Un malalt de coronavirus: “Cal aïllar-se del soroll”

Un cansament molt gran, xafat, dolor muscular i d'ossos, una mica de febre. Jaume Serra, de 52 anys, director de Ràdio Barcelona, de la Cadena SER, va començar a tenir aquests símptomes l'1 de març. Era el dia, recorda, del Madrid-Barça, i li van diagnosticar una pneumònia. Però l'endemà va saber que una persona que havia estat en contacte amb ell havia donat positiu de coronavirus. I va començar a sospitar que es podia haver contagiat. El dia 3 va tenir el resultat: positiu. Serra, que continua confinat a casa, ara es troba molt millor i, malgrat que encara no està curat, ha volgut explicar el seu cas per transmetre un missatge a la ciutadania d'“optimisme, equilibri i sentit comú”. I rebla: “Cal aïllar-se del soroll”.

En una entrevista a l'espai Aquí, amb Josep Cuní, Serra ha explicat que fins ara no se sentia bé per poder explicar la seva experiència, però que ara es troba més recuperat. “Segurament estic millor que ahir i pitjor que demà”. “Abans no em trobava bé, però ara he volgut sortir perquè poca gent ha parlat i les nostres vivències poden ser bones”, diu. Encara no ha rebut l'alta: necessita que el resultat de la prova surti dues vegades negatiu i, de moment, espera el resultat del primer test, que li van fer divendres.

Serra calcula que es va contagiar ja fa tres setmanes i que a cap de quatre dies va començar a notar els primers símptomes. Un diumenge li van comunicar que tenia una pneumònia, però quan al cap de dos dies va saber que podia haver estat contagiat, va trucar al 061 i els tècnics van anar de seguida a prendre una prova de la gola i del nas. “Em sento un privilegiat. Era al principi i van venir ràpid”, explica, lloant el “tacte extraordinari” i l'amabilitat dels qui el van tractar. “Et fan sentir persona i et reconforten”, relata.

El Servei d'Epidemiologia li va demanar que fes una llista de les persones amb les quals havia estat en contacte amb els seus noms i números de telèfon. I admet, amb pesar, que “no era curta”. A tots els que vivien a Catalunya els van confinar 15 dies. Però no va ser així en tots els casos de fora d'aquesta comunitat. “És una bona mesura que no s'ha pres igual a tot arreu”, afirma explicant que es van aplicar diferents protocols en funció de cada comunitat autònoma. La seva primera mesura va ser comunicar la malaltia als seus companys de feina, es va veure com es podia gestionar el cas amb els qui havia estat en contacte –alguns van ser confinats– i es van desinfectar les zones comunes.

Serra reconeix sense embuts que va portar “molt malament” saber que havia pogut contagiar altres persones. I va ser així fins que no va fer un procés d'acceptar que ell era una víctima més, de la mateixa manera que ho era la persona que l'havia contagiat a ell. “Has d'interioritzar que no ets culpable de res. Jo he fet aquest procés. He estat, de totes maneres, més preocupat per ells que per mi. La part bona és que en el meu cas s'ha estès a poques persones. L'aïllament és bo. Com menys contacte, millor”, afegeix.

El coronavirus obliga, afirma, a aïllar-se del “soroll” que genera i saber discriminar la informació i tranquil·litzar l'entorn. “La diferència és que quan tens una malaltia la tens tu i ho sap la teva família, i ara és una de la qual tothom parla. I has de ser capaç de dir com et trobes i hi ha tot el que diu la gent del que et passa i passarà, i el que diuen les alertes dels mòbils”, diu.

Després de destacar el valor de la sanitat pública –“El meu metge de capçalera m'ha trucat cada dia per veure com evolucionava”–, Serra adverteix que la fase de recuperació és llarga. Es necessiten dos controls negatius consecutius. Ell espera el primer. Però coneix un altre cas d'una persona que fa 20 dies que es troba perfectament i encara no ha donat negatiu. El coronavirus, relata Serra segons la seva experiència, es contagia sense tenir símptomes visibles i infecta de manera aleatòria algunes persones i d'altres no, tot i que es comparteixi un mateix espai. “Hi ha una part d'atzar i segurament de les defenses de cada organisme”, diu. “I no sempre, en el meu cas, s'ha contagiat la persona que ha estat més a prop”. Ara, el seu objectiu és que la ràdio continuï treballant intentant trobar l'equilibri entre oferir un servei públic i preservar la salut dels treballadors.