L’estirp de Mirotic

El Palau Blaugrana, més enllà d’una victòria, una derrota, un títol més o menys, torna a vibrar aquesta temporada com feia temps que no es veia. La directiva, amb el president Josep Maria Bartomeu prenent personalment el comandament de les operacions, i amb Nacho Rodríguez des dels despatxos i Svetislav Pesic des de la banqueta, ha conformat una plantilla fastuosa.

La voluntat de recuperar les constants que van marcar la competitivitat i el caràcter que van distingir l’equip durant l’era de Xavi Pascual, fins el 2014, va naufragar diverses vegades a causa d’una sèrie de batzegades en la gestió i de fitxatges que no van oferir les prestacions desitjades. Amb l’agreujant del final d’etapa d’una llegenda com Juan Carlos Navarro. L’equip ja va mostrar indicis de millora quan va arribar Pesic, ara fa dos anys. Però es necessitava alguna cosa més perquè tornés a lluitar en peu d’igualtat amb el Reial Madrid i els més grans d’Europa.

Más información

Nikola Mirotic: “Quiero marcar una época en el Barça”

Mirotic y la necesidad de reivindicarse

L’inesperat fitxatge de Nikola Mirotic, del qual ningú sospitava que estigués interessat a abandonar l’NBA, va suposar molt més que un cop d’efecte. Era el cop d’audàcia que necessitava la secció blaugrana. Les incorporacions de Higgins i Davies van completar una nòmina de luxe, a la qual, a causa de les lesions, es va afegir un Delaney del qual pocs esperaven el rendiment notable que ofereix. L’afició del Palau torna a apreciar que el seu equip és competitiu, però també que té caràcter, un estil recognoscible malgrat els vaivens en molts partits i les dificultats que se li presenten, sigui per errors propis, per les lesions o, simplement, pels mèrits dels rivals.

Curiosament, el ressorgiment del Barça coincideix amb una temporada en què no disposa de cap jugador del planter en la seva extensa plantilla de 15. Pesic ha comptat ocasionalment amb l’argentí Bolmaro, base del filial. Però no sembla que, per ara, hagi de tenir continuïtat. La dada és significativa, però coexisteix amb la identificació palpable de gairebé tots els jugadors, alguns amb trajectòries tan llargues al club que ja baten rècords, com és el cas de Tomic, i d’altres que han arrelat perfectament al Palau, com és el cas d’Abrines, Claver, Heurtel, Oriola, i que conformen el nucli de vestidor.

L’arribada de Mirotic, les seves declaracions de principis —“vull marcar una època al Barça”— i el seu rendiment en tots els partits, i especialment en els de màxima exigència, inclosos els del Reial Madrid, han propiciat que rebrotin les expectatives a la grada i als despatxos del Palau. En aquesta mateixa pista juguen de vegades també uns veterans, els de l’Associació presidida per Pere Ansa, que conformen un ADN de què també és un hereu privilegiat l’equip de Pesic. Aquests veterans acaben de celebrar els 92 anys d’existència de l’equip. I a tomb d’això, i gràcies a la tenacitat i professionalitat d’un periodista com Manel Moreno, al qual devem tant tots aquells que seguim amb nòmina a la professió, s’ha publicat el llibre Força, Cor, Barça, en què es desgranen els orígens i els avatars d’una història apassionant.

“Pensava que, després de 40 anys en el periodisme, ja ho sabia tot sobre el Barça. Però vaig descobrir que hi havia moltes històries que desconeixia i que són més importants que guanyar una Lliga o una Copa. L’important són les persones que han deixat petjada i llegat i que serveixen per conèixer el Barça i la seva filosofia”. Després de les frases de Manel Moreno, els aplaudiments de Navarro, Epi, Dueñas, Buscató... de tots els que han format part dels 92 anys d’història de l’equip, ratifiquen la vigència i l’extraordinari valor d’aquest llegat per a aquest equip dels nostres dies, el de Pesic i Mirotic, el que mira cap als últims cims blaugrana, la Lliga el 2014 i l’Eurolliga el 2010.