Stay Homas, el trio barceloní que canta cada dia sobre el “confinavirus”

“Només vull veure els meus amics, vull tornar a caminar pel carrer, però haig de ser pacient, gaudim d'aquest confinament”. El vídeo amb aquesta cançó en anglès, Gotta be patient, dedicada als dies de tancament per prevenir els contagis de coronavirus, s'ha anat compartint per WhatsApp des del cap de setmana. Els autors són Stay Homas, tres músics barcelonins que comparteixen pis i que fa més d'una setmana que graven cada dia des de la seva terrassa una cançó dedicada al tancament. La improvisada banda comparteix les seves creacions en històries i vídeos d'Instagram, a més del seu compte de YouTube.

Els membres d'aquest tercet són Klaus Stroink, trompetista de Búhos, on toca el baix un altre component de Stay Homas, Rai Benet. El tercer és Guillem Boltó, trombonista a Doctor Prats. De vegades tenen convidats a través del mòbil, com en l'esmentada cançó, en la qual participa la cantant catalana Judit Nedderman. Aquests tres músics s'uneixen amb aquestes cançons diàries a les iniciatives d'altres grups i bandes que han ofert la seva música a través de les xarxes socials. Però ho fan amb aquestes cançons dedicades al que anomenen "el confineo", amb referències a com hem de quedar-nos a casa (i rentar-nos les mans), amb un to alegre i, sovint, humorístic.

Aquesta cançó ja és la sisena que han publicat aquests dies. Aquest dilluns van compartir el vuitè lliurament, Si puedes, quédate, amb la col·laboració, també a través del mòbil, de la cordovesa María José Llergo.

Stay Homas canten en anglès, castellà i català, com en la satírica Jo tinc el confinavirus (cinquè lliurament), en la qual ironitzen sobre la hipocondria que alguns vivim aquests dies. En aquest tema canten “em rento les mans uns 70 cops”, “em poso el termòmetre cada dues hores” i ho rematen amb un “m’ha bloquejat el 061”.

Canten també a ritme de reggae (el seu segon lliurament, Stay Homa, queda't a casa, escrit i pronunciat a la jamaicana) i de rumba, com en la tercera, que comença dient: “Jo pensava que la corona era una cervesa”. La lletra d'aquest tema també diu que “ja hi haurà temps per al postureig” (en referència al fet que aquests dies no hi ha fotos des dels bars), “encara que vaig haver d'aprendre a lligar per correu”.

I no hi podia faltar el trap, amb El cobeat 19, que recorden que estan “aplaudiendo a los médicos, no hay ná que hacer, con Fifa y Netflix pasamos la estona”. Els altres, per cert, també passem l'estona amb els vídeos d'aquests tres músics.