La debutant Belén Funes s’emporta tres Gaudí per ‘La hija de un ladrón’

Belén Funes, directora de La hija de un ladrón, va ser diumenge a la nit la gran protagonista de la gala de lliurament dels XII Premis Gaudí en endur-se els guardons a la millor pel·lícula en llengua no catalana, la millor direcció i el millor guió —compartit amb Marçal Cebrián. Van ser els tres guardons que es va endur la pel·lícula protagonitzada per Eduard Fernández i la seva filla, Greta, que partia amb 13 nominacions. La millor pel·lícula en català va ser per a Els dies que vindran —segona més nominada, amb 10— dirigida per Carlos Marques-Marcet, que es va emportar també els premis a la millor actriu protagonista —María Rodríguez Soto, per davant de Greta Fernández, Carmen Arrufat i Aina Clotet (La filla d’algú)— i al millor muntatge. La innocència, tercera pel·lícula amb més nominacions —set—, es va conformar amb un únic guardó, el que es va quedar Laia Marull com a millor actriu secundària. Es van quedar a les portes Aina Clotet —7 raons per fugir— i Julieta Serrano i Nora Navas —totes dues per Dolor y gloria.

La resta de premis a les millors interpretacions no van correspondre a les pel·lícules més nominades. Karra Elejalde es va emportar el premi a millor actor protagonista per la seva interpretació a la pel·lícula d’Alejandro Amenábar Mientras dure la guerra, imposant-se a Eduard Fernández —La hija de un ladrón—, David Verdaguer —Els dies que vindran— i Sergi López —El viatge de Marta (Staff only). Enric Auquer va sortir de la gala amb el premi al millor actor secundari per Quien a hierro mata, als quals també optaven Àlex Brendemühl —Madre—, Eduard Fernández —Mientras dure la guerra— i Àlex Monner —La hija de un ladrón.

Lo que quema, d’Oliver Laxe, que explica la lenta desaparició de la civilització rural a través de poderosíssimes imatges de la Galícia més salvatge i boscosa (la pel·lícula també s'ha emportat el Gaudí a la millor fotografia, de Mauro Herce) ha estat guardonada amb el Gaudí a la millor pel·lícula europea. També té alguna cosa a veure amb els excessos de la modernitat també té El cuarto reino. El reino de los plásticos, d’Adán Aliaga i Àlex Lora, millor pel·lícula documental, que retrata personatges que viuen en un oasi de plàstics al Nova York més hipster.

Les set històries quotidianes explicades amb molt humor negre per Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras, 7 raons per fugir, va ser la millor pel·lícula segons la votació popular en emportar-se el Premi especial del públic. El veterà Francesc Betriu va recollir el Gaudí d’Honor “per la seva consistent i dilatada trajectòria com a productor, director, guionista, distribuïdor i crític, així com pel seu ferm compromís social”.

Si les nominacions havien estat les més paritàries de la història dels Gaudí, la balança entre homes i dones es va decantar cap a ells en el palmarès, destacant, potser, el triomf de Pau Vallvé en millor música per la banda sonora de La vida sense la Sara Amat, per davant de Refree —Ojos negros—, Maika Makovski —Quien a hierro mata— i Sofia Oriana —Elisa y Marcela.