L’Ajuntament de Barcelona no autoritza la construcció de l’Hermitage

Risc de seguretat, problemes de circulació, dubtes de la viabilitat econòmica i nul projecte cultural, més enllà d'una simple sala d'exposicions. Són algunes de les conclusions més destacades dels quatre informes encarregats per l'Ajuntament de Barcelona que es van demanar per acabar de prendre la decisió sobre la viabilitat de la instal·lació del Museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona. Per tot plegat, l'Ajuntament no donarà suport al projecte que li permeti treballar en xarxa amb altres espais culturals de la ciutat. Entre aquests nous emplaçaments que es plantegen hi ha "la part baixa del Paral·lel, prop del World Trade Center; el parc de la Barceloneta, als terrenys de l'antiga Gas Natural; les Tres Xemeneies a Sant Adrià o el final de la Rambla Prim al Fòrum".

L'Ajuntament havia encarregat els informes per acabar de decidir sobre la instal·lació d'una franquícia del museu rus Hermitage a la ciutat. S'esperava que fos abans d'acabar l'any, però després es va anunciar que es farien públics per a finals d'aquest mes, com finalment ha estat. Aquest matí, a la seu del govern municipal, Janet Sanz i Joan Subirats, segona i sisè tinent d'alcalde, respectivament, han presentat els quatre estudis elaborats per experts independents sobre la idoneïtat de la implantació del museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona: Maria Rubert de Ventós i Alex Giménez, urbanisme; Josep Ramoneda, projecte cultural; Xavier Cubeles i Eurocet, sostenibilitat econòmica, i Ole Thorson, mobilitat.

"Els projectes s'han d'adaptar a la ciutat i no la ciutat als projectes", ha afirmat Sanz, que ha subratllat que "cap dels informes estratègics és positiu, i identifiquen amb més insistència els dubtes que des de la ciutat ja s'havien vist". Segons Sanz, el museu "bloquejaria i saturaria la mobilitat de l'entorn. No es generaria connectivitat, tenint en compte les dificultats de l'ús del vehicle privat al passeig de Joan de Borbó, amb una sola línia d'autobusos i una parada de metro a dos quilòmetres".

Sanz ha justificat la decisió del govern de Colau, després de situacions com la viscuda la setmana passada, motivada per la borrasca Glòria: "Mostra la fragilitat d'aquesta zona davant de situacions d'augmentar de mar i temporals. Hem de ser molt curosos per establir nous usos en aquests espais", ha dit, mentre citava els desperfectes que han patit l'edifici Desigual i l'hotel Vela, situats al costat. "Si els promotors incorporen les reformulacions del projecte que demanen els informes dels experts i es proposa un emplaçament diferent, l'Ajuntament estudiarà el museu com qualsevol altra iniciativa econòmica privada a la ciutat", ha afegit.

La regidora ha destacat que en el context actual de sostenibilitat "s'hauria de tenir en compte, abans d'edificar un nou museu, estudiar la possibilitat de rehabilitar alguns dels molts edificis patrimonials de gran valor arquitectònic i construccions de serveis infrautilitzats que té la ciutat".

Per la seva banda, Subirats ha detallat els informes econòmics i culturals. Pel que fa a la sostenibilitat econòmica del projecte ha dit que fins i tot "planteja dubtes sobre l'encaix en la definició de museu establerta en la Llei de Museus de la Generalitat", ja que darrere del projecte hi ha el fons d'inversió Varia, que controla el 80% de la societat Museu Hermitage Barcelona i una empresa, Cultural Development Barcelona, el 20%. Aquesta última, presidida per Ujo Pallarés, va signar l'acord amb l'Hermitage el 2012 i ha remès a la tarda per fer la seva valoració del resultat dels informes. 

Per a Subirats les xifres de visitants plantejades, al voltant de 850.000 el primer any i d'1,5 milions en pocs anys, les ha qualificat "d'un excés d'optimisme i sobrevalorades".

Pel que fa a l'informe elaborat per Josep Ramoneda, l'exdirector del CCCB, troba a faltar que el projecte cultural hagi perdut el segell de Jorge Wagensberg, que va morir el març del 2018 i assenyala que "no hi ha un projecte cultural Hermitage", sinó "una franquícia convencional, amb una sèrie d'exposicions temporals a partir del fons de l'Hermitage, sense cap proposta museística singular". Ramoneda és clar en el seu informe: "Barcelona no necessita l'Hermitage" i qualifica el projecte dins del "papanatisme de les marques globals". Al seu parer, el que Barcelona necessita és "potenciar, renovar i reafirmar el sistema cultural barceloní amb la complicitat de la ciutadania". Ramoneda assegura que "algunes de les idees d'aquest document han estat compartides" amb Pepe Serra, director del MNAC; Judit Carrera, del CCCB, i Marko Daniel, de la Fundació Joan Miró".

Després de conèixer el resultat dels informes, Ferran Mascarell, de Junts per Catalunya, però que el 2012 va ser el conseller de Cultura de la Generalitat que va signar l'acord amb l'Hermitage a Moscou, durant un viatge del president Artur Mas, ha carregat contra la decisió municipal: "Per fi tenim decisió de la ciutat, que tanca un període de set anys de política erràtica. Llegits per sobre els informes no són concloents però reflecteixen l'ideologisme respecte als temes museístics. Som, una vegada més, davant d'una manifestació de falta d'ambició. S'estan utilitzant quatre informes no concloents per dir que no i que si aquest museu vol venir, que es busqui un solar". També ha dit: "Ningú hi posarà pegues si allà hi va un centre comercial. Demostren falta d'ambició i que fan política ideològica". Ciutadans, per la seva banda, ha lamentat la incapacitat en la gestió i els prejudicis ideològics del govern de Colau, i Barcelona pel Canvi, de Manuel Valls, ha qualificat la decisió "de greu error" i de "veto a l'Hermitage".