_
_
_
_
_
Els efectes del coronavirus
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Un acte d’amor, de gratitud i d’esperança

La iniciativa Llibreries Obertes demana un compromís solidari amb el sector que hem d'assumir

La llibreria Fan Set, de València.
La llibreria Fan Set, de València.

El que ens proposen les llibreries amb la iniciativa Llibreries obertes i la seva petició que comprem llibres per avançat, és un veritable acte d'amor, de gratitud i d'esperança. D'amor als llibres, de gratitud a les llibreries, els nostres temples laics, i d'esperança que hi tornem ben aviat per atresorar lectura. “És el moment de ser al costat de la teva llibreria”, ens diuen, de contribuir, assenyalen, que quan tornem a sortir al carrer estiguin obertes. Algú es pot imaginar un món sense La Central, Laie, Altaïr…? (poseu aquí el nom de la que preferiu). El retorn del confinament seria tristíssim si les llibreries estiguessin tancades. Seríem en un món postapocalíptic, digne d'un Ballard –que es va imaginar la desaparició de la civilització per inundació, sequera o cristal·lització però no per falta de llibreries, que és pitjor. Ja ens veig a tots agenollats clamant desesperats davant de les persianes abaixades com Charlton Heston a El planeta dels simis davant de l'estàtua de la Llibertat semienterrada: “Bojos, les heu destruït!”.

És cert que el vot de fe que ens demanen els llibreters és una mica paradoxal: els llibres que comprem ara no els tindrem ara, que tenim tant de temps, sinó quan comencem a reconstruir el món, moment en què, en canvi, tindrem moltes ganes (i ens farà molta falta) de socialitzar i fer esport. I llavors hi ha el dilema de què comprem. Què ens vindrà de gust llegir després del confinament? Ves a saber. El catàleg que ens ofereixen de moment les Llibreries obertes és una mica reduït. No hi apareixen cap dels llibres que se m'havia passat pel cap demanar. No hi són ni En el búnker de Hitler, de Freytag von Loringhoven (pel morbo de llegir sobre algú que va estar molt pitjor: imagineu-vos-ho, confinat amb Hitler!) ni La isla de las mujeres del mar, de Lisa See (per anar-me'n ben lluny i a bussejar). A més, la llista és un poti-poti, amb tot molt barrejat. Però és igual, siguin quins siguin, els llibres ens caldran quan sortim i per salvar llibreries i llibreters jo em llegeixo el que sigui. Que comptin amb mi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_