‘Ultimíssima’ oportunitat el 2020 per al sector audiovisual català

La cultura, com la resta de sectors, confia que aquest any sí, que aquest any s'aprovin els Pressupostos de la Generalitat. Però a diferència d'altres gremis, l'audiovisual alerta que ja gairebé no queden oportunitats. Les productores acusen el Govern d'inoperància i de “mirar cap a una altra banda” en un moment de màxima esplendor. L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), de la Generalitat demana paciència en espera de pactar uns comptes que dotarien el sector de 16 milions d'euros més. Els Premis Gaudí, aquest dimenge a la nit, seran un reflex de la reivindicació del cinema català.

La producció catalana respecte del total de l'espanyola, que havia arribat a ser de gairebé la meitat (48%) el 2010, no supera ara el 30%. La quota de pantalla de la producció catalana va baixar el 2018 fins al mínim històric d'un 5,3% del total d'espectadors de cinema. A més a més, la falta de pressupost de la Generalitat —són tres anys sense comptes aprovats— comporta la reducció a límits desconeguts de la producció de TV3, el principal motor del sector audiovisual a Catalunya, i la fuga d'empreses cap a Madrid o a l'estranger.

Más información

Cinema social i paritat entre les candidates als Premis Gaudí

“Hi ha una Barcelona que lluita per menjar, i que no entén de banderes”

Francesc Betriu, Premi Gaudí d'Honor 2020

“Estem en un moment clau al món de l'audiovisual”, diu Isona Passola, productora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, “i el Govern ha dimitit de tot això. No ho entenc, s'ha retirat en el moment més important”. És una queixa que comparteixen molts productors catalans. Raimon Masllorens, president de PROA (Productors Audiovisuals Federats), també considera que des de la Generalitat no responen: “Està canviant el sector d'una manera brutal i el Govern català mira cap a una altra banda. Té molts problemes, ho sé, i tampoc no té totes les competències per fer el que voldríem, però igualment ha de governar. Soc dur, però és que se'ns acaba la paciència”. El productor Sergi Casamitjana, director de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), creu que l'Administració vacil·la: “Si vostè vol cinema català o en català, el dota als pressupostos. En el moment en què deixa de donar diners, està traspassant el problema i culpant les empreses de comunicació de no posar diners per al cinema”.

El Govern es defensa. “El primer que podem fer, i de fet ja ho estem fent, és treballar per tenir uns pressupostos aprovats aquest any, en els quals s'inclou una aportació de 16 milions d'euros”, diu Miquel Curanta, director de l'ICEC. Seria l'equivalent al que es va deixar d'ingressar quan, el 2017, el Tribunal Constitucional va tombar la taxa de l'audiovisual, que gravava les empreses de telecomunicacions amb 0,25 euros per connexió, mesura amb què es pretenia recaptar prop de 20 milions d'euros a l'any. “Si fins al 2017 la situació era mínimament sostenible, des d'aleshores la situació és molt dura”, reconeix Curanta. “Aquest 2020 ens hem de posar al dia i aquests recursos permetran dotar més bé les línies de suport al sector audiovisual, reduir el que hem anat arrossegant d'aquests anys de més precarietat i recuperar una capacitat d'inversió molt potent”.

“Crec que políticament cal fer un esforç parlamentari per convèncer els partits governants per aconseguir, per exemple, una desgravació fiscal”, proposa Masllorens. “Hem rodat a Pamplona Te quiero, imbécil, perquè aquí la desgravació és del 18%, mentre que a Navarra és del 30-35%. Igual que a les Canàries. Fa anys ningú no feia pel·lícules a les Canàries, ara, es dediquen al cinema tant com al turisme”.

TV3 és l'altra pedra a la sabata del sector. “El Govern va retirar una partida que servia per fer animació, ficció, documental... quan l'audiovisual prenia més protagonisme. Els nostres adolescents, des de Merlí, no tenen sèries pròpies. És urgent destinar una partida per garantir la producció de TV3”, clama Passola. Miquel Curanta adverteix que els ajuts no van destinats als programes concrets. “Sí que hi ha una relació molt clara sobre projectes que tant TV3 com nosaltres considerem estratègics. Però és TV3 qui decideix en què inverteix el pressupost”, diu.

En espera d'un moviment per part del Govern, en els últims anys molts productors han anat a treballar fora de Catalunya. “Netflix, HBO, Amazon, Disney... les grans plataformes s'han instal·lat a Madrid”, es queixa Masllorens, “perquè fa l'efecte que no els ho posen fàcil perquè també s'instal·lin a Catalunya”. Passola parla de desbandada: “La fuga de talents catalans a Madrid és brutal”, diu. “Barcelona com a centre de producció ja no pinta res, pràcticament.” Des de l'ICEC, Curanta assegura que hi estan treballant: “Estem treballant quines opcions hi ha [per atreure les grans plataformes], per això no puc donar ara més informació”, s'excusa.