El temporal obre en canal el delta de l’Ebre

Una desviació des de la carretera N-340 permet arribar a l’Ampolla, un poble de Tarragona de poc més de 3.000 habitants que exerceix de balcó sobre el delta de l’Ebre. Després del pas de la borrasca Gloria, s’han inundat per complet grans planes d’arrossars, una estampa insòlita per a un mes de gener, quan els arrossers volen els camps secs per poder ficar-s’hi amb els tractors a trepitjar i remoure la terra. Els problemes d’adherència se solucionen amb les rodes metàl·liques que munten a la maquinària, però té pitjor solució esbandir tot el salnitre que s’ha filtrat als camps.

El fort onatge provocat pel temporal va empènyer el mar tres quilòmetres terra endins i l’aigua salada s’ho va empassar tot al seu pas. Una situació “dramàtica”, segons Xavi Curto, portaveu de la Mesa de Consens per al Delta, un organisme que representa set ajuntaments i les comunitats de regants i que vetlla per un espai natural de fràgil equilibri ecològic. El mar va córrer pels canals de reg i va amarar els camps. A més, va inutilitzar les estacions de bombatge que serveixen als arrossers per calibrar els nivells de regadiu.

Raül Arques té 47 anys i treballa més de mig centenar d’hectàrees d’arrossar. “Mai no hauria pogut imaginar que el mar se’ns fiqués tan endins”, afirma, i manté que el balanç de danys per al sector agrícola, un puntal econòmic al delta, no es podrà concretar fins a saber el grau de penetració de la sal a la terra. La zona produeix unes 125.000 tones d’arròs anuals i ja compta que aquesta campanya no serà bona. Els sindicats agraris han avançat que hi ha 3.000 hectàrees afectades.

Delta de l'Ebre

El perjudici arriba també al sector pesquer. El temporal va arrencar els estris que calen davant la costa per capturar pops i sípies i les onades van fer estralls al moll. “Ens ho ha trencat tot”, lamenta Josep Molina, el patró de la Confraria de Pescadors de l’Ampolla. Josep Colomines, Jordi Martí i Lázaro Curto surten a pescar a la mar diàriament i coincideixen que el descontrolat onatge provocat per la borrasca minvarà les captures: “En aquesta badia, l’aigua té poca profunditat, i el peix fuig quan l’aigua està tan agitada”.

Tota la franja costanera del marge esquerre de l’Ebre ha quedat ferida. Allà, a la badia del Fangar, conrea musclos la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (Fepromodel). Miquel Carles, president de l’entitat, assegura que el 80% de les instal·lacions estan afectades, i que tres de les seves 70 muscleres “directament han desaparegut. Estaven esteses un metre per sobre del nivell de l’aigua, una altura òptima per poder mariscar, però estèril davant de la crescuda de les onades.

L’elevació del nivell del mar és la gran amenaça del delta de l’Ebre, una singular formació natural que viu una permanent relació d’amor i odi amb el mar. Un estudi de la NASA i la Universitat de Florida ja va alertar, fa dos anys, que el 40% del delta podria quedar submergit el 2100. Les estratègies per evitar-ho són una cursa contrarellotge.

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va desplaçar a Deltebre i va qualificar com una “catàstrofe natural” el succeït a la zona. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va xifrar en prop de 10 milions d’euros el cost d’un pla de xoc immediat per reparar la destrossa. “La inversió no només l’ha de finançar la Generalitat, també l’Estat”, va apuntar. Però, més enllà de les declaracions, al territori afectat es demanen solucions per aturar la regressió del delta. “Aquesta zona perd sediments des de fa temps, i no es reposen perquè el riu no els aporta”, analitza Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’escassetat de pòsit en el tram final de l’Ebre es presenta com la causa principal de la feblesa del delta. “Els sediments són absolutament essencials, qualsevol altra cosa que fem no servirà per a res si no assegurem l’arribada de sediments”, indica Rafael Sánchez, hidròleg i coordinador tècnic anomenat per la Mesa de Consens per traçar el pla que permeti plantar cara a la regressió.

Barrera natural

Els fangs que arrossega l’aigua del riu juguen, a la desembocadura, un rol de parapet davant de l’avenç de l’onatge. Una barrera natural vital per conservar la costa i evitar que l’aigua salada arribi a les llacunes interiors que, en alguns casos, estan situades fins a mig metre per sota del nivell de la platja. Però els embassaments que alteren el curs natural del riu filtren els materials orgànics que es troben a faltar quan el riu topa amb el mar. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), una entitat de potent arrelament popular i molt activa en la mobilització antitransvasaments, vincula directament l’escassetat de sediments amb la bona salut del riu. El seu lema és “Un Ebre sense cabals és la mort del Delta”.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre es desplega sobre una àrea de 320 quilòmetres quadrats de gran riquesa mediambiental. Què cal fer per protegir-lo és un debat que ha encoratjat diferents veus. “Hem renunciat totalment a les mesures dures”, assenyala Rafael Sánchez, tècnic de la Mesa de Consens, que tanca, així, la porta a desenvolupar projectes com ara dics o barreres de contenció davant les platges del delta. Tot i que s’estudia la viabilitat, i el cost, d’instal·lar una “estructura inflable” que s’activaria només en cas de temporal per mitigar la capacitat d’erosió de l’onatge. Mentrestant, la gestió dels moviments de sorra o la potenciació dels sistemes de dunes es defensen com a opcions vàlides per atenuar la regressió de la costa.

Una desena de tonyines al passeig marítim

La força del temporal va provocar escenes poc comunes a la zona. El mar va escopir cap al passeig marítim de l’Ampolla una desena d’exemplars adults de tonyina vermella. Dimecres al matí, en una treva de la pluja, diversos veïns, ganivet en mà, es van afanyar a esquarterar les peces i escurar-ne les parts aprofitables. L’empresa Balfegó, que té una granja marina de tonyines a l’Ametlla de Mar, sospita que els peixos es van escapar de les seves instal·lacions. Encara està avaluant les pèrdues sofertes.