Barcelona inaugura la primera biblioteca de les coses

Un trepant és una eina molt desaprofitada, es calcula que s’utilitza 15 minuts en tota la seva vida útil. Però, tot i això, a moltes cases se’n guarda un, i només es treu molt de tant en tant, el dia que cal foradar la paret per penjar un quadre o una prestatgeria. Per això és un dels objectes que formen part de la Biblioteca de les Coses, que s’ha inaugurat al districte de Sant Martí de Barcelona, al casal Ca l’Isidret. El projecte s’ha iniciat amb una cinquantena d’objectes que es fan servir puntualment i no paga la pena tenir, sobretot en cases on no sobra l’espai. La Biblioteca de les Coses és una iniciativa que va en la línia de potenciar el consum col·laboratiu a través de l’economia social i solidària i fomentar el suport mutu i la comunitat.

Fa una setmana que es va inaugurar la primera biblioteca de les coses, un projecte pioner a Catalunya que s’inspira en les libraries of things d’altres països, i s’ha fixat sobretot en la de Londres, que funciona des de fa més de tres anys. La idea és simple: per què s'han de tenir objectes que es fan servir tan poques vegades? És millor agafar-los en préstec d’una biblioteca quan els necessitem. No és un préstec gratuït, sinó que es paga un lloguer simbòlic, que va d’1 a 3 euros a la setmana, perquè la finalitat és que hi hagi una alta rotació de l'ús.

D’entrada, aquesta curiosa biblioteca, que no és un magatzem de trastos, sinó un espai que ofereix objectes útils, està oberta dues tardes a la setmana, dimarts i dijous, i qualsevol veí hi pot anar a buscar alguna cosa que necessiti. Victòria Martínez, encarregada de la gestió, creu que el que tindrà més demanda seran estris de cures, com unes crosses o una cadira de rodes, però amb el temps es veurà què és el que els veïns demanen més. Explica que qualsevol cosa que es fa servir menys d’una vegada al mes “és candidata a formar part” d’una biblioteca de les coses, un espai que també funciona com a “nucli de cohesió veïnal”.

La biblioteca ha començat amb una cinquantena d’objectes, que s’han catalogat en cinc àrees: oci i aventura (tenda de campanya, sacs o una bicicleta), neteja i llar (panificadora, graella o vaixella), oficina (equip de música, webcam o màquina de fer forats), cures i salut (cadira de rodes o crosses) i bricolatge (caixa d’eines o trepant). Tots els objectes es van recollir en una campanya de donacions oberta als veïns, que van aprofitar per desfer-se de coses que no feien servir però podien tenir molta vida en un lloc com aquest.

Treure profit dels objectes és l'objectiu principal d’aquesta biblioteca, una idea de les entitats Rezero i Nusos cooperativa, amb la participació de veïns voluntaris. Per arrancar han comptat amb la col·laboració de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Residus, l’Ajuntament de Barcelona, amb Barcelona Activa, i l’Àrea metropolitana de Barcelona (AMB). Els recursos han servit per fer un programa informàtic que els permet conèixer bé la traçabilitat dels productes, de manera que és fàcil veure què funciona més bé.

Mitjançant etiquetes QR i un programari lliure, que permet la individualització i la identificació dels objectes en préstec, s’obtenen dades valuoses, com el nombre d’usos (reutilització) de cada article i els beneficis ambientals que se’n deriven, la tipologia d’usuaris que els agafen en préstec, la tipologia de donants dels objectes, incidències o activitats de manteniment que s’hi han realitzat, entre d’altres. D’alguna manera, aquesta és una prova pilot i ja hi ha interès perquè es repliqui en altres districtes, explica Anna Peña, cap de comunicació de Rezero.

Per a aquesta entitat, que fa 15 anys que treballa per trobar solucions que allarguin la vida dels productes i la seva reutilització, seria ideal que hi hagués una biblioteca a cada barri perquè fos un servei realment útil per als ciutadans, ja que no té cap sentit que un veí de Sants hagi de desplaçar-se fins a Sant Martí, apunta Peña. Amb el temps, la Biblioteca de les Coses també vol ser un espai d’organització de tallers i activitats que fomentin l’economia col·laborativa i la reducció de residus. Les libraries of things, més esteses en països com els Estats Units, Alemanya, Holanda, Anglaterra, el Canadà, Eslovènia, la República Txeca o Austràlia, són espais on els veïns, a més de compartir objectes i agafar-los en préstec, aprenen a utilitzar-los i a reparar-los, i contribueixen així a allargar la vida de les coses i a reduir els residus.