Cultura, amb 287 milions, torna a superar l’1% dels Pressupostos

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, explicava a l'inici de la seva intervenció per presentar al Parlament els comptes de la seva àrea que Facebook li recordava que fa dos anys havia escrit que la seva paraula preferida del dia era “examen”, i explicava l'etimologia del terme, una cosa de la qual és especialista com a bona llatinista. Aquest divendres li ha tocat a ella examinar-se davant dels grups de l'oposició per veure si aprovaven els comptes que la Generalitat vol tirar endavant per a tot aquest curs, després de tres anys sense fer-ne i tenir els pressupostos prorrogats. “Són millors, però encara no són els millors”, ha sentenciat Vilallonga, abans fins i tot d'entrar en matèria. 

La consellera ha explicat els grans nombres: 286,6 milions d'euros, cosa que suposa un 1,1% de la despesa total; una xifra que representa un creixement de 38 milions d'euros, un 14,5% més respecte a l'últim exercici (2017), però que es manté lluny del 2% que reclama el sector i el mateix departament, ja que per a Vilallonga “la cultura és tan social com altres departaments”.

Segons la consellera, les xifres “que m'he hagut d'estudiar per presentar-les a vostès” es poden presentar de diferents maneres. Ella ha assegurat que aquests 287 milions són bastant propers als 297 milions del 2011, per la qual cosa s'estaria prop de superar el llarg període de la crisi. Però si a aquests 286,6 milions s'hi suma un 15,2% de la despesa financera finalista i el patrimoni cultural derivat de passar de l'1% a l'1,5% (3,7 milions), la xifra arribaria als 301 milions. Una quantitat a la qual se suma per primera vegada un milió per la taxa turística i 27 milions per a 62 projectes finançats amb Fons Feder que s'han tancat fa poc. Aquestes xifres porten el departament a assegurar que es recupera la despesa cultural per cada català, que passa a ser de prop de 40 euros (la mateixa quantitat que el 2011, després de tocar fons el 2008, amb menys de 29 euros per persona).

Entre les aportacions més destacades, les relacionades amb els museus, un dels objectius principals, de la conselleria: 2,2 milions per a la nova sala d'exposicions al Palau Victoria Eugènia, que “estarà a punt el 2021, soc més optimista que el seu director”, ha dit, una quantitat que inclou un Fons Feder per renovar la col·lecció; 1,5 milions per al Museu de Lleida; 300.000 per licitar el projecte per fusionar el Museu d'Història de Catalunya i el d'Arqueologia, i 5,4 milions per consolidar el sistema museístic de Catalunya, a més de 2,9 per a l'Agència Catalana de Patrimoni. Gairebé set milions per a biblioteques; cinc milions per a teatre i circ, i 2,3 per acabar el sistema d'arxius comarcals i mig milió per ampliar l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Una altra de les xifres és que es recuperen els 16 milions destinats al sector audiovisual perduts després de la sentència del TC del 2017 i sis per dinamitzar el sector, a més de 4,2 milions per al món editorial, 8,9 milions per al Liceu i 5,67 per a l'Auditori, mentre que es destina un milió més per als creadors literaris i un altre per a la cultura popular.

Però per a l'oposició aquests números no han servit per superar l'examen de la consellera. Ciutadans l'ha acusat de situar la cultura gairebé en fallida, mentre que el PSC li ha retret que els números “són clarament pitjors”. El portaveu d'aquest grup, Rafael Bruguera, li ha dit que si no computava amb el 2010 perquè el departament incloïa mitjans de comunicació, tampoc en aquell moment hi havia normalització lingüística, en aquells dies a Presidència, per la qual cosa els resultats no serien tan optimistes. Al seu parer, cal sumar-hi 120 milions per considerar que s'ha sortit del túnel. “Presentarem una moció en què explicarem com obtenir-los. D'un total de més de 25.000 milions d'euros de la despesa de pressupost, no ha de ser impossible”.