feien abans de la crisi. Enviàvem portàtils educatius per tot el món utilitzant viatgers. / Coordinava l'àrea d'empoderament econòmic per a dones de la Fundació Surt.
Què faran quan s'acabi la crisi. Servir la creixent demanda de portàtils que hi ha a les escoles de Catalunya / Ramos: "Continuaré amb la mateixa dedicació. Les necessitats que deriven de la desigualtat i de la pobresa seran les mateixes, encara que ara serem més conscients que l'accés a la tecnologia és un dret fonamental".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.