Les ciutats de la Malva

“Si un dia vas a la Haia, aquesta casa encara hi és”. La misteriosa adreça deia Groot Hertoginnelaa, 209. El meu amic holandès i jo érem al bar que hi ha a tocar de la cruïlla de Girona amb Consell del Cent. A la cantonada del davant, l’hi dic a ell, hi ha l’entrada on la policia política franquista va detenir el militant anarquista Salvador Puig Antich i on es va disparar el tret que va matar un policia, un 25 de setembre del 1973. (Cap placa indica aquest fet.) Al mateix carrer Girona va viure el poeta i catedràtic de Literatura Lluís Izquierdo. I al costat, al número 59, hi havia fins fa ben poc la Granja Vendrell, la mateixa a la qual fa un parell de dies algú li va arrencar les lletres art-déco que indicaven la seva existència perquè no les llencessin a un contenidor, segons va explicar el seu imprevisible expropiador. “Et dono aquesta adreça perquè sé que t’atrauen alguns llocs amb històries poc conegudes”, em diu aquest amic meu. Li contesto que m’agradaria que em digués a què o a qui correspon aquesta adreça, perquè de moment no tinc pensat anar a la Haia. Llavors m’explica que hi va viure durant un temps una dona que responia al nom de Maryka Antonieta Hagenaar Vogelzang. “La resta d’aquesta tristíssima història la pots trobar a internet”, em va dir, convençut que ho faria.

Així va ser que ràpidament me’n vaig informar. Vaig navegar per Google i vaig trobar diversos articles sobre aquesta dona. Els vaig llegir i contrastar abans de fer-me una idea més fidedigna de tot el que va passar al voltant de la Maryka. També vaig llegir la commovedora novel·la de l’escriptora holandesa Hagar Peteers, Malva. Resumint, aquesta dona va ser la primera esposa del poeta i premi Nobel xilè Pablo Neruda. Es van conèixer a l’illa de Java, on el poeta feia de cònsol. La dona era indonèsia d’ascendència holandesa. De seguida es van casar i van marxar a Xile. D’allà es van traslladar a Buenos Aires, on Neruda continuaria exercint la seva activitat com a diplomàtic (el seu mitjà de vida). A la capital argentina coneix Federico García Lorca i aquest el convenç perquè demani el seu trasllat a Madrid. Així ho van fer. La Maryka ja està embarassada. I el 18 d’agost del 1934 neix una nena que batejaran com a Malva Marina Trinidad Reyes. El naixement és saludat pel mateix Lorca. Però al cap de pocs dies, la nena mostra els primers símptomes visibles d’hidrocefàlia. Mentrestant, Neruda ja ha conegut una dona argentina riquíssima, 20 anys més gran que ell, anomenada Delia del Carril.

No ben començada la Guerra Civil, Neruda decideix que la seva dona i la seva filleta es traslladin a Mònaco, on viu un antic amic de la Maryka, i testimoni del seu casament, el doctor Barend van Tricht. Abans, han passat per València. D’allà es traslladen a Barcelona. Aquí s’estan uns dies encabits al pis d’un ambaixador, que encara no he aconseguit localitzar amb nom i cognom en aquesta història. Sé que amb la Maryka i la Malva hi havia també els poetes Manuel Altolaguirre i l’argentí Raúl González Tuñón. Un pis amb una adreça que malauradament tampoc aconsegueixo identificar (quina placa no hagués posat en aquest lloc l’Ajuntament si encara existís l’edifici). Al voltant del novembre la Malva ja és amb la seva mare a la ciutat holandesa de Goulda. A partir d’aquí tot es precipita per a la dona de Neruda i la seva filla. Ella s’ha de traslladar a treballar a la Haia i viure a l’adreça que el meu amic holandès m’ha anotat en un tovalló. La Malva queda a càrrec d’una família cristiana, que resulta a la llarga la seva família. La Maryka només la pot visitar una vegada al mes, perquè els diners que guanyen gairebé no li arriben per al bitllet.

Malva Marina Trinidad Reyes mor el 2 de març del 1943. És a dir, fa, aquesta mateixa setmana, 77 anys. La seva mare va ser empresonada per la Gestapo i conduïda al mateix camp on havia mort Anna Frank. La Maryka es va salvar de miracle, tot i que la seva vida va continuar sent un infern. Va morir de càncer a la Haia el 1965, tota sola.

Enfilo, després d’escriure aquest article, la plaça Pablo Neruda, al costat de la Monumental. Fins al 2017 es deia plaça de la Hispanitat. L’Ajuntament de Barcelona va creure pertinent canviar-lo per un nom exemplar. El parc va ser ampliat i renovat. Em quedo uns minuts mirant els nens i nenes jugant als gronxadors. D’alguna manera, i per pocs dies, penso, Barcelona també va ser la ciutat de la Malva.