Nous capítols de la crisi del llibre

El món del llibre, com la resta de la societat, està angoixat. I després de sobrepassar la vintena de dies de confinament, comença a sentir-se tant o més inquiet per la setmana següent com pel primer futur quan comenci a dissipar-se mínimament la crisi del coronavirus. “Molts no podrem viure d'aquest ofici ni d'aquest sector durant força temps”, resumeix l'escriptora Marta Sanz. L'autora de Pequeñas mujeres rojas, novel·la amb pàtina negra que va llançar tot just 10 dies abans de l'inici de la crisi, creu que “la classe mitjana del sector, en la qual m'incloc, siguem autors, llibreters, petites editorials, traductors o correctors, s'ensorrarà i, com en la societat mateixa, s'alçaran murs de contenció entre els que potser se salvaran i els que no; el teixit cultural patirà”.

No és només una sensació. Miguel Barrero, president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya i de la Federació Espanyola de Cambres del Llibre, estudia xifres inquietants, com una paralització del sector en un 90%: “A l'inici vam calcular que perdríem un terç del negoci, però en tres setmanes ja hem vist que l'afectació serà, almenys, l'equivalent a gairebé mig any de facturació”. També detecta una falta de liquiditat “tremenda” que tensa una cadena on “es poden flexibilitzar pagaments, però ningú no els pot paralitzar: el sistema del llibre cauria; la visió, i també la resposta, ha de ser integrada i única”, defensa. Respon així tàcitament als plantejaments de 63 llibreries catalanes que el col·lectiu no pagués les liquidacions de març als distribuïdors.

La situació encara pot empitjorar: “Ve la campanya del llibre de text, que va del maig al juliol, i ens preguntem si aleshores ja estaran obertes escoles i llibreries; és un terç de la facturació del sector editorial i pot arribar a ser fins al 40% del negoci de moltes llibreries i papereries d'Espanya i del teixit del llibre”, alerta Barrero. Segons dades del 2018, els últims públics, els llibres de text no universitaris van facturar 793,6 milions d'euros. Aquest any, a més, en algunes comunitats autònomes hi ha ajustaments de contingut curricular, la qual cosa encara fa més necessari per als editors el contacte amb els claustres de professors per presentar els nous llibres adaptats.

Preocupa molt també a Barrero la situació de les llibreries: “El dia D, el primer que les coses tornin a una certa normalitat, també han de rebre comandes d'organismes públics”. Per tot plegat demana a l'Administració, amb la qual “encara no hem perdut la confiança”, que concreti i executi les propostes anunciades. “S'imposa la idea de les cures no només a escala familiar o domèstica, sinó a escala estatal davant la crueltat dels mercats, el seu vertigen, la seva novetat permanent, la seva confusió. Petites solidaritats, però també protecció pública de la cultura”, reclama de manera generosa i general Sanz.

La pirateria, triplicada

L’escriptora, amb la mateixa barreja d'humor negre i angoixa que destil·la La transformació de Kafka, es veu aquests dies “com una panerola, de panxa enlaire, movent els braços, per intentar que el meu llibre no desaparegui; una preocupació que pot semblar mesquina davant de tant de dolor aquests dies, però si no, serà com si no s'hagués publicat mai després d'anys de feina”.

Bel Olid, escriptora, traductora i presidenta de l'Associació d'Escriptors a Llengua Catalana, denuncia que “la majoria dels ajuts públics existents i els que s'anuncien aquests dies estan pensats per a empreses, no per a autònoms, que som majoria al sector” i lamenta que en aquests anys de recuperació lenta i incompleta després de la crisi econòmica del 2008 “no s'hagi aprofitat per avançar en l'Estatut de l'Artista” o la pèrdua d'ingressos del col·lectiu que avui podrien pal·liar la situació, com el del cànon digital, “que s'han quedat fabricants d'equips i tecnològiques”.

Per aquesta esquerda es cola l'última amenaça: en aquestes tres setmanes, segons els editors, s'ha incrementat molt la pirateria digital... a través de les xarxes socials. “Ara no són plataformes il·legals o empreses; ara ja és tothom, és pura pólvora”, s'alarma Barrero. Segons estimacions del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (Cedro), al març la pirateria de llibres, diaris i revistes en serveis de missatgeria (WhatsApp, Facebook, Telegram...) s'hauria triplicat, segons informa a aquest diari un portaveu de l'entitat de gestió