Experts i ecologistes qüestionen la declaració d’emergència climàtica
Els partits de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona critiquen la poca concreció del pla d'acció
Experts, entitats ecologistes i plataformes veïnals i els partits de l'oposició van qüestionar dijous la declaració d'emergència climàtica que va fer pública dimecres el govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Les veus consultades valoren la declaració en si mateixa i que l'acompanyi un document de 103 accions per reduir les emissions. Però en analitzar-lo el critiquen i entenen que és un compendi de bones intencions però, diuen, poca concreció, que té poca ambició en les xifres, que li falta rigor, valentia, contundència, o que és superficial.
L'investigador del CSIC Xavier Querol qüestiona el punt de partida del pla d'acció: que tingui com a objectiu reduir les emissions de CO2 a la meitat el 2030 respecte al 1992. “L'IPCC [Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides] diu que si no volem passar d'1,5 graus d'escalfament en 20 anys, hem de reduir un 7,5% anual les emissions, des d'ara mateix, des del 2020 i en la propera dècada”. Comparar-se amb els noranta són objectius fixats en la cimera de Kyoto [1997], apunta. “Kyoto està mort, és molt poc ambiciós”, afirma sobre la declaració.
Fins i tot els qui destaquen el valor de la iniciativa i es feliciten que la ciutat declari l'emergència climàtica i l'acompanyi d'un document de mesures per actuar i reduir les emissions arremeten contra el document. Com el catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC José María Baldasano, que recorda que va signar “el primer inventari de gasos amb efecte d'hivernacle a Barcelona el 1995”. “Benvinguda sigui la declaració”, assenyala, per després mostrar-se molt crític. La declaració, opina, conté “molt discurs i poques accions reals, moltes ganes de, però poques mesures relacionades amb la reducció de CO2”.
Baldasano alerta, a més, que “l'emergència climàtica és del planeta, no de Barcelona” i apunta a una “utilització errònia del concepte, té molt d'oportunisme, ideologia i alarmisme: és perillós parlar de peatge de toxicitat, el llenguatge està distorsionat, confon problemes ambientals de caràcter global amb el canvi climàtic”, lamenta. I critica mesures estrella de Colau, com la zona de baixes emissions: “És una paradoxa que es permeti circular [als vehicles més contaminants] per les rondes, que concentren el 30% del trànsit i amb la moratòria d'un any l'efecte serà petit”, vaticina. L'expert qüestiona també que la declaració traslladi responsabilitats a infraestructures com el port i l'aeroport.
Des d'Ecologistes en Acció, María García aplaudeix que Barcelona “no amaga el problema i mostra els focus de l'emergència”, però, igual que Querol, alerta que no es fixa el 7,5% com a objectiu anual de reducció d'emissions. García es mostra prudent: “Recull demandes com qüestionar el creixement del port i l'aeroport, però encara s'ha de veure si l'Ajuntament hi plantarà cara, presentarà al·legacions o s'aliarà amb altres municipis”, assenyala, i demana a Colau que aprofiti “que té un govern amic” a Madrid. En matèria de mobilitat, qüestiona que les propostes siguin “petites actuacions o estudis”. “No es poden fer actuacions quirúrgiques davant d'una emergència”, i demana calcular l'impacte de cada actuació per prioritzar les més efectives.
També Guille López, des de la plataforma Eixample Respira, parla d'un document “amb molt bones intencions però poca concreció” i molts “estudiar, donar suport, millorar, ampliar... sense més detall”. “Volem saber quan i on”, resumeix.
Des de l'oposició ERC ha reclamat més “concreció i ambició” en les mesures anunciades; Junts per Catalunya ha qualificat el pla d'“insuficient” i ha demanat “més esforç de concreció”. Barcelona pel Canvi considera que les mesures són “superficials”.
Sobre la firma
