La música, a punt del col·lapse

“Com a autònom estic tramitant ajudes a l’Administració i he canviat la meva connexió a internet per estalviar”. Ho diu Gerard Quintana, que amb Sopa de Cabra tenia el primer concert de presentació del seu nou disc, La gran onada, el mateix dia que es va declarar l’estat d’alarma. “Hem perdut l’arrencada de la gira, i personalment uns 20 actes de la meva faceta de novel·lista”. “Estava gravant un disc a Lisboa com a productor i en uns dies vaig passar de la preocupació a l'estrès. He perdut una gira europea amb Lee Ranaldo (ex-Sonic Youth) i tots els meus concerts com a solista: en conjunt, unes 24 actuacions”. Aquesta és la trastocada agenda de Raül Rodríguez, Refree, músic, compositor i productor. “No sé quantes sales podran tornar a obrir després d’un prolongat temps de tancament, ara mateix treballo gairebé més com a psicòloga que com a gestora, i les sales ara només busquen finançament”, diu Carmen Zapata, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), afectada ja per un ERTO. “Teníem el disc gairebé gravat i iniciàvem la gira per Llatinoamèrica. Ara em pregunto si un disc gravat abans de la pandèmia no serà, després que tot això passi, com rebre una carta que, extraviada a correus, t’arriba al cap de 20 anys”, diu Santi Balmes, compositor i cantant de Love of Lesbian, que sí que s’imagina, però, que probablement canviarà una frase del seu futur nou disc: “En temps de pesta bubònica, romanticismes els mínims”.

Ningú sap què passarà ni quan tornarà la normalitat, però tothom coincideix, com diu Carmen Zapata, que “el sector de la música és un dels més precaris i dels més exposats a una crisi que remata la del 2008, de la qual no ens havíem recuperat”. Un exemple seria el de Miquel Sospedra, un baixista molt reputat que, gràcies al seu prestigi, toca amb diversos artistes. És autònom i ha suspès la seva gira amb Amaya, ara seria a l’Argentina, i la que havia d’iniciar amb Mazoni per Catalunya. És a casa seva amb la seva família i ha perdut 15 concerts. “Sort que encara vaig poder acabar la gira amb Joan Dausà, que si no…Tal com van les coses no sé quan reprendrem l’activitat, però jo no puc estar més de dos mesos sense treballar”, afirma amb una preocupació que es fa extensiva a tots els músics, fins i tot els més importants. Ho corrobora Santi Balmes: “Hem invertit temps i diners en el nostre pròxim disc i ara, amb els concerts, ens tocava recuperar la inversió. Molt de temps sense activitat no ho aguanta gairebé ningú”, afirma. És el mateix cas de Sopa de Cabra, dos anys d’inversió i de feina en l’aire. Per cert, el disc s’havia de dir El gran canvi. “Sort que li vaig canviar el nom”, diu Quintana entre somriures. Està reclòs a casa, a Barcelona, amb Xarim Aresté, un altre músic que ben aviat presentarà un disc que va gravar confinat a Flix “abans del confinament massiu”, diu per indicar un sentit que no es perdrà com una carta extraviada a correus.

Fins ara les respostes han tendit a omplir la xarxa de cançons, però això comença a no semblar cap solució. “Els primers dies hi havia com una histèria per fer coses i així sentir-se part d’alguna cosa, per això hi havia tanta activitat a la xarxa, però crec que s’imposa la paciència, pensar bé el que fem i veure si volem seguir igual que abans. Fins fa dos dies no he tornat a tenir ganes de fer música”, diu Refree, que tenint en compte la seva agenda internacional creu que “certa normalitat no arribarà abans de setembre o octubre a Europa o fins i tot a finals d’any als EUA”. De la mateixa manera pensa Adrià Salas, de La Pegatina: “A Alemanya ja ens han suspès tots els concerts de juny i, per descomptat, ni idea de quan començarem la gravació del disc, prevista per al 4 d’abril”. Mentre Salas, que està confinat tot sol al seu pis, acaba un risotto de verdures, celebra que la cançó Quédate en tu casa, impulsada pel seu grup en col·laboració amb molts altres artistes, s’hagi convertit en un himne d’aquests dies. Això sí, el seu grup, una SL, ja ha presentat un ERTO. Marçal Lladó, responsable de Bankrobber, segell d’El Petit de Cal Eril, que ha ofert un concert en streaming, se suma al cultiu de la paciència: “La primera setmana vam fer el concert com una resposta immediata a una situació límit, però no podem oferir música amb una qualitat tan baixa de so, a més que no podem fer-ho tot gratis”, assegura. “De moment, tinc tota l’activitat regular suspesa fins a finals de maig. No sé com aguantarem”.

L’Acadèmia Catalana de la Música, de la qual Gerard Quintana és el president, ja ha fet una estimació de les pèrdues: les sales de concerts estimen un forat de 1.500.000 euros setmanals; els professionals de la música –mànagers, promotors i representants– avaluen en més de 3.200.000 les pèrdues fins al dia 26 i amb unes perspectives d’arribar fins als 18 milions, ja que s'han suspès més de 3.500 concerts. Les solucions que es plantegen les verbalitza Quintana: “Reconeixement que la cultura, i amb ella la música, és un bé de primera necessitat i baixada de l’IVA al 4%. Hem d’establir un pacte social per la cultura, hem de decidir com serà possible la música, tota la música, en el futur”, assegura Quintana. Per la seva banda, Carmen Zapata (ASSAC) se suma a aquestes propostes i suggereix més iniciatives: “Per què els músics no s’acullen al règim dels toreros, autònoms que només cotitzen quan tenen una corrida?”

Finalment, s’ha de considerar que el sector de la música, marinat sempre amb públic presencial, i encara més des de la caiguda de les vendes discogràfiques, serà dels últims a normalitzar-se, com assenyala Lladó, “caldrà veure en quines condicions i amb quines excepcions es torna als concerts. Abans de l’estat d’alarma ja teníem restriccions d’aforament, vam ser dels primers en notar la crisi i serem dels últims que ens n'acomiadarem”. Un altre problema a l’horitzó és què passarà en una tardor-hivern “en què no podem pretendre una doble programació: el que hi havia establert prèviament més tot allò ajornat”, assenyala Zapata. I això sense saber quants diners tindrà el públic i si la por envers les multituds s’haurà esvaït. Com diu Lladó, “tot el teixit musical ara mateix es troba a la corda fluixa”, i tal com assenyala Refree, “estem obligats a repensar-ho tot, com a sector i com a societat”. Res tornarà a ser igual. O, com diu, Gerard Quintana “aquest any és l’any zero, el que vindrà serà l’any u”.