La inhabilitació de Torra desemboca a eleccions o a eternitzar el procés

Unitat de l’independentisme, diàleg entre els governs central i català, eleccions anticipades a Catalunya, eternització o final del procés... Són molts els interrogants que deixa la inhabilitació com a diputat del president de la Generalitat, Quim Torra. La decisió del Tribunal Suprem de donar suport a l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) i donar un termini de 48 hores perquè el Parlament retiri l’acta a Torra ha tornat a deixar Esquerra Republicana –a través del president del Parlament, Roger Torrent– a l’ull de l’huracà polític, ja que a les seves mans està la la decisió o, en cas contrari, incórrer en un delicte de desobediència.

Aquest cap de setmana, les forces independentistes –JuntsxCat, ERC i la CUP– miraran de prendre una decisió conjunta. A Esquerra hi ha els que asseguren que Torrent està disposat a immolar-se políticament i judicialment, mentre que altres de més escèptics adverteixen: “Jo per Catalunya ho donaria tot, però per posar o treure una pancarta, no”, tal com deia un càrrec d’Esquerra. En el terreny dels precedents, el 4 de gener l’independentisme va votar en bloc al Parlament a favor de ratificar simbòlicament Torra, després que la JEC decidís –per set vots contra sis– deixar-lo sense acta. Ara Torrent ni tan sols ha tornat a sol·licitar un dictamen dels lletrats de la Cambra, ignorant que la interlocutòria del Suprem ha abonat la tesi de la JEC. Segueix, doncs, el joc del chicken game entre JuntsxCat i ERC, en el qual els corredors, veient l’obstacle de cara, es resisteixen a donar el cop de volant per evitar la col·lisió.

A l’horitzó immediat s’obren diversos escenaris: la inhabilitació suposaria que durant un parell de mesos –fins que el Suprem es pronunciï de manera definitiva–, Torra continuaria sent president. Però si l’actual president de la Generalitat mantingués l’acta de diputat s’obriria un nou temporal judicial: quedarien impugnades totes les votacions de la Cambra catalana i Torrent seria, amb tota probabilitat, investigat per desobediència. “Al president del Parlament ja li tenen l’ull posat els jutges per anteriors votacions sobre l’autodeterminació i la monarquia”, asseguren fonts del PSC. La pressió a què està sotmesa ERC per part de l’independentisme hiperventilat és molt intensa. A les xarxes socials els que adverteixen Torrent de traïció són pluja constant. “Espero que la gran majoria de diputats del Parlament no tinguin cap dubte a ratificar Torra com a diputat i president. No cedir sobirania a la Junta Electoral”, escrivia Marina Geli, exdirigent del PSC, passada ara amb armes i bagatges al sector ortodox de l’independentisme. “Però la pinça judicial no només afecta ERC, sinó també el PSOE”, apunten des d’Esquerra. Hi ha dirigents d’ERC que sostenen que les últimes decisions de la JEC i del Suprem formen part d’una operació “contra l’aliança PNB-PSOE-ERC-Podem com a alternativa al trifachito a Espanya”. “Nosaltres no som els únics perjudicats per les decisions judicials, ara també ho és el PSOE”, afegeixen.

Des del PSC no amaguen la seva contrarietat per la interlocutòria del Suprem contra Torra, “un altre obstacle que no facilita el diàleg”. Però, passi el que passi amb la inhabilitació de Torra dilluns al Parlament, tant socialistes com republicans fan vots perquè les negociacions no es trenquin. La decisió del president del Parlament comptarà amb el beneplàcit de la direcció del partit i segur que l’assumpte haurà estat tema de conversa aquest cap de setmana entre Carmen Calvo i Pere Aragonès, vicepresidents dels governs central i català respectivament.

Per part del Govern central, tampoc no falten les pressions. Però no són dels aliats –com en el cas d’ERC–, sinó de l’oposició. El líder del PP, Pablo Casado, seguint el guió de la portaveu popular, Consuelo Álvarez de Toledo, ha assegurat que si dimarts vinent Pedro Sánchez “es veu amb l’usurpador estarà incorrent en un delicte de desobediència”. Així doncs, la tensió entre els extrems suposa una sèrie amenaça per a l’estabilitat de l’Executiu. D’una banda, el PP, Vox i C’s i, de l’altra, JuntsxCat, estan estirant la corda, intentant fer trontollar al Govern de Pedro Sánchez. Per als dos extrems seria ideal que continués el serial processista, aquesta política de gestos que tant satisfà Carles Puigdemont i que serveix a Casado perquè redueix a termes medievals de maniqueu dominium mundi, de Welfen i Hohestaufen, vulgarment coneguts com a güelfs i gibel·lins. A més, això permet que els contendents més enfrontats sobre el paper es mirin al mirall de la puresa i trobin la imatge que desitgen veure reflectida d’ells mateixos.

Des del punt de vista polític, “hi hauria una jugada magistral consistent en què si Torrent cedeix davant de la inhabilitació, Torra convoqués eleccions, una cosa que agafa a contrapeu polític Esquerra, mentre espera la sentència definitiva del Suprem”, apunten fonts de JuntsxCat. “Els neoconvergents no suporten la idea de veure Aragonès com a president en funcions de la Generalitat”, afirmen des d’ERC. El més difícil serà continuar mantenint l’equilibri, tant si dilluns s’estén el certificat de defunció del procés com si no.