“En aquests moments aturar del tot el virus és pràcticament impossible”

El coronavirus ja ha deixat més de 2.500 casos positius a Espanya, un centenar dels quals hospitalitzats a les unitats de cures intensives. Amb la corba epidèmica a l’alça i focus descontrolats a la Comunitat de Madrid, La Rioja i el País Basc, les autoritats sanitàries han optat per tancar escoles i anul·lar esdeveniments on s’apleguin més de 1.000 persones. Pel que fa a Catalunya, dimecres la Generalitat va aplicardiverses mesures per intentar contenir la transmissió. La cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Magda Campins (Barcelona, 1956), demana responsabilitat a la ciutadania i que compleixi les directrius de Salut Pública.

Pregunta. Diverses comunitats autònomes acaben de tancar escoles i restringir activitats públiques. Té sentit continuar parlant de contenció?

Resposta. Sí, perquè totes aquestes mesures més estrictes són per contenir la transmissió del virus. Estem en una fase intermèdia: volem alentir la transmissió per evitar el col·lapse del sistema sanitari.

P. Per a què serveix el tancament de les escoles?

R. En totes les epidèmies de virus respiratoris es recomana el tancament d’escoles per aturar la cadena i disminuir la transmissió. Pel que fa a la grip ho tenim molt clar, perquè els nens són els principals transmissors i el tancament d’escoles és una mesura molt efectiva. Aquí s’ha de fer perquè per experiència amb la grip sabem que va bé, tot i que en aquest cas no tenim tan clar quin serà l’efecte, atès que el coronavirus afecta poc els nens (entre l’1% i el 2% dels afectats són nens) i tenen símptomes molt lleus. No tenim gaires proves de fins a quin punt els nens contribueixen a transmetre aquest virus nou, però ho hem de fer.

P. Les mesures són suficients i pertinents?

R. S’han pres en el moment que s’ha vist que la corba epidèmica és totalment ascendent i el nombre de casos va augmentant cada dia. En aquests moments, són totalment proporcionades a la situació epidèmica en què ens trobem ara. I és possible i molt probable que, si seguim en ascens, que és el que s’espera, s’hagin d’adoptar mesures més dràstiques.

P. Per exemple?

R. Conscienciar la població que, independentment del tancament d’escoles i el teletreball, es restringeixi o es cancel·li l’accés a alguns llocs públics on es pugui aplegar molta gent, com grans centres comercials o discoteques.

“Em preocupa el col·lapse sanitari si la població no compleix les mesures de contenció”

P. Què hauria de passar per arribar a aquest escenari?

R. Doncs si veiéssim que durant la setmana vinent o en els propers 10 dies tenim un increment important de casos i si ja tinguéssim un nombre de pacients hospitalitzats amb un nivell d’ocupació important als hospitals.

P. Amb el virus del SARS, que era també molt transmissible, o el MERS, que tenia una letalitat més elevada, no es va arribar a aquest escenari. Quines diferències té el coronavirus que ha obligat a prendre mesures més estrictes?

R. Amb el SARS hi va haver un factor clau: és molt transmissible i amb més letalitat, però es va poder detectar quin era el reservori animal que havia fet el salt del ratpenat als humans. Eren les civetes. A la Xina hi havia granges de civetes i es van eliminar. I posar fi al reservori animal va contribuir a eliminar la font de contagi. No vam arribar a tenir un nombre de casos tan important i es va poder contenir més fàcilment.

En el cas del MERS, no s’ha eliminat però pràcticament tots els casos estan confinats a l’Aràbia Saudita. Aquí també es va detectar quin era l’animal que feia d’hoste intermedi, que era el camell, i es va trobar la via de transmissió, que sembla que era el consum de llet de camell. Es va fer una restricció del consum d’aquesta llet i el nombre de casos va disminuir.

Del coronavirus, en canvi, no sabem quin és l’animal que serveix de reservori i això ha afavorit que es difongués de manera espectacular. En aquests moments aturar-lo completament és pràcticament impossible.

“És força improbable que aconseguim controlar el virus totalment”

P. L’expansió ja és imparable?

R. És força improbable que l’aconseguim controlar totalment. El que hem de fer és contenir-lo perquè la corba epidèmica no continuï tenint un ascens marcat, sinó que sigui progressiva perquè puguem afrontar des del sistema sanitari sense que es col·lapsi i disminuir la taxa de transmissibilitat.

Si tenim la sort que amb el bon temps no li donem facilitats perquè circuli, doncs podria ser que disminuís a l’estiu i que a l’hivern tornés a sorgir, com la grip. Aquest és l’escenari que considerem, en aquest moment, com a més favorable.

P. El sistema sanitari està preparat per afrontar aquesta nova fase en la qual entra Espanya?

R. El que estem fent en aquest últim mes és preparar-nos per al que està venint. Intentem que no passi com a Itàlia, estar preparats abans i tenir plans de contingència fets per poder preveure els escenaris que puguem tenir. Estem preparats sempre que el virus tingui un nivell d’incidència assumible conforme als escenaris que estem preveient.

P. Què és una incidència assumible?

R. Estem gestionant un escenari d’unes 12 setmanes, amb un mes i mig de pujada i sis setmanes de baixada. Un escenari semblant al que està passant a la Xina. I aquesta situació seria gestionable amb els recursos que tenim pel que fa a llits assistencials i d’UCI al país.

Però cal insistir molt a la població que sigui molt conscient de totes les recomanacions de Salut Pública. A la Xina, totes les mesures que s’han adoptat la població les ha complert al peu de la lletra, perquè són molt disciplinats. Aquí som llatins i no som tan complidors. La gent ha de ser responsable i si les autoritats sanitàries diuen que cal restringir l’accés a llocs públics, que ho facin. Perquè els joves tindran un quadre lleu, però aquell jove que és un cas positiu transmet el virus també a persones grans vulnerables que poden tenir complicacions importants.

P. Les retallades dels últims anys poden passar factura a l’hora d’afrontar la crisi del coronavirus?

R. Crec que no, perquè ara s’han implementat una sèrie de dispositius addicionals. Si haguéssim tingut el que teníem a l’època de les retallades, doncs sí, però ara els dispositius d’atenció domiciliària, l’augment de capacitat dels laboratoris per fer mostres, etcètera, són mesures addicionals. No estem en la mateixa situació que estàvem en l’època de les retallades.

P. Quina és la prioritat per als epidemiòlegs ara?

R. La prioritat en el nivell dels hospitals és la detecció molt precoç dels casos que ens venen a urgències o que tenim ingressats a plantes d’hospitalització, perquè no puguin contagiar altres pacients i professionals sanitaris. Així, evitarem transmissió dins de l’hospital i que hi hagi sanitaris que hagin de fer quarantena, perquè pot representar un problema per a l’assistència si ens quedem amb menys professionals.

P. El coronavirus és el primer de molts nous microorganismes que arribaran?

R. No ho sabem, però es previsible que sí. Cada certs anys, sorgeix un microorganisme nou que emergeix i causa més o menys impacte en la població. Que sorgiran altres situacions com aquestes? Sí. Però ara esperàvem més una pandèmia de grip que no pas això.

P. Segons una enquesta d’EL PAÍS, el 44,7% de la població admet que està preocupada per la crisi del coronavirus. Vostè ho està?

R. Estic preocupada pel col·lapse que hi pugui haver als serveis sanitaris si la població no és disciplinada i no compleix totes les mesures de contenció que marqui Salut Pública. Aquest és el principal motiu de preocupació en aquests moments. Evitem transmissions innecessàries que ens puguin col·lapsar el sistema.