La importància d’escolaritzar de 0 a 3 anys

Entre els reptes que ha d'afrontar el nou Govern espanyol hi ha dues emergències. D'una se'n parla molt. De l'altra, menys. L'emergència climàtica s'ha situat en l'agenda política arran dels desastres naturals que ens colpegen cada vegada amb més freqüència, però l'emergència social és molt menys visible. Els seus efectes, no obstant això, es projecten cap al futur amb la mateixa intensitat.

Un de cada cinc espanyols (el 21,5%) viu en risc de pobresa i exclusió social. Són els que segons l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística sobreviuen amb menys de 8.871 euros l'any. La meitat de les llars pobres estan formades per un adult, normalment una dona, i els seus fills, per això el risc de pobresa arriba al 26,2% dels menors de 16 anys. Però si ens fixem en la taxa AROPE (l'indicador de risc de pobresa i o exclusió social) adoptada per la Unió Europea el 2010, que té en compte altres factors, com l'estabilitat laboral, la situació encara és pitjor: el percentatge de menors en risc de pobresa arriba al 28,8%.

Lluitar contra la pobresa infantil exigeix intervenir en diversos fronts, però n'hi ha un que els experts consideren clau per a la cadena d'efectes beneficiosos que tindria: l'escolarització universal de 0 a 3 anys. En aquests moments només el 36,4% dels menors de 3 anys va a l'escola bressol i les desigualtats són colpidores: mentre que a les famílies amb més recursos la taxa d'escolarització arriba al 62,5%, a les que tenen ingressos més baixos amb prou feines és del 26,3%.

Assegurar l'escolarització de 0 a 3 anys per a tots els infants és més urgent que no pas discutir l'obligatorietat de l'escolarització de 3 a 6 anys, que ja arriba al 96% dels nens d'aquesta edat. Permetria reforçar la igualtat d'oportunitats per als nens més desfavorits, no només en termes educatius, sinó de salut i benestar. Menjar sa, socialitzar-se en un entorn positiu i millorar hàbits és una manera de compensar les mancances de partida d'aquests infants.

Tindria també un impacte molt positiu sobre la natalitat. Moltes parelles que viuen en precari, amb feines inestables i mal pagades, desisteixen de tenir els fills que voldrien per por de no poder afrontar-ne els costos. I una cosa molt important: donaria a les mares l'oportunitat de formar-se i estar en més bones condicions de trobar una feina i treballar. Només cal posar-se en la pell de la Sara, la protagonista de la pel·lícula La hija de un ladrón, de Belén Funes, per adonar-se de l'impacte que tindria la mesura. Si posem en una balança els costos i els beneficis, no hi ha dubte sobre què cal fer. El cost no hauria de ser un obstacle.