Les vides paral·leles de Dalí i Gala, en imatges

Una exposició a Púbol evidencia les complicitats entre els dos personatges, més enllà dels seus papers com a musa i creador

Autoretrats de Gala i Dalí en un fotomaton, el 1929.
Autoretrats de Gala i Dalí en un fotomaton, el 1929.BIBLIOTHÈQUE EMMANUEL BOUSSARD, PARÍS

Durant mig segle Salvador Dalí i Gala van reunir i van conservar milers de fotografies. Una vida en imatges que permeten fer moltes lectures i conèixer millor aquests dos personatges complexos i enigmàtics. Aquest llegat fotogràfic ha servit als responsables del Centre d'Estudis Dalinians (CED) de la Fundació Gala-Salvador Dalí per proposar una relectura de la vida d'aquesta parella irrepetible. Són tot just 60 imatges que serveixen per mostrar que, més enllà de la visió esbiaixada que li atribueix a ella el rol de musa inspiradora i a ell el d'artista creador, se'n pot articular una altra en què, com un joc de miralls, un es reflecteix en l'altre i els dos es retroalimenten.

L'exposició Gala/Dalí: imatge i mirall, que obre les portes al castell de Púbol (municipi de la Pera, fins al 6 de gener), mostra a través d'aquestes fascinants imatges les complicitats i correspondències entre ells, fins i tot abans que es coneguessin en el determinant estiu del 1929. Les imatges entaulen un diàleg entre elles i obliguen els visitants a mirar l'una i l'altra, buscant, sobretot, les coincidències i els paral·lelismes, de posat, d'actitud, de gest i acció, siguin les de quan eren petits, amb els seus germans, vestits de diumenge, amb les seves mascotes o els seus peluixos preferits, vestits amb la mateixa disfressa o pintant un i posant l'altre, indistintament.

La petita sala que acull l'exposició comissariada per les especialistes del CED Rosa Maria Maurell i Bea Crespo, s'ha recobert amb pintura platejada, com si es tractés d'una placa de vidre banyada en gelatina de plata, per potenciar la importància d'aquests instants immortals de vida. Cinc d'elles són inèdites i moltes d'altres s'han vist molt poc.

Sobreimpressió de Dalí i Gala a Portlligat, el 1930.
Sobreimpressió de Dalí i Gala a Portlligat, el 1930.Fudación Gala-Salvador Dalí
Gala a l'estudi de la hisenda del coronel Harold Mack, Monterrey. Foto preparatòria per a l'obra 'La Madonna de Portlligat', el 1947.
Gala a l'estudi de la hisenda del coronel Harold Mack, Monterrey. Foto preparatòria per a l'obra 'La Madonna de Portlligat', el 1947.Julian P. Graham. Fundació Gala-Salvador Dalí

Entre les inèdites, una de Gala del 1929, asseguda a terra al balneari d'Arosa, Suïssa. La seva postura, és, segons les dues comissàries, la que serveix d'inspiració –i no la que es creia de Dalí tombat mirant-se a l'aigua del cap de Creus del 1948– per pintar una obra com La Metamorfosi de Narcís, que diu molt del procés viscut entre els dos. “Quan Dalí coneix Gala es trenca el mirall de les aparences al qual Dalí-Narcís, enamorat de si mateix, havia estat condemnat”, expliquen les comissàries davant de les fotografies en què el pintor apareix abstret. “D'ara endavant Dalí es mira en Gala i s'hi reconeix, i viceversa”.

Les fotos mostren com, a mesura que avancen en la seva relació, la frontera entre ells es torna més difusa. Copien els posats, repeteixen els gestos i tots dos es presten a ser fotografiats per prestigiosos artistes, com Man Ray i Cecile Beaton, entre molts altres.

Dalí a l'estudi de la hisenda del coronel Harold Mack, Monterrey, durant la preparació per a l'obra 'La Madonna de Portlligat', 1947.
Dalí a l'estudi de la hisenda del coronel Harold Mack, Monterrey, durant la preparació per a l'obra 'La Madonna de Portlligat', 1947.Julian P. Graham. Fundació Gala-Salvador Dalí

En les fotos realitzades en un fotomaton de París, com en totes les que es feien els surrealistes, deixen veure el seu interès per l'automatisme i com el subconscient aflorava, amb imatges en les quals podem veure el joc dels dos per amagar el seu rostre, esquivar la càmera i posar amb els ulls tancats, de manera onírica. Després d'aquests selfis pioners, les comissàries mostren diverses fotografies en què la fusió entre ells és evident en diverses sobreimpressions de la parella, primer per atzar, perquè Gala no va passar el rodet, i després per capritx, “en el qual Gala i Dalí conformen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix a tots dos”.

S'ha parlat molt del paper de Gala com a creadora. En algunes de les imatges és evident que no només era model del geni de Figueres, buscant construir, com feia Dalí, una imatge que arribés al públic. A l'exposició veiem Gala compromesa amb el procés creatiu de Dalí: asseguda repassant i supervisant les notes manuscrites d'ell per a La vida secreta; estirada immòbil, mentre Dalí li pinta el front, però també protegint-se els ulls amb dos enormes hisops, coronant-lo amb llorers i cosint les peces per al revolucionari pavelló de Somni de Venus de Nova York el 1939. En dues de les més oníriques apareixen Dalí i Gala fotografiats pel seu amic Meli en unes fotos preparatòries per a un dels seus quadres més religiosos, El Sant Sopar (1955). “La relació entre ells és més rica i complexa en matisos del que la historiografia explica”, destaquen les dues comissàries. En l'última foto Gala apareix vestida de pallasso savi, una foto inèdita en la qual ella li usurpa una de les disfresses que a ell més li agradava posar-se i amb la qual el va retratar Oriol Maspons el 1961.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

José Ángel Montañés

Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS