_
_
_
_
Crítica | La innocència
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

‘La innocència’, adolescència en flames

El film té set nominacions als Premis Gaudí i l'actriu debutant Carmen Arrufat opta al Goya a la millor actriu revelació

Imatge de 'La innocència'. En vídeo, un avanç de la pel·lícula.
Elsa Fernández-Santos

LA INNOCÈNCIA

Direcció: Lucía Alemany

Intèrprets: Carmen Arrufat, Laia Marull, Sergi López, Joel Bosqued, Sonia Almarcha, Josh Climent

Gènere: drama, Espanya, 2019

Durada: 92 minuts

En una seqüència de La innocència, la Lis, l'adolescent protagonista, i les seves amigues van a l'espectacle del bou embolat a les festes del seu poble, Traiguera, localitat de Castelló, on va créixer Lucía Alemany, directora d'aquesta òpera prima de fons autobiogràfic. Davant la barbàrie de l'espectacle del bou amb les banyes en flames, l'adolescent respon amb una ganyota entre la indiferència i el disgust. Traiguera no és gaire diferent de molts altres llocs de l'Espanya actual, amb un peu en un món vernacle que sempre hi és i un futur que mai acaba d'arrelar. Les festes populars, les processons i les veïnes grans passant la canícula amb les seves bates fresques davant de les adolescents que beuen, es colen en discoteques i es passegen felices vestides amb ben poca cosa.

La innocència, amb set candidatures als Premis Gaudí –millor pel·lícula, direcció i guió, entre d'altres–, parteix del curt del 2015 Catorze anys i un dia, que parla de l'embaràs no desitjat d'una adolescent (interpretada per la debutant Carmen Arrufat, candidata al Goya a la millor actriu revelació) però sobretot tracta del xoc entre dos mons units pel cordó umbilical de la família i les tradicions. La Lis se'n vol anar a viure a Barcelona per entrar en una escola de circ i ser artista, un desig que els seus pares no veuen amb bons ulls. Laia Marull interpreta una mare atenta però perduda i Sergi López, un pare amb patilles i cervesa a la mà que s'expressa millor amb un cop a la taula. Davant del poble i els seus costums, en l'horitzó de llibertat que promet Barcelona hi ha el millor d'una pel·lícula que ofereix algunes claus interessants sobre la vida de les adolescents d'avui, però que resulta massa simple en el retrat del seu entorn, ja sigui en dibuixar el nòvio de la noia, els pares o l'ambient opressor d'un poble tancat en si mateix.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Elsa Fernández-Santos
Crítica de cine en EL PAÍS y columnista en ICON y SModa. Durante 25 años fue periodista cultural, especializada en cine, en este periódico. Colaboradora del Archivo Lafuente, para el que ha comisariado exposiciones, y del programa de La2 'Historia de Nuestro Cine'. Escribió un libro-entrevista con Manolo Blahnik y el relato ilustrado ‘La bombilla’

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_