Generalitat i ajuntaments aparquen el tram del Quart Cinturó entre Sabadell i Granollers

Massa polèmica, massa impacte ambiental i massa cost. L'últim gran tram pendent del Quart Cinturó, que havia d’unir Sabadell i Granollers, no està contemplat en el nou pla de mobilitat del Vallès, que projecta les infraestructures a la zona fins al 2026. Després de tres anys de treball, els ajuntaments i la Generalitat han decidit no incloure el projecte a l’esborrany del pla. L’última paraula la té el Govern central, titular de la via.

“Cal resoldre la mobilitat entre Sabadell i Granollers. Falta consens al territori i cal concretar  projectes complementaris. El pas d’una infraestructura pesada sobre el territori és inacceptable”, va assegurar el conseller de Territori, Damià Calvet, divendres, durant la presentació del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) als alcaldes. El pla acaba de sortir a exposició pública.

Del Quart Cinturó —la via orbital que buscava unir el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme sense passar per Barcelona— només s’ha construït el tram que uneix Mataró i Granollers (la C-60) i queda pendent de rematar un petit segment del que connecta Abrera i Terrassa. Sobre la resta, l’única cosa que sembla tenir futur és un fragment de 10 quilòmetres que uniria Sabadell i Terrassa, amb un cost de 88 milions, que les dues ciutats han acordat tirar endavant i que sí que contempla el pla. En canvi, queda fora el traçat entre Sabadell i Granollers, que històricament ha generat una forta oposició en els municipis afectats per l’impacte ambiental que causaria una via d’alta capacitat sobre corredors naturals. No obstant això, el Ministeri de Foment va adjudicar el 2017 la redacció de l’estudi informatiu sobre aquest tram, amb un cost de 400 milions.

La Generalitat i els ajuntaments s’oposen a la idea de Foment que el Quart Cinturó sigui una autopista que descongestioni l’AP-7, i prefereixen anomenar-la ronda del Vallès o B-40. Amb això, esquiven la connotació negativa del nom i reivindiquen un nou concepte de carretera, “que no sigui una via de passada, sinó que connecti els municipis, ja que la mobilitat entre les dues comarques no està resolta”, va remarcar Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Moltes de les 72 iniciatives que recull el PEMV —de més de 700 pàgines— busquen millorar la connexió entre les dues comarques vallesanes, sobretot pel que fa al transport públic. Segons la memòria del pla, només el 13% de les persones que es mouen entre municipis del Vallès ho fa en transport públic, un percentatge que puja al 43% si la destinació és Barcelona.

La millora del transport ferroviari ocupa un espai destacat en el pla, amb projectes com la línia orbital entre Sabadell i Granollers; el soterrament de les vies de la R2 de Renfe a Montcada; el desdoblament de la R3 de Rodalies entre Montcada i Vic; o la construcció de dos túnels —un a Montcada per a Renfe i un altre a Collserola per als Ferrocarrils—, que permetrien nous ramals per a trens semidirectes des del Vallès fins a Barcelona.

El pla inclou també projectes més econòmics, però que busquen treure un rendiment a les infraestructures existents. Per exemple, potenciar la R8 de Rodalies, l’única via orbital que actualment no passa per Barcelona. El pla contempla crear tres intercanviadors amb els Ferrocarrils (a l’Hospital General i Volpelleres) i amb la R4 de Renfe a prop de Barberà. Així mateix, es projecta allargar la R1 de Renfe des de Molins de Rei fins a la Universitat Autònoma (aprofitant una via de mercaderies i la R8) per millorar el servei del Baix Llobregat amb el campus.

En paral·lel, el PEMV recull la construcció de dues noves estacions dels Ferrocarrils (Robí-la Plana i Terrassa sud) i cinc de Renfe (Terrassa oest, Sabadell oest, Montmeló-Circuit de Catalunya, Santa Perpètua i Baricentro). Planteja, a més, potenciar la xarxa d'autobusos, millores en carreteres secundàries i en connexions viàries, i la construcció de 120 quilòmetres de carrils bici. Amb tot, l’objectiu del pla és reduir un 10% la mobilitat privada fins al 2026, estalviar 10 milions d’hores de congestió i disminuir un 9% l’emissió de gasos amb efecte hivernacle.