La màgia d’un Dalí immens desembarca a Moscou

Durant anys, Salvador Dalí va ser un artista vetat a Moscou. El geni del surrealisme era considerat un exponent de la decadent cultura occidental i les autoritats requisaven sistemàticament els seus àlbums a la frontera. Avui, la curiositat per l'artista i per Gala, la seva esposa, amiga i musa, d'origen rus, l'han convertit també en un creador molt estimat. La retrospectiva més àmplia de Dalí a Rússia, que va obrir dilluns les seves portes a Moscou, n'és una bona prova. La mostra aplega 188 pintures, dibuixos, aquarel·les i gravats a Manezh, la principal sala d'exposicions russa, amb un espai d'uns 7.000 metres quadrats al costat del Kremlin. Dalí, art màgic, inaugurada dilluns per les autoritats moscovites amb la presència de la infanta Cristina, patrona de la Fundació Gala-Salvador Dalí, romandrà oberta dos mesos.

Más información

La primera obra mestra de Dalí

Dalí a Gala: “T’estimo com s’estimen els diners”

Els Museus Dalí van rebre 1.060.364 visitants el 2019

Les obres de Dalí enlluernen a Manezh, construïda el 1817 per l'enginyer espanyol Agustín de Betancourt. Gairebé literalment. El majestuós edifici, amb sostres alts, ha permès que les creacions s'instal·lin amb una il·luminació amb la qual les teles resplendeixen des de dins. I tot plegat realça el missatge de l'artista. El visitant no pot apartar la mirada de les obres i es dedica a admirar el domini de la tècnica de Dalí (Figueres, 1904-1989). Una atmosfera especial que envolta les peces, provinents dels museus Dalí i Reina Sofia, i de col·leccions privades, també russes.

El recorregut segueix un criteri cronològic. Parteix del Dalí dels paisatges juvenils impressionistes de la dècada de 1910 i acaba en els últims llenços abstractes dels vuitanta. I també, i amb especial importància, hi ha el seu treball més madur dels períodes surrealistes i “nuclearmístics”. La mostra és “com una coreografia”, apunta Montse Aguer, directora del Teatre Museu Dalí, a Figueres, i comissària de la mostra, que ha reunit algunes fites de la producció de l'artista, com L'home invisible (1929-1932), Àngelus arquitectònic de Millet (1933), Autoretrat suau amb cansalada fregida (1941) o Desmaterialització prop del nas de Neró (1947).

La retrospectiva té un capítol especial i rellevant dedicat a Gala. Nascuda amb el nom d'Elena Diákonova el 1894 a la ciutat russa de Kazan, es va instal·lar a París als anys deu, després de travessar una Europa en guerra. Casada amb Paul Éluard, va ser una de les poques dones acceptades pel grup de surrealistes. Feminista i intel·lectual, sense ella no s'entén l'obra de l'artista. I durant una època, tots dos van signar les creacions. Amant de la literatura russa i d'escriptors com Tolstoi i Dostoievski, va apropar a Dalí aquesta atmosfera russa que també “impregna” l'artista, segons assenyala Jordi Mercadé Miró, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí. “I no només amb la literatura. La influència russa a través de la música, les joies o les antiguitats, que a Gala li agradaven molt, hi està molt present”.

“La instal·lació mostra Dalí en totes les seves facetes: com a artista de teatre o autor d'imatges publicitàries [va crear el logo de Chupa-chups i va fer calendaris Pirelli]. Va treballar per a firmes de moda. I se'l percep també com un dibuixant virtuós”, apunta Aguer. Així que, a més de les seves pintures i dibuixos, els organitzadors han portat a Moscou algunes de les seves escenografies. També s'exposa un dels retrats fotogràfics que li va fer el 1968 el britànic Robert Whitaker, que el mostra amb les seves ulleres d'antenes de cargol davant del quadre La pesca de la tonyina. Una imatge –una de les moltes que li va fer el fotògraf– que ja s'ha convertit en una icona.

Els organitzadors han trigat un any a preparar l'exposició, tres si es compten les negociacions prèvies. Al principi s'havia planejat una mostra més reduïda, però atès l'interès es va decidir apostar per fer una cosa “més extraordinària”, explica Aguer. “A Rússia no s'havia fet mai una exposició de Salvador Dalí tan representativa de la seva obra i que permeti aprofundir tan exhaustivament en el seu procés creatiu”, va explicar Vladímir Voroixenko, director del Museu Fabergé i president de la Fundació The Link of Times. Aquesta entitat, fundada per l'oligarca i col·leccionista Víktor Vekselberg el 2004, és la impulsora de la retrospectiva en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí, el Museu Reina Sofia de Madrid i el Departament de Cultura de Moscou. “És un esdeveniment de magnitud mundial”, afegeix Voroixenko.

Dalí no va visitar mai Rússia. Entre moltes altres raons, perquè no li agradava viatjar. No obstant això, l'interès per l'artista al país no para de créixer: “Els russos tenen una especial curiositat per la figura de Gala, pel seu origen rus, pel sentit tràgic de la vida que de vegades apareix en l'obra de Dalí. Per l'enigma, pel misteri… Dalí i Gala eren personatges enigmàtics”, assenyala Aguer. Uns 150.000 russos visiten cada any el Teatre Museu Dalí a Figueres; és el segon grup més nombrós de ciutadans estrangers.

Aquesta curiositat no és nova. En la primera exposició de l'artista, el 1988, va haver-hi llargues cues. Les creacions de Dalí havien estat prohibides i els soviètics el coneixien a través dels llibres d'art occidentals. No obstant això, era molt popular. “Aquella mostra va ser una commoció cultural, perquè no havíem vist aquest art, envoltat de mites, llegendes”, comenta Alexander Kibovski, responsable de l'àrea de Cultura de Moscou, que recorda que llavors va fer cua unes quantes hores per poder apreciar les obres de Dalí.

Dalí, art màgic es completarà amb classes magistrals, conferències, projeccions de pel·lícules, actuacions musicals i fins i tot un festival de disfresses de Dalí i Gala. S'ha presentat com tot un esdeveniment a la capital russa. Els organitzadors de la mostra esperen repetir l'èxit de l'exposició dedicada a una altra parella: Frida Kahlo i Diego Rivera, degustada per més de 400.000 visitants en tres mesos.