Només 13 edificis públics de Colau estan en obres

Quan Ada Colau va sortir reelegida com a alcaldessa de Barcelona, el mes de juny passat, hi havia 65 promocions d’habitatge públic en marxa. La intenció de l’Ajuntament era continuar amb els objectius del primer mandat i promoure la construcció d’un parc d’habitatge públic assequible, bàsicament de lloguer. Però només 13 dels solars estan en obres i tres estan finalitzats. La resta, 49 promocions, encara no han arribat a la fase de construcció, tot i que es troben en diferents estadis.

Quatre de les promocions promeses estan en licitació d’obres, s’estan redactant els projectes de 19 promocions, 10 terres s’estan adjudicant a altres operadors (cooperatives, fundacions o empreses) i 16 encara estan pendents de licitar.

L’Ajuntament admet que les promocions d’habitatge públic s’estan alentint més del que els agradaria. “En tractar-se de pressupost públic, hi ha legislacions i processos garantistes que s’han de complir i que prolonguen els tempos”, explica la regidora de Vivienda, Lucía Martín, sobre el llarg camí de tramitació previ a què arribin les grues a un solar buit. Dels 65 projectes en marxa, 44 són construïts per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), i 21 són promocions delegades a cooperatives, fundacions o societats mercantils. Ambdues iniciatives són l’alternativa a la venda de terrenys a promotors privats, una opció que l’actual Executiu descarta rotundament per evitar perdre sòl públic. Tot i que la promoció privada sol ser més àgil, reconeix Martín.

En el seu primer mandat, Barcelona en Comú es va proposar doblar l’habitatge públic de la ciutat, entre pisos construïts i comprats o cedits, però les claus entregades van ser 2.600, lluny dels 8.000 pisos promesos. Ara tampoc no hi ha la seguretat d’aconseguir l’objectiu d’un parc públic de 16.000 pisos en acabar aquest segon mandat. “A finals del 2023 no estarem lluny de doblar el nombre d’habitatges de gestió municipal que hi havia fa quatre anys”, assegura Martín. Segons la regidora, el 2015 hi havia prop de 7.500 pisos i allotjaments públics, menys del 2% del total del parc residencial.

En els últims mesos, l’IMHAB ha finalitzat les obres de tres promocions, unes de les quals són els allotjaments destinats a persones en situació d’emergència habitacional construïts amb antics contenidors marítims. No se’ls anomena habitatges perquè en estar construïdes en sòl d’equipament són provisionals. Quan la resta de les promocions en marxa finalitzin, s’hi sumaran més de 4.000 habitatges i allotjaments, el 70% destinats al lloguer.

En conjunt, l’esforç municipal en augmentar el parc públic suposa una inversió de prop de 554 milions d’euros, que han estat assumits pràcticament en la seva totalitat per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’ajuda del préstec de la banca pública europea, explica la regidora. Martín recorda que l’Estat hi ha deixat d’invertir un 65% des del 2008 i la Generalitat, un 50%. “Som una part ínfima, necessitem més eines per regular el mercat i que altres administracions ens acompanyin, cosa que de moment no han fet gaire”, reclama la regidora d’Habitatge.

Noves mesures

El Govern de Colau s’ha plantejat el repte de reduir els llargs terminis de les seves promocions públiques amb construccions modulars i elements prefabricats com els que s’han utilitzat als habitatges APROP (realitzats amb contenidors marítims) destinats a persones en situació d’emergència habitacional. Però, ara per ara, és una opció minoritària. De les tres promocions anunciades el 2018, només s’ha materialitzat la del barri Gòtic, a Ciutat Vella.

Una altra opció per accelerar la creació d’habitatge públic és la promoció delegada, que constitueix el 20% de les promocions en marxa. En aquest cas, l’Ajuntament cedeix el dret de superfície a altres entitats, com fundacions, cooperatives i empreses amb ànim de lucre limitat, que s’encarreguen de realitzar la construcció. D’aquesta manera, la propietat del sòl mai no deixa de ser pública, perquè els solars només estan cedits amb dret a superfície per 75 anys, i els preus dels lloguers s’equiparen a la resta de l’habitatge de titularitat pública.

I, més enllà de la promoció de nous habitatges, l’Ajuntament està incrementant el parc amb altres eines: la compra preferent d’habitatges procedents de desnonaments (tempteig i retracte), la compra directa i la mobilització d’habitatge privat en desús a pública mitjançant la bossa de lloguer.