Tous, la família que esmorza amb diamants

Més enllà de la ficció, hi ha alguna realitat on també s'esmorza amb diamants. La filla gran de la família de joiers Tous, Rosa Tous, recorda que, quan ella i les seves tres germanes eren petites, a la seva casa de Manresa “s'esmorzaven polseres, es dinaven arracades i se sopaven anells”. És la seva manera de dir que la joieria familiar formava part de la seva quotidianitat. Amb un menú diari com aquest, no és d'estranyar que les quatre filles de Rosa Oriol i Salvador Tous estiguin ara treballant en l'empresa que va fundar el seu avi, una companyia que s'ha fet famosa per un osset de peluix convertit en joia, i que ha aconseguit arribar al seu centenari, que celebren precisament aquest 2020, amb més de 4.000 treballadors i presència a més de 50 països amb 700 botigues.

Aquesta setmana, la firma de l'osset ha saltat als mitjans perquè afronta una investigació a l'Audiència Nacional per presumpta estafa. L'Associació de Consumidors i Usuaris de Joieria (Consujoya) els ha denunciat per farcir les joies amb un plàstic similar al metacrilat. Tous defensa que aquesta tècnica, anomenada electroconformació, està autoritzada per l'administració pública i expressament permesa per la llei, i la van començar a utilitzar de manera pionera fa més de 25 anys. L'empresa defensa que és una tecnologia especialment adequada per a peces de grans volums, alhora que lleugeres i sense soldadures, una cosa que avala l'Associació Espanyola de Joiers, Argenters i Rellotgers, que ha sortit en defensa de la companyia assegurant que aquesta tècnica és "comuna, normal i habitual en el sector".

Així doncs, els Tous afronten un nou escull en la seva trajectòria pública, ja que la família va haver d'assumir una gran exposició amb el judici al seu gendre, Lluís Corominas, que era responsable de seguretat del matrimoni fundador de l'empresa quan el 2006 va disparar mortalment un assaltant del seu xalet a Sant Fruitós del Bages. Un jurat popular el va absoldre en considerar que havia actuat en legítima defensa. La següent ensopegada va ser amb el procés, quan els Tous van haver de bregar tant amb unionistes com independentistes. Els primers van fer una crida a boicotejar els seus productes arran d'una foto on sortien amb Carles Puigdemont portant una estelada, però la família va respondre assegurant que no estaven a favor de la independència de Catalunya, i llavors van ser els independentistes els qui van mostrar el seu rebuig per la companyia.

Malgrat l'enrenou que es genera al voltant d'una empresa amb tanta repercussió, les quatre germanes Tous segueixen al peu del canó per la bona marxa de la casa i cada matí esmorzen plegades a les oficines. L'Alba, la segona per edat i amb formació empresarial, n'és la presidenta, i la Rosa, la primogènita i gemmòloga, n'és la vicepresidenta. Però les dues germanes petites també treballen a la firma, que té les oficines a Manresa i la producció a Sabadell (Vallès Occidental). La Laura, amb estudis d'empresa, porta el segell patrimonial i la Marta, dissenyadora de joies, ha pres el relleu creatiu de la seva mare i lidera la creació de les col·leccions. Tot i així, Rosa Oriol és qui s'ocupa de dissenyar la col·lecció de la gamma més alta, Atelier Tous, que va néixer de la seva fascinació per les gemmes de colors. El seu marit també segueix en actiu i és el president d'honor de Tous.

La fama mundial de l'empresa va arribar amb l'osset, creat el 1985. Va ser una visió d'Oriol, que es va inspirar veient un aparador de joguines a Milà, i va portar aquesta fantasia de convertir l'osset de peluix, tendre record d'infantesa, en la icona de la seva firma. Tous es remunta al 1920, i va ser fundada pel pare del Salvador. La família de la Rosa tenia una sabateria davant de la joieria dels Tous, al carrer Born de Manresa. I el destí va voler que la filla del sabater es casés amb el fill del joier el 1965. Quan el pare del Salvador es va jubilar tres anys després, el matrimoni va assumir les regnes de l'empresa. Van compaginar la criança de les seves quatre filles amb la joieria, i van convertir el taller en sala de jocs. Oriol es va lliurar al disseny de joies exclusives i va visitar fires del sector. Es va adonar que hi havia molt de recorregut i no va dubtar a seguir-lo. "Vam democratitzar la joieria o, com diem ara, vam fer el luxe accessible", recorda en un llibre sobre la seva vida. El 1989, van obrir la primera botiga a Barcelona, i no han parat de créixer.