La Virreina s’obre (per fi) a la Rambla

Quan el marquès de Castellbell, virrei del Perú, va manar construir un palau a finals del segle XVIII en ple passeig de la Rambla, ho va fer per fer ben palès el seu poder a la resta de conciutadans. Els temps han canviat i aquest edifici, exemple del barroc civil, seu des de fa 40 anys de La Virreina Centre de la Imatge, que dedica la seva programació a l'art contemporani, continua ocupant un dels llocs més privilegiats de la ciutat, al costat d'una via per la qual passen cada dia 200.000 persones (300.000 els caps de setmana). Per això el director del centre, Valentín Roma, n'ha sacsejat els fonaments i ha obert 120 metres quadrats a peu de carrer amb un gran finestral amb la finalitat de fer-lo més permeable i guanyar visitants. El canvi es va inaugurar dimecres durant la presentació de la nova temporada, en la qual Roma i Joan Subirats, responsable de la cultura municipal, van desgranar les propostes per a aquest any en una d'aquestes sales, separada del carrer només per un vidre fi, cosa que cridava l'atenció de tothom qui passava per davant.

Segons Roma, el primer eix de la programació recull el treball d'“autors seminals que han ocupat un paper rupturista i no tenen un relat museogràfic”, marca de la casa des que el 2016 Roma va prendre les regnes. És el cas de la cineasta nord-americana Barbara Hammer, una de les primeres a abordar la dissidència queer i lesbiana, l'obra de la qual, 83 pel·lícules, serà objecte per primera vegada a Espanya d'una “reflexió profunda i intensa”. Un altre dissident és el cineasta portuguès Pedro Costa, al qual se li dedicarà una altra de les grans mostres de la temporada en què es farà “una recapitulació de la seva obra i tindrà una macroinstal·lació de so i peces inèdites”.

El tercer d'aquest eix serà Helis Gómez, “autor fonamental en la història de l'art” i creador de la Capella Gitana, que va fer a la seva cel·la de la Model el 1950 i que va quedar amagada sota una capa de pintura. “Es farà un facsímil a escala 1:1 i es mostrarà molta de la seva obra, dispersa en centres com el MNAC, i d'altres situats a París, Holanda i Alemanya”.

Un altre dels eixos de la programació 2020 serà "la revisió i el possible itinerari crític" per la història de la fotografia catalana dels últims 50 anys amb exposicions i projectes específics de fotògrafs com el de Rafel Bernis, que durant el 1979 va fotografiar la vida d'un bar situat en ple Barri Xino, avui inexistent. “Són imatges hipnòtiques, de la gent que hi anava a beure i socialitzar”, explica Roma; Manolo Laguillo, del qual el 2007 ja es va veure una exposició al Macba sobre Barcelona, però aquí sobre la resta de la seva producció; Anna Oswaldo Cruz, a la qual se li ha encarregat que retrati els actors que mouen la cultura a la ciutat, “amb la idea de repetir la sèrie que va fer als anys noranta sobre editors i artistes, i així poder veure els canvis”. I l'última, la de Tanit Plana, que reflexiona sobre l'adolescència i la gestió (una cosa tan actual i preocupant) de la imatge pública i privada dels més joves.

Una altra de les grans cites de la nova temporada serà la traducció museogràfica d'un llibre clau: Sobre la fotografia, de Susan Sontag (1977), que, després de publicar-se per primera vegada en català a finals del 2019, passarà a la sala d'exposicions després d'un procés de desestructuració. “Segueix una lògica que s'apropa a la relació que existeix avui dia amb les imatges a través d'un llibre demolidor, influent i referencial, que es converteix en un llibre memorable sense ser acadèmic i malgrat la seva falta de rigor”, avança Roma. A les exposicions se sumarà la mirada, sempre àcida d'un imprescindible: Daniel G. Andújar, que revisarà els anys vint del segle XX i els actuals, a través del rol de l'artista.

La programació, perquè el centre té 970.000 euros (50% per a programació), es completa amb un ampli ventall d'activitats de programes públics i mitja dotzena de llibres. Com el dedicat al Saló Diana editat per Maria Gas i Montse Badia que sortirà a l'abril coincidint amb un cicle en el qual participaran Vicky Peña, Silvia Munt, Ricard Borràs i Juanjo Puigcorbé, entre d'altres. Coincidint amb la II Biennal del Pensament d'octubre estan previstes diverses trobades com la que reunirà Pedro Costa, Víctor Erice i Jean-Luc Godard. “Són els tres Mosqueters. Però només és una idea en la qual estem treballant”, acaba Roma.